Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Quint Cecili Meteli Nepot''' (en [[llatí]] ''Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos'') va ser un [[magistrat romà]]. Era fill de [[Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 98 aC)|''Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos'']], [[Cònsol romà|cònsol]] l'any [[98
L'any [[67 aC]] va servir com a [[Legat (Antiga Roma)|legat]] de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] en la guerra contra els pirates, i després amb ell a [[Àsia (província romana)|Àsia]] contra [[Mitridates VI Eupator|Mitridates]] fins a l'any [[64 aC]]. El [[63 aC]] va tornar a Roma i va ser candidat al [[tribú|tribunat]] per afavorir les intencions de Pompeu enfront de [[Marc Porci Cató Uticense|Marc Porci Cató]] que era candidat del [[Senat romà|senat]], però no van poder evitar l'elecció de Metel i els dos van ser elegits, entrant al càrrec el [[10 de desembre]] del [[63 aC]]. Des del començament del seu mandat va atacar a [[Ciceró]], cònsol, a qui va considerar com el principal suport de la situació existent. Va afirmar obertament que el que havia condemnat els ciutadans romans sense un judici no podia ser escoltat i, per tant, va impedir a Ciceró dirigir-se al poble el darrer dia del seu consolat, quan havia de deixar el seu càrrec, i només li va permetre fer el jurament habitual. Ciceró va jurar que havia salvat l'Estat. Quan Ciceró va deixar el càrrec l'[[1 de gener]] del [[62 aC]] va atacar a Metel amb gran duresa al Senat, i dos dies més tard, Metel li va respondre amb la mateixa duresa, retraient-li el seu baix origen, denunciant-lo com un tirà per condemnar la mort dels ciutadans romans i amenaçant-lo amb una destitució.
Línia 8:
L'any [[61 aC]] Metel va tornar a Roma amb Pompeu, i l'any [[60 aC]], amb la influència d'aquest, va ser elegit [[pretor]]. En aquest any va presentar una llei per a l'abolició de la ''[[vectigàlia]]'' a Itàlia, i el senat, que no veia bé a Metel, va intentar que la llei portés el nom d'una altra persona.
L'any [[59 aC]] es va quedar a Roma sense anar a cap província. El [[58 aC]] va concórrer a les eleccions per cònsol càrrec pel que va ser elegit per l'any [[57 aC]] junt amb [[Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol)|Publi Corneli Lèntul Espinter]]. Ciceró es va alarmar davant de l'elecció de Metel, però davant d'una nova situació política va anunciar l'[[1 de gener]] que no s'oposava a fer tornar de l'exili a Ciceró, i els dos homes es van reconciliar. Ciceró li va escriure per expressar la seva gratitud, i en els discursos posteriors elogia sovint la seva moderació i magnanimitat. Però els amics de Ciceró a Roma van tenir algunes sospites sobre Metel. Finalment, va ser convençut pel seu parent, [[Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol 48
L'any [[56 aC]] Metel va anar com a [[procònsol]] a la [[Hispània Citerior]]. Ja abans de sortir de Roma o poc després, Metel es va barallar amb Clodi, i aquesta enemistat va conduir naturalment a una reconciliació amb Ciceró, a qui va escriure en termes aparentment cordials. Al mes d'abril va anar, amb molts altres nobles nobles romans, als quarters d'hivern de Cèsar a [[Luca]], sens dubte per obtenir la prolongació del seu comandament. A l'abril va tornar a Hispània on va fer un injustificat atac als [[vacceus]] als que lògicament va derrotar. El [[55 aC]], encara a Hispània, els vacceus van ocupar la ciutat de [[Clúnia]] i Metel no els va poder fer front. Una mica després va retornar a Roma on segurament va morir l'any [[54 aC]]. Per testament va deixar hereu a [[Gai Carrines el jove|Carrines]] (probablement el cònsol del [[43 aC]]). [[Valeri Màxim]] indica que va passar per damunt dels drets d'herència d'altres Metels i dels Publis Clodis, dels que era parent.
Línia 24:
[[Categoria:Procònsols]]
[[Categoria:Governadors romans d'Hispània]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 50
[[Categoria:Llegats republicans]]
[[Categoria:Gens Cecília]]
|