Quint Labiè (general): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Quint Labiè''' (en [[llatí]] ''Quintus Labienus'') (m. [[39  aC]]) va ser un general romà [[República romana|republicà]], més tard al servei de [[Imperi Part|Pàrtia]].
 
== Biografia ==
Era fill de [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]], [[tribú de la plebs]] i antic general de [[Juli Cèsar]]. Com el seu pare, durant la guerra civil, era membre de la facció republicana, a la qual es va unir obertament a la mort de Cèsar ([[44  aC]]). Els dirigents republicans el van enviar a [[Imperi Part|Pàrtia]] per demanar ajut al rei [[Orodes II de Pàrtia]] contra els seguidors de Cèsar. Va romandre molt de temps a la cort del rei part, però no va obtenir cap resposta concreta, i quan va saber el resultat advers de la [[batalla de Filipos]] ([[42  aC]]), tement per la seva vida si tornava a Roma, va decidir quedar-se a Pàrtia.
 
Dels [[triumvir]]s, mentrestant, [[August|Octavi]] estava ocupat en la guerra contra [[Sext Pompeu]] i [[Marc Antoni]], que es va fer càrrec del govern de l'Orient, el governava des d'[[Antic Egipte|Egipte]], on vivia al costat de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]]. Labiè va aconseguir llavors convèncer el rei part d'aprofitar l'oportunitat per envair les províncies romanes de l'[[Àsia (província romana)|Àsia]] i el rei va confiar al seu fill Pacoros i al mateix Labiè un exèrcit poderós que va envair [[Síria (província romana)|Síria]] ([[40  aC]]). L'exèrcit va ser aturat davant dels murs d'[[Apamea]], però com que moltes guarnicions eren formades per antics soldats de [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] i [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]], que s'havien unit als [[triumvir]]s després de la derrota republicana, la realitat va ser que els parts gairebé no van trobar resistència i molts soldats es van unir a Labiè. El governador, [[Decidi Saxa]], va seguir lleial als triumvirs, però va ser derrotat en batalla i [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i Apamea van caure en mans dels parts.
 
Els parts van sotmetre Síria completament i van avançar cap a [[Palestina (província romana)|Palestina]] cridats per una facció jueva, mentre Labiè entrava a Àsia Menor perseguint Saxa, al qual va capturar i matar a [[Cilícia]]. Les ciutats se li van sotmetre sense lluita, excepte [[Alabanda]], [[Milasa]] i [[Estratonicea]]. Les dues primeres les va ocupar per assalt, però la darrera va resistir. Llavors, segons les monedes, Labiè va prendre el títol d'"emperador dels parts" (les monedes tenien a l'anvers el rostre de Labiè i la llegenda Q[uintus] LABIENVS PARTHICVS IMP[erator] i al revers un cavall, en referència a la cavalleria dels parts),<ref>Ernest Babelon, ''[http://www.archive.org/stream/descriptionhist04babegoog#page/n298/mode/2up Description historique et chronologique des monnaies de la République romaine, vulgairement appelées monnaies consulaires]'', 2 vols., París-Londres, Rollin et Feuardent, 1885-1886 [reimpr. Bolonya, Arnaldo Forni, 1963], vol. 1, Atia 2-3.</ref> mentre [[Hibrees de Milasa|Hibrees]], el defensor de Milasa, es va fer dir irònicament "emperador dels caris".
 
El [[39  aC]] Marc Antoni va enviar un exèrcit a l'Àsia Menor sota el comandament de [[Publi Ventidi Bas]], amb el càrrec de legat. Ventidi va arribar a prop de les forces de Labiè abans que aquest en tingués notícia ni que pogués comptar amb els seus aliats parts. En aquesta situació, Labiè va decidir retirar-se a Síria i reunir-se amb Pacoros, però Ventidi li va barrar el pas a les [[muntanyes del Taure]]. Aquí van quedar tots dos aturats: Ventidi esperant reforços i Labiè esperant l'exèrcit part.
 
Els parts que van anar en el seu ajut van ser rebutjats per les forces de Ventidi i llavors els soldats de Labiè es van dispersar. El mateix Labiè, disfressat, va fugir cap a [[Cilícia]], on va estar amagat durant un temps, fins que, finalment, va ser descobert per Demetri, un llibert d'[[August|Octavi]], i assassinat.