Qüestor: diferència entre les revisions

Els primers qüestors magistrats van ser elegits vers el [[445  aC]] i les seves funcions eren de contables i control del tresor públic (''aerarium''), i habitualment era un funció exercida per dues persones.

Cap a l'any [[421  aC]] hi havia quatre qüestors (tots [[patricis]]), dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels [[cònsol romà|cònsols]] l'administració del tresor públic; els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (''[[Comicis tribunats|comitia tributa]]'') a proposta dels [[tribuns]] (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des dels cònsols a les assemblees per centúries (''[[Comicis centuriats|comitia centuriata]]''), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les ''comitia tributa'', que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.

Dos qüestors més es van afegir el [[267  aC]] pel control dels tributs dels aliats italians. Al [[240  aC]] es van nomenar dos nous qüestors per als tributs de [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]].

Per ser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81  aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. Els qüestors també supervisaven els jocs que organitzaven cònsols, pretors i edils.