Satala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Tipografia
Línia 2:
'''Satala''' fou una ciutat de la regió de [[Capadòcia]], situada a mig camí entre Domana i Suissa. Fou estació de la ''Legio Apollinaris''. És la moderna Sukme (Sadak).
 
Quan [[Vespasià]] va annexionar [[Commagene]] el [[72  aC]] la zona de l'[[Eufrates]] superior va esdevenir fronterera. La via romana que anava des de ''Trapezus'' a [[Alexandria de Cilícia]], [[Selèucia de Piera]] i [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] havia de disposar de bases militars i les principals foren Satala (amb la ''Legio XVI Flavia Firma''), [[Melitene]] (amb la ''Legio XII Fulminata''), Samosata (''Legio VI Ferrata'') i [[Zeugma]] (''Legio III Scythica''). Fou visitada per [[Trajà]] durant la guerra contra els parts ([[115]]-[[117]]) i segurament la ''Legio XVI Flavia'' havia estat substituïda per la ''Legio XV Apollinaris''. Adrià va utilitzar aquesta legió i la ''Fulminata'' en una campanya contra els [[alans]]. Va romandre com a punt militar estratègic per la protecció de l'[[Armènia Sofene]] i punt d connexió entre la [[mar Negra]] i l'Eufrates.
 
Satala fou destruïda pels sassànides a la meitat del {{segle|III}} ([[252]] o [[256]]) i després reconstruïda i reocupada per la ''Legio XV Apollinaris'' i potser la ''Legio II Armeniaca''. Vers el [[298]] [[Galeri]] va derrotar els perses en aquesta zona. Al segle següent apareix una comunitat cristiana a la ciutat i el bisbe Eueci (''Euethius'') apareix entre els signants del [[Concili de Nicea I|concili de Nicea]] (325). Un altre bisbe amb un nom germànic, Elfridi, és esmentat el [[360]].