Segòbriga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 16:
Les primeres notícies que es tenen de Segòbriga són del geògraf [[Antiga Grècia|grec]] [[Estrabó]], que en fa una referència molt breu i poc precisa. Només indica que a la regió celtibèrica, al voltant de [[Bílbilis]] i Segòbriga, varen combatre Metel i [[Quint Sertori|Sertori]]. Per tant, emmarca geogràficament la ciutat de Segòbriga, al bell mig de Celtibèria. Cal destacar que aquesta antiga zona [[Òlcades|òlcade]] fou arrasada durant la [[Guerra de Sertori]] i substituïda per la Segòbriga romana.
 
En el {{segle|I|s}} [[Sext Juli Frontí]], en la seva obra anomenada ''Strategemata'', menciona en dues ocasions Segòbriga. Hi descriu l'atac realitzat pel [[Lusitània|lusità]] [[Viriat]] contra Segòbriga (146  aC) a causa de la seva aliança amb [[Antiga Roma|Roma]] durant la [[conquesta romana d'Hispània|conquesta d'Hispània]]. En una d'aquestes mencions hi diu:
{{cita|Viriat disposant les seves tropes en una trampa, va enviar uns pocs a robar el bestiar dels habitants de Segòbriga, quan varen haver sortit en gran nombre per castigar-los, van començar a córrer els altres, fent veure que corrien...}}
[[Fitxer:Teatro romano Segobriga.jpg|miniatura|Teatre romà de Segòbriga, on encara es fan representacions teatrals clàssiques.]]
 
Després de la [[conquesta romana d'Hispània|conquesta romana]] a començaments del {{segle|II|-|s}} durant les guerres celtiberes, Segòbriga va esdevenir un [[oppidum]]. Després de la [[guerra de Sertori]], entre el 80 i el 72  aC començà a ser el centre de tota aquella part de la ''[[meseta]]'' amb el control d'un ample territori.
[[Fitxer:Segóbriga Circo 04 JMM.jpg|miniatura|esquerra|[[Amfiteatre de Segòbriga]].]]
En temps d'[[August]], al voltant del 12  aC, deixà de ser una ciutat estipendiària que pagava tributs a [[Imperi Romà|Roma]] i va convertir-se en un ''[[municipi romà|municipium]]'', una ciutat governada per [[ciutadania romana|ciutadans romans]], que va fer créixer l'estatus de la ciutat notablement, i la va fer arribar a un creixement econòmic amb un gran programa de construccions monumentals que va finalitzar durant l'[[dinastia Flàvia|època flàvia]], cap al 80, i és l'època on es construïren els grans edificis públics d'oci, així com les muralles, que encara avui es poden veure. La ciutat fou un important centre de comunicacions, d'aquesta època també és l'emissió de moneda a la seva [[seca]], i la construcció d'una part de la muralla. En acabar el govern de [[Vespasià]], la ciutat es trobava en el seu punt més alt, amb el teatre i l'amfiteatre ja acabats, i es trobava ja completament integrada socialment i econòmica a l'[[Imperi Romà]].
 
Les troballes arqueològiques indiquen que el {{segle|III|s}} encara existien a Segòbriga importants elits que vivien a la ciutat, però el {{segle|IV|s}} ja es troben abandonats els principals monuments, prova de la inexorable decadència i de la progressiva conversió en un centre rural.