Seleuc VII Cibiosactes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Tipografia
Línia 2:
'''Seleuc VII Cibiosactes''' (en [[llatí]] ''Seleucus Cibiosactes'', en grec antic Σέλευκος Κυβιοσάκτης) (pescador carnisser) o també '''Seleuc Filomètor''', fou rei [[selèucida]] amb poder local, a una data anterior al [[69 aC]] i fins a una data no coneguda al tomb del [[64 aC]].
 
Només es coneix per monedes emeses per ell i la seva mare [[Cleòpatra V Selene|Cleòpatra Selene]], una princesa [[làgida]] d'Egipte. Se suposa que era fill d'[[Antíoc X Eusebi]] i germà gran del futur rei [[Antíoc XIII Asiàtic]]. Hauria governat en algun lloc indeterminat durant el govern de [[Tigranes II d'Armènia]], que el [[69 aC]] encara estava sotmetent algunes ciutats a [[Fenícia]] i potser a altres llocs. Així Antíoc Eusebi hauria governat fins després del [[80 aC]] i més tard l'hauria succeït el seu fill Seleuc VII.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grainger |nom=John D |títol=A Seleukid prosopography and gazetteer |pàgines=200 |lloc=Leiden |editorial=Brill |any=1997 |isbn=9789004107991}}</ref> La seva mare l'hauria enviat a Roma l'any [[75  aC]] amb el seu germà Antíoc per demanar al [[senat romà]] que els confirmés com a reis d'Egipte, que llavors ocupava il·legítimament [[Ptolemeu XII Auletes]]. Tot i que van fer donacions i regals, al cap de dos anys el senat els va denegar la petició.<ref>Ciceró. ''Verrines'', II, 4</ref>
 
El seu malnom li van donar els alexandrins per l'olor de tonyina que feia el palau durant el seu mandat. Alguns autors clàssics suposen que era un home de baix naixement que va pretendre ser descendent dels selèucides i per aquesta raó els egipcis el van escollir el [[58 aC]], després de l'expulsió del rei Ptolemeu XII Auletes, com a marit de la seva jove filla [[Berenice IV]] germana de la reina [[Cleòpatra VII]] d'Egipte que havien estat posades al tron.<ref>[[Cassi Dió]]. Ῥωμαικὴ ἱστορία ''Història de Roma'', XXXIX, 57,1</ref> Seleuc va anar a Egipte des de Síria i es va celebrar el matrimoni però la reina aviat es va adonar del caràcter del seu marit i el va fer matar al cap de poc temps (pocs dies, segons els autors clàssics) per la seva manca de maneres adequades, cap a l'any [[56 aC]].<ref>[[Estrabó]]. ''[[Geografia d'Estrabó|Geografia]]'', XVII, 1,11</ref><ref>[[Suetoni]]. ''De viris illustribus'', XIX, 12</ref>