Setge d'Agrigent (406 aC): diferència entre les revisions

|nom_de_la_batalla = Setge d'Akragas (406  aC)

|conflicte = [[Guerra de Sicília (600  aC-265  aC)]]

|data = 406  aC

|general2 = [[Anníbal (409  aC)|Anníbal Magó]], <br> [[Himilcó (406  aC)|Himilcó Hannó]]

El '''Setge d'Akragas''', moderna ciutat d'[[Agrigent]], va tenir lloc el 406  aC. Les tropes cartagineses d'[[Anníbal (409  aC)|Anníbal Magó]] van saquejar la ciutat després de vuit mesos de setge, com a represàlia per les incursions gregues contra les ciutats fenícies de Sicília, súbdites de Cartago.

Cartago va deixar d'interferir en els afers sicilians després de la derrota que va patir en la [[Batalla d'Himera (480  aC)]];.<ref>Baker G.P., Hannibal, p17</ref> Durant el període de 70 anys que va seguir, la cultura grega va prosperar, propiciant les incursions agressives dels grecs sobre territoris dels [[Elimis]], [[Sículs]] i [[Sicans]], aliats dels fenicis. Aquesta inactivitat, però, va acabar amb la pujada al poder d'[[Anníbal (409  aC)|Anníbal Magó]], que va coincidir amb el conflicte entre la ciutat elimia de [[Segesta]] i la grega de [[Selinunt]].

Amb el vistiplau del Senat cartaginès, Anníbal va liderar una victoriosa expedició cap a Sicília, que no només va [[Batalla de Selinus|destruir Selinunt]], sinó també [[Batalla d'Himera (409  aC)|Himera]], revenjant la derrota patida el 480  aC.<ref>Kern, Paul B., Ancient Siege Warfare, p163-168</ref> Malgrat que no es va signar cap tractat de pau, [[Siracusa]] i [[Agrigent]] no van liderar cap contraatac i durant cert temps, grecs i púnics van restar en els seus respectius territoris.

El senat de Cartago va decidir castigar les incursions gregues organitzant una nova expedició. El comandament de la mateixa fou ofert a [[Anníbal (409  aC)|Anníbal Magó]], qui si bé la va rebutjar inicialment per la seva avançada edat, va acabar acceptant quan el seu parent [[Himilcó (406  aC)|Himilcó Hannó]] fou nomenat el seu lloctinent.<ref>[[Diodor Sícul]] 13.80.1-2</ref> 120.000 homes (60.000 segons les fonts més modernes)<ref>Kern, Paul B., Ancient Siege Warfare, p168</ref> i una flota de 120 [[trirrem]]s es van dirigir cap a Sicília. El fet de duplicar el nombre de naus (només havien enviat 60 trirrems en les incursions del 480 i del 409) acabaria sent crucial.

Himilcó va permetre el saqueig de la ciutat, la més rica de Sicília, i nombrosos tresors foren enviats a Cartago. Els cartaginesos es quedaren a la ciutat recuperant forces fins a la primavera del 405  aC, quan finalment es decidiren a avançar sobre [[Gela]]. Agrigent fou llavors enderrocada.