Tasos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 6:
La capital actual n'és Limin. La ciutat de Tassos estava situada al nord de l'illa, i tenia dos ports i encara es veuen restes de les antigues muralles enmig de torres construïdes pels venecians. A la rodalia, hi ha una estàtua del déu [[Pan]] tallada a la roca.
 
Anteriorment l'illa fou anomenada ''Aethra'' i ''Chryse'' per les seves mines d'or i fou poblada per fenicis, suposadament per [[Tasos (fill d'Agènor)|Tasos]], fill d'[[Agènor (fill d'Antènor)|Agenor]], que va donar nom a l'illa. Vers una data entre el [[720  aC]] i el [[708  aC]], fou poblada per grecs procedents de [[Paros]], dirigits per Telesicles, pare del poeta Arquiloc. També vivien a l'illa els saians, una tribu tràcia, que es van enfrontar als grecs, però finalment aquestos van obtenir la possessió de l'illa amb les seves mines de Scapte Hyle, i territoris a la costa continental, amb les mines a la costa tràcia de [[Galepsos]], [[Oesyma]], [[Stryme]], [[Datum]] i, finalment (més tard), [[Crenides]]. El [[511  aC]], els milesis es van establir al riu [[Strymon]] i van fundar la ciutat de [[Myrcinos]], on també es van explotar mines.
[[Fitxer:Thassos-Limenas.jpg|miniatura|esquerra|Limenas.]]
 
El [[494  aC]], els perses van ocupar [[Milet]] i van intentar sotmetre Tassos sense èxit, però el [[492  aC]] [[Darios I el gran]] els va comminar a desfer les fortificacions de l'illa i a enviar els seus vaixells de guerra a [[Abdera]], i els illencs van haver d'obeir. [[Xerxes I de Pèrsia]] va passar per Tràcia cap a Grècia, els dessis de la part continental hi van quedar sotmesos i van haver de proveir el rei amb el manteniment dels soldats (400 talents). Després de la derrota persa, Tassos fou membre de la [[Confederació de Delos]] dirigida per [[Atenes]], però van esclatar disputes per les mines de la part continental i va esclatar la guerra entre Tassos i Atenes, i aquesta darrera va enviar a l'illa una força dirigida per [[Cimó II]], el [[465  aC]], que va derrotar els [[tassis]] i va desembarcar i assetjà la ciutat per terra i mar; els assetjats van resistir més de dos anys, però al tercer any de setge es van rendir i van haver de destruir les fortificacions i lliurar els seus vaixells de guerra a més de renunciar a les seves possessions del continent i pagar una contribució en metàl·lic (afegida al tribut anyal).
 
El [[411  aC]], es va establir un govern oligàrquic dirigit per [[Pisandre d'Acarnes|Pisandre]] a Atenes, i la democràcia a Tassos fou enderrocada. Però les lluites a Atenes ([[Alcibíades (general atenenc)|Alcibíades]]) que van portar a l'assassinat del cap oligarca [[Frínic (general)|Frínic]], van fer que el govern oligàrquic de Tassos es revoltés amb suport espartà, que van establir una guarnició a l'illa. El 408  aC, el partit dels ciutadans dirigit per Ecfantos va expulsar la guarnició espartana dirigida per Etònic i, seguidament, va rebre el comandant atenenc Trasibul. Després de la Batalla d'[[Egospòtam]] (405  aC), Tassos va tornar a mans dels espartans, però el [[389  aC]] va tornar a ser possessió dels atenencs als quals la va disputar Filip de Macedònia, sota dependència del qual finalment va passar, vers el [[351  aC]]. Ciutat lliure des del temps d'[[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]], es va sotmetre a [[Filip V de Macedònia]].
 
Els romans li van tornar la llibertat després de la Batalla de [[Cinoscèfals]], i va romandre ciutat lliure fins al temps de [[Plini el vell|Plini el Vell]], quan es va formar la província romana de les Illes.