Diferència entre revisions de la pàgina «José Bové»

1.137 bytes afegits ,  fa 5 mesos
Dialogue for Catalonia
m (neteja i estandardització de codi)
(Dialogue for Catalonia)
{{Infotaula persona}}
'''José Bové''' ([[Talença]], [[Gascunya]], 1953) és un dirigent [[camperol]] i sindical occità (estat [[FrançaSindicalisme|francèssindical]]) occità. És considerat un dels principals ideòlegs del moviment [[altermundisme|altermundista]] i un ferm defensor de la [[sobirania alimentària]].<ref>{{Ref-web|títol=CIDOB|url=http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/europa/francia/jose_bove|consulta=2021-01-04}}</ref>
 
== Biografia ==
El seu pare és un científic d'origen luxemburguès especialista en malalties d'espècies vegetals i la seva mare és professora de ciències naturals. El 1973 es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Bordeus. Refractari al servei militar, es declarà [[Objecció de consciència|objector de consciència]]. Participà en l'anomenada "«lluita de Larzac"», una mobilització contrària a la instal·lació d'una base militar a l'altiplà de [[Larzac]]. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.
 
Posteriorment es dedicà al conreu del camp i la cria d'ovelles. Fundà el 1987 el sindicat agrari [[Confédération Paysanne]] (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de ''Gardarem lo Larzac''. El 1995 fou novament empresonat a [[Polinèsia francesa|Tahití]] per oposar-se a les proves nuclears de [[Mururoa]], el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l'11 d'agost del 1999 per saquejar un [[McDonalds]] a [[Milhau]] i reivindicar el [[Rocafort (formatge)|formatge de rocafort]] fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de [[Seattle]] de l'[[OMC|Organització Mundial del Comerç]], en què es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat dde l'[[Israel|Estat d'Israel-Palestina]] per entrevistar-se amb [[Yasser Arafat]] a [[Ramallah]].
 
Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la [[Polinèsia Francesa]] i [[Nova Caledònia]], així com al [[Congrés Popular del Kurdistan]] (en [[kurd]]: ''Kongra Gelê Kurdistan''), organització considerada [[terrorisme|terrorista]] per la [[Unió Europea]]. Per a les presidencials franceses de 2007 prometé un departament per al [[País Basc del Nord]].
 
El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a [[Tolosa]] per destruir un camp de moresc [[transgènic]].
 
Alguns economistes liberals com [[Xavier Sala i Martin]] l'acusen de promoure una política econòmica global que provoca l'eternització de la pobresa als estats tercermundistes per motius egoistes i populistes.<ref>[http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2003/premigodo/premigodo2.htm La esperanza de África], article Premi Comte de Godó de Periodisme del [[2002]]. {{es}}</ref> Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn de [[Food First|l'''Institut for Food and Development Policy'']] defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal [[capitalista]] impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i ha fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant als països del sud com als del nord ([[sobirania alimentària]]).
 
El gener de 2020, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per [[Òmnium Cultural]] i publicat a ''[[The Washington Post]]'' i ''[[The Guardian]]'', a favor de l'[[amnistia]] dels [[Judici al procés independentista català#Sent%C3%A8ncia|presos polítics catalans]] i del [[dret d'autodeterminació]] en el context del [[procés independentista català]]. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.<ref>{{Ref-web|títol=Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos|url=https://www.ccma.cat/324/yoko-ono-dilma-rousseff-i-5-nobels-en-un-manifest-domnium-per-lamnistia-dels-presos/noticia/3069481/|data=2021-01-04|consulta=2021-01-04|llengua=ca|cognom=|editor=324cat}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
*
 
== Enllaços externs ==
* [http://jose-bove.eu/ José Bové].
* [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/europa/francia/jose_bove Biografia per CIDOB].
 
{{Projectes germans}}
6.874

modificacions