Urheimat: diferència entre les revisions

La hipòtesi anatòlica proposa que els indoeuropeus van originar-se a Anatòlia o als Balcans, i que la seva llengua va expandir-se per tota Europa amb l'avanç de la sedentarització i la [[revolució neolítica]].<ref>Renfrew, A.C., 1987, Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins, London: Pimlico.</ref> El seu principal defensor és [[Andrew Colin Renfrew|Colin Renfrew]]. Segons aquest estudiós, els pre-protoindoeuropeus parlaven la seva llengua cap al 6500  aC i van començar a expandir-se gràcies als excedents agrícoles. Cap al 5000  aC, ja se'n poden localitzar tres branques lingüístiques: la nord-occidental (avantpassada dels idiomes celta, itàlic i antic germànic); l'estepària, que originaria el [[tocari]], i la balcànica que, a partir del 3000  aC, donaria lloc al [[grec]] arcaic, les llengües eslaves i les que es van expandir cap a l'Índia. Les principals crítiques a aquesta teoria vénen per la primerenca separació germànica, en desacord amb la reconstrucció lingüística tradicional.

Aquesta expansió hauria començat fa sis mil anys, quan els protoindoeuropeus originaris del [[Panjab]] van començar a migrar cap al nord per la pressió demogràfica, portant la seva llengua amb ells (aquesta branca més antiga donaria peu al tocari). Un altre grup va migrar cap a Europa posteriorment, mentre que els que es van quedar a l'Índia van crear el protoindoiranià cap al 4000  aC. Aquests es van dividir en diversos grups per guerres internes, que van reflectir-se lingüísticament. Les semblances entre grecs i indoiranians només es poden explicar, per als partidaris de la teoria,<ref>Hock, H.H. (1996), "Out of India? The linguistic evidence", in Bronkhorst, J.; Deshpande, M.M., Aryan and Non-Aryan in South Asia: Evidence, Interpretation, and Ideology, Harvard Oriental Series, 1999, {{ISBN|1888789042}}. </ref> per un origen comú indi ignorat per altres estudiosos (que acusen els partidaris de la hipòtesi índia de deixar-se portar pel nacionalisme hindú i de menystenir el substrat [[Llengües dravídiques|dravídic]]<ref>Bryant, Edwin (2001), The Quest for the Origins of Vedic Culture: The Indo-Aryan Migration Debate, Oxford University Press</ref>).

Lingüísticament, es plasma en l'evolució següent: al 4500  aC es parla el protoindoeropeu arcaic, corresponent a la cultura kurgana de la primera fase; les [[llengües anatòliques]] són les primeres a separar-se, cap al 4000  aC; comença la separació que donarà lloc a la [[isoglossa centum-satem]] el 3000  aC; cap al 2500 ja estan definides les principals branques idiomàtiques; el 2000  aC amb els avenços en els carros, s'inicia l'expansió oriental.