Urheimat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 6:
== Hipòtesi anatòlica ==
La hipòtesi anatòlica proposa que els indoeuropeus van originar-se a Anatòlia o als Balcans, i que la seva llengua va expandir-se per tota Europa amb l'avanç de la sedentarització i la [[revolució neolítica]].<ref>Renfrew, A.C., 1987, Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins, London: Pimlico.</ref> El seu principal defensor és [[Andrew Colin Renfrew|Colin Renfrew]]. Segons aquest estudiós, els pre-protoindoeuropeus parlaven la seva llengua cap al 6500
== Teoria índia ==
La teoria índia va ser una de les primeres a sorgir amb el comparatisme lingüístic del {{segle|XIX}}. Els filòlegs romàntics van trobar molts punts de semblança entre les llengües europees majoritàries i el [[sànscrit]], i van proposar-ne un origen comú, una llengua parlada a l'Índia que es va expandir cap a l'oest dividint-se en diferents subfamílies. Com que el sànscrit és molt més antic que el llatí o el grec, els estudiosos pensaven que hauria de ser l'idioma originari, o el més proper. La ciència moderna, però, ha descobert que les zones on s'originen les llengües acostumen a tenir més varietat,<ref>Mallory, J. P. (2002), "Editor's Note", Journal of Indo-European Studies 30: 274 .</ref> mentre que les branques posteriors són més uniformes perquè no hi arriben les innovacions, per la qual cosa l'Índia no podia ser la pàtria originària del protoindoeuropeu. Tanmateix, alguns estudiosos afirmen que hi ha proves històriques per a suposar una expansió des de l'Índia.
Aquesta expansió hauria començat fa sis mil anys, quan els protoindoeuropeus originaris del [[Panjab]] van començar a migrar cap al nord per la pressió demogràfica, portant la seva llengua amb ells (aquesta branca més antiga donaria peu al tocari). Un altre grup va migrar cap a Europa posteriorment, mentre que els que es van quedar a l'Índia van crear el protoindoiranià cap al 4000
== Hipòtesi kurgana ==
La hipòtesi kurgana és la que té més acceptació entre els acadèmics i postula un origen del protoindoeropeu a les estepes al nord del mar Negre (defensada primerament per [[Marija Gimbutas]]). La [[Cultura dels kurgans|cultura kurgana]] de què pren el nom va anar evolucionant en quatre fases gràcies a la [[domesticació del cavall]], que hauria permès una ràpida expansió per Europa i part d'Àsia.<ref>Blench, Roger; Spriggs, Matthew, eds. (1999), Archaeology and Language, III: Artefacts, languages and texts, London: Routledge .</ref> La primera fase, fins al 4 mil·lenni aC, va originar-se prop del riu Volga. Posteriorment, van aparèixer els carros de dues rodes i les dees antropomòrfiques que representaven la Terra. La darrera fase, ubicada ja a mitjans dels tercer mil·lenni, havia aconseguit expandir la seva cultura per tots els Urals i fins a Romania, aproximadament.
Lingüísticament, es plasma en l'evolució següent: al 4500
== Hipòtesi armènia ==
|