Àfrica (província romana): diferència entre les revisions

'''Àfrica''' fou una província romana, centrada a l'actual [[Tunis]] i nord d'[[Algèria]], establerta el [[146  aC]] amb la caiguda de l'[[imperi cartaginès]] al final de la [[tercera guerra púnica]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Scullard |nom=Howard Hayes |títol=A History of the Roman World. 753 to 146 BC |editorial=Routledge |data=2002 |pàgines=p.310 i 316 |isbn=0-415-30504-7}}</ref>

El primer cap Massili conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo ([[Bona]]) als cartaginesos, però era aliat a aquestos a la [[Segona Guerra Púnica]], fins que es va girar en contra el [[206  aC]]. Fou el pare de [[Masinissa I]] que fou derrotat pels cartaginesos i per [[Sifax]], rei dels Massaesilis i es va retirar al desert de Numídia al sud-est on es va mantenir fins a l'arribada d'[[Escipió l'Africà]] ([[204  aC]]) quan es va unir als romans, i aquestos li van tornar els seus dominis i hi van afegir els territoris de Massaesilis, mentre que Sifax, fet presoner el [[203  aC]], fou portat a Roma on va morir aviat.

Abans de la [[tercera guerra púnica]] el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a [[Cirenaica]], deixant als cartaginesos limitats a la [[Zeugitània]] (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que després de la guerra foren els límits originals de la província romana. Masinissa va morir el [[148  aC]] i el [[146  aC]] es va constituir la província romana. El territori cartaginès fou repartit entre ''l'ager publicus'' i les ciutats aliades de Roma:, Útica (capital provincial), [[Thapsus]], Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i probablement Hadrumetum. El govern fou encarregat a un [[pretor]] i la província es va dividir en ''conventus'', dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d'Hadrumetum.

Al començament de la guerra civil entre [[Juli Cèsar]] i Pompeu la província fou ocupada per Ati Varo al servei del senat, i ajudat per [[Juba I]], rei de Numídia, va derrotar el lloctinent de Cèsar, Curió. Els soldats de Cèsar es van escapar a [[Sicília]] o es van rendir a Juba i la província va quedar pels [[Optimat|pompeians]] ([[49  aC]]). Mort Pompeu els pompeians van tenir com a cap a Àfrica a [[Metel Escipió]], Afrani i Petrei, als que es va ajuntar Cató que havia reunit un exèrcit a [[Cirene]] i va arribar a Útica. Juba fou derrotat per [[Boqus]] i [[Bogud II]], reis de Mauretània i pel seu cap militar l'aventurer [[Sittius]] que es va posar al servei de Cèsar. El [[47  aC]] Cèsar va arribar a Àfrica i en una breu campanya va derrotar els seus rivals a [[Thapsus]] ([[abril]] del [[46  aC]]). Numídia fou convertida en província i donada a l'historiador [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]], [[procònsol]], i fou anomenada Nova Àfrica, però la part occidental fou donada als reis de [[Mauretània]], i Cirta fou donada a Sittius. Els pompeians es van refugiar a Hispània.

Als acords del segon triumvirat del [[43  aC]] Àfrica i Nova Àfrica foren assignades a [[Octavi August]] i el govern fou confiat a Sexti, un antic llegat de Juli Cèsar, però la Vella Àfrica va quedar en mans del partit republicà dirigit per Cornoficius i Laelius, que finalment foren derrotats el [[42  aC]]. Un altre cap republicà, Fangó, fou també derrotat però Sexti va haver d'entregar les províncies a [[Lèpid el triumvir|Lèpid]], d'acord amb el nou repartiment que va seguir a la batalla de [[Filipos]], acords confirmats després de l'anomenada [[Guerra de Perusa]] ([[41  aC]]). Lèpid es va rendir més tard i les províncies van passar a Octavi August ([[36  aC]]).

Finalment, després de la derrota de [[Marc Antoni]] ([[31  aC]]), Octavi August va donar Numídia, convertida altra vegada en regne, a [[Juba II]], fill de Juba I ([[30  aC]]). La província d'Àfrica fou declarada senatorial i encarregada a un procònsol des del [[27  aC]].

El [[25  aC]] Octavi August va incorporar altra vegada Numídia com província i va donar al rei Juba II, a canvi, les Mauritànies. Així es va reconstituir la província d'Àfrica Nova o Numídia, mentre es mantenia la província de la vella Àfrica formada per [[Zeugitània]] i Bizancium o [[Bizacena]]. La partició entre ambdues províncies anava des de la costa pel riu Tusca. El límit de la vella Àfrica per l'est es va establir a Thenae, al nord de l'entrada del [[Golf de Sirtis]] Minor.