Èsquil: diferència entre les revisions

'''Èsquil''' (en [[grec antic]]: {{polytonic|'''Αἰσχύλος'''}} 'Aiskhúlos'; [[Eleusis (ciutat)|Eleusis]], [[525  aC]] - [[Gela]], [[456  aC]]) fou un [[dramaturg]] [[Antiga Grècia|grec]]. Predecessor de [[Sòfocles]] i [[Eurípides]], és considerat com a creador de la [[tragèdia]] grega.

Èsquil va néixer a Eleusis, a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], lloc en què se celebraven els [[misteris d'Eleusis]]. Pertanyia a una noble i rica família de terratinents. Al llarg de la seva joventut, va ser testimoni de la fi de la tirania dels [[pisistràtides]] a [[Atenes]] i va ser un dels «maratonians»: lluità en les guerres contra els perses en la [[Batalla de Marató]] (490  aC), en la de [[Batalla de Salamina|Salamina]] (480  aC) i, possiblement, en la de [[batalla de Platea|Platea]].

Alguna de les seves obres, com ''[[Els Perses|Els perses]]'' (472  aC) o els ''[[Els set contra Tebes]]'' (467  aC), són el resultat de les seves experiències de guerra. Va ser, també, testimoni del desenvolupament de la [[democràcia atenesa]]. En ''Les suplicants'' (490  aC), hom pot detectar la primera referència que es fa al poder del poble i la representació de la creació de l'[[Areòpag]], tribunal encarregat de jutjar els homicides. En ''Les eumènides'' (478  aC), troba suport la reforma d'[[Efialtes (general atenenc)|Efialtes]] (462  aC), transferència dels poders polítics de l'Aeròpag al [[Consell dels Cinc-Cents]]. Va ser acusat d'haver revelat els misteris d'Eleusis, per la qual cosa va ser jutjat i absolt.

Viatjà a [[Siracusa]], [[Sicília]], convidat pel tirà [[Hièron]], per al qual produí ''Les dones d'Etna'', en honor de la nova ciutat d'[[Etna]] que aquest havia fundat, i va posar de nou en escena ''Els perses''. Després de la representació de ''[[Orestíada (Èsquil)|L'Orestea]]'' (458 ac) va tornar a visitar Sicília, on va morir a Gela (456  aC-455  aC). Va tenir un fill, [[Eufori]], que, com ell, va ser un poeta tràgic.

Escrigué 73 peces (algunes fonts les xifren en 90); aconseguí la seva primera victòria en composició dramàtica el 484  aC, i foren els seus rivals [[Pratines]], [[Phrynichos]] i [[Choerilos]] d'Atenes. Només va ser vençut per Sòfocles l'any 468  aC. De la importància de la seva obra, en dóna fe el fet que es permetés que les seves obres fossin representades i presentades a l'agó (certamen) els anys posteriors a la seva mort, juntament amb les dels dramaturgs vius; un honor excepcional, ja que era costum que les obres dels autors difunts no es poguessin presentar a l'agó. De tota la seva obra, només es conserven set peces, sis d'aquestes premiades, i substanciosos fragments d'altres tantes.

''[[Els Perses|Els perses]]'' (472  aC), ''[[Els set contra Tebes]]'' i ''Les suplicants'' són drames de dos actors, ja que va ser Èsquil qui va introduir el segon actor en escena, disminuint la intervenció dels cors i fent possible el diàleg i l'acció dramàtica. Els diàlegs principals són fonamentalment entre personatges i cor, amb una gran varietat d'esquemes estructurals i un ritme d'acció més aviat lent. Aquest és un dels trets principals de l'arcaisme del teatre d'Èsquil. En ''[[L'Orestea]]'' (''[[Agamèmnon (obra)|Agamèmnon]]'', ''[[Les Coèfores|Les coèfores]]'' i ''[[Les eumènides]]''), Èsquil disposa de Skene, d'Ekkylkema, de Mechane i d'un tercer actor, com veiem en l'escena de l'''Agamèmnon'', en què apareixen en un agó [[Agamèmnon]] i [[Clitemnestra]], i hi és present, en silenci, [[Cassandra]].

* ''[[Els Perses|Els perses]]'', [[472  aC]]

* ''[[Els set contra Tebes]]'', [[467  aC]]

* ''[[Les suplicants (Èsquil)|Les suplicants]]'', [[463  aC]]

* ''[[L'Orestea]]'', [[458  aC]], trilogia que inclou: