|
Els '''ínsubres''' (llatí ''Insubri'') foren un poble [[celtes|celta]] del grup dels [[leponcis]] a la [[Gàl·lia Cisalpina|Cisalpina]]. La seva capital era ''Mediolanum'' ([[Milà]]), ciutat que van fundar, i entre les ciutats del seu territori i havia la ciutat de ''Comum'' ([[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]]). Diversos autors antics en parlen: [[Ciceró]], [[Polibi]], [[Titus Livi]], [[Plini el Vell]], [[Estrabó]] i [[Cecili Estaci]]. Segons Polibi, els ínsubres eren la tribu celta més important de la península itàlica i Titus Livi diu que van ser els primers en habitar la Gàl·lia Cisalpina.
Els ínsubres es van unir als [[bois]] en una revolta contra Roma a causa d'una llei aprovada pel [[senat romà]] que preveia la subdivisió dels territoris gals en unitats administratives romanes. Els Bois i els ínsubres van creure que els romans volien exterminar i expulsar el poble gal i annexionar-se el seu territori. L'any [[225 aC]], els ínsubres van donar grans sumes de diners a mercenaris de la tribu dels [[Gesats]], que van aportar una força de 70.000 homes amb la que van fer estralls a [[Etrúria]]. Els gals van trobar un exèrcit romà davant seu prop de ''Clusium'' ([[Chiusi]]) i es van retirar cap a [[Faesulae]] durant la nit. Van atacar als romans en el que es coneix com la [[Batalla de Faesulae]], on els gals en van sortir vencedors. Els [[Cònsol romà|cònsols]] [[Luci Emili Pap (cònsol)|Luci Emili Pap]] i [[Gai Atili Règul]] van iniciar una contraofensiva que va finalitzar amb la victòria romana a la [[Batalla de Telamon]] l'any [[224 aC]].<ref>Polibi. ''Històries'' II, 19-20</ref>
Després de la batalla de Telamon, els romans van atacar i derrotar els bois i els van obligar a sotmetre's a Roma. El 224 aC, els romans van atacar el territori ínsubre. El [[223 aC]], els ínsubres van demandar la pau, però els romans van rebutjar-la i van atacar el seu territori un altre cop, decidits a controlar tota la Gàl·lia Cisalpina. La guerra va continuar, L'any [[222 aC]], els romans van dividir els seus exèrcits, una part dirigida pel cònsol [[Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)|Marc Claudi Marcel]] que es va dirigir cap a Clastidium, on a la [[Batalla de Clastidium]] va vèncer les forces gal·les. L'altre cònsol, [[Gneu Corneli Escipió Calb]], va marxar contra la capital dels ínsubres i en una batalla va matar el seu rei. Van ocupar-la i la van anomenar ''Mediolanum''. Els ínsubres es van rendir i es van veure obligats a convertir-se en aliats dels romans.<ref>Polibi. ''Històries'' II, 19-20, 21</ref>
L'any 218 aC, els ínsubres i els bois es van rebel·lar contra els romans quan van saber l'arribada d'[[Anníbal Barca|Anníbal]] a Itàlia a l'inici de la [[Segona Guerra Púnica]]. Van atacar [[Cremona]] i ''Placentia'' ([[Piacenza]]), i van obligar als seus habitants a refugiar-se a ''Mutina'' ([[Mòdena]]), que va ser assetjada. El [[pretor]] [[Luci Manli Vulsó (pretor 218 aC)|Luci Manli Vulsó]] amb un exèrcit de 20.000 [[legionaris]] i 1.600 cavallers va anar a alleujar el setge, però va ser emboscat diverses vegades i va haver d'esperar l'ajuda del cònsol [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi Corneli Escipió]]. Mentrestant Anníbal havia desembarcat a Itàlia i va derrotar a Corneli Escipió vora el [[riu Ticino]] i a l'altre cònsol [[Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC)|Tiberi Semproni Llong]] a la [[Batalla del Trèbia (218 aC)|Batalla del Trèbia]], vora ''Placentia''.<ref>Polibi. ''Històries'' II, 31, 7</ref><ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'' XXI, 46</ref>
Ínsubres i [[cenomans]] foren derrotats finalment pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla al riu [[Mincius]] en la que es capturà al cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]].<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |editorial= |data= |pàgines=XXXII, 30 }}</ref>
Els ínsubres van fer una aliança amb Roma l'any [[194 aC]], que els va permetre tenir una certa autonomia. El [[89 aC]], van obtenir la ciutadania llatina i el [[49 aC]], la [[ciutadania romana]]. La romanització dels ínsubres va ser probablement ràpida per la presència de [[Colònia romana|colònies romanes]] als seus territoris i a més [[Juli Cèsar]] va utilitzar ''Mediolanum'' com a base d'operacions per la conquesta de la Gàl·lia (58-50 aC).<ref>Polibi. ''Històries'' III, 71-74</ref><ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'' XXVII, 48-49</ref> [[Cecili Estaci]] (c. 220 aC - c. 166 aC), un poeta còmic romà, va néixer al país dels ínsubres, possiblement a ''Mediolanum''.
== Referències ==
|
