Hospital General de Catalunya: diferència entre les revisions

El projecte es va iniciar el 1973, quan un ex-regidor de Barcelona, Leonci Domènech Closas, i un exgerent de Sant Pau, Carles Soler Durall, van posar en marxa la idea de crear un hospital de la societat civil, del qual fossin propietaris els seus usuaris. El centre es va inaugurar el 1983 amb 7.000 milions de pessetes corresponents a les aportacions aconseguides de 70.000 socis, una capacitat de 750 llits distribuïts en quatre luxoses plantes i deu quiròfans. Va néixer per atendre la classe mitjana i alta, comerciants, professionals liberals i empresaris sense cobertura de la Seguretat Social però quan la sanitat pública va incloure als autònoms va perdre molts socis potencials,: en preveia 300.000 i es va quedar en 76.000. Inicialment va tenir un problema en l'accés i fins i tot es va anunciar la recollida amb helicòpter de malalts en qualsevol punt de la geografia, però la millora dels hospitals comarcals el va perjudicar. Les accions quota inicials, les aportacions milionàries d'alguns socis i la mútua creada no van ser suficients davant les despeses. Llavors es va recórrer a l'endeutament i elal pagament d'interessos que van portar a la suspensió de pagaments el 1993.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ricart|nom=Marta|article=El Hospital General, en venta|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/2000/10/16/LVG20001016027LVB.pdf|data=16-10-2000|pàgines=}}</ref><ref>{{citar ref|url= http://www.catacctsiac.cat/docs_observatori/model/19880712_hgc_deficit_8000_milions.pdf |publicació = El País| data= 12-6-1988|nom= Enric| cognom= Bastardes|títol=El Hospital General de Catalunya ha generado en cinco años un déficit de 8.000 millones|llengua=castellà}}</ref>