Revisió del 12:45, 25 nov 2020 modifica Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.600 edits enllaç Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 10:49, 6 gen 2021 modifica desfés Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.600 edits referència Edició següent →
Línia 2: {{indret}} [[Fitxer:Mt. Helikon. The peak..JPG\|miniatura\|Mont d'Helicó i golf de Corint]] '''Helicó''' (en [[Grec antic\|grec]] ~~'''''Helikon'''''~~Ἑλικών, en [[llatí]] ~~'''~~''Helicon~~'''~~'') és el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o més exactament una serralada muntanyosa de [[Beòcia]], a [[Grècia]], entre el llac [[Copais]] i el [[golf de Corint]], una prolongació de la serralada del [[Parnàs]]. Va ser famosa perquè ~~fou~~a ~~considerat~~la [[mitologia grega]] es considerava que era el refugi preferit de les [[Muses]], a les que els poetes grecs i romans anomenaven Helicònies (Ἑλικωνιάδες). A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs situada a la ciutat d'[[Ascra]] (actual Pyrguáki), al peu de la muntanya, que era la residència del poeta més famós de l'escola, [[Hesíode]]. L'Helicó és un grup de muntanyes de diferents alçades. [[Pausànies (geògraf)\|Pausànies]] diu que de totes les muntanyes de Grècia, l'Helicó és la més fèrtil i la que produeix el major nombre d'arbres i d'arbusts, cap d'ells verinós, i alguns amb la qualitat de curar les picades de les serps verinoses. Hi ha diferència entre les parts oriental i occidental de la muntanya. La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses. Quan es pujava des d'Ascra s'arribava a un bosc sagrat. Abans d'arribar-hi, a l'esquerra del camí hi havia la famosa font d'Aganippe (Ἀγανίππη), que inspirava als que bevien d'ella. Hi havia també una cova sagrada i repartides pel bosc es veien nombroses estàtues que descriu Pausànies. Aquestes estàtues van ser traslladades a [[Constantinoble]] per [[Constantí el gran]], on un incendi les va destruir l'any [[404]]. La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses i incloïa la seva cova sagrada on hi havia nombroses estàtues que foren traslladades a [[Constantinoble]] per [[Constantí el gran]], on foren destruïdes pel foc el [[404]]). La font d'Aganippe, que inspirava als que bevien d'ella, i la font d'Hippocrene, probablement l'actual Makarioitissa, formaven els rierols Olmeios i Permessos de la unió dels quals es formava el Haliartos que desaiguava al llac Copais. Jocs dedicats a les Muses (els ''[[Musea]]'') es feien a la zona de la cova, que avui porta el nom de Sant Nicolau per un convent i església construïts al peu del proper puig Marandáli, un dels principals de la serralada. Vint [[Estadi (mesura)\|estadi]]s per damunt del bosc hi havia la [[font Hipocrene]] (Ἱπποκρήνη), que es deia que la va fer brollar el cavall [[Pegàs (mitologia)\|Pegàs]] colpejant el terra amb la seva peülla, i on les muses es reunien per cantar i ballar, probablement l'actual Makarioitissa. Les dues fonts, Aganippe i Hipocrene, formaven els rierols Olmeios i Permessos de la unió dels quals es formava l'Haliartos que desaiguava al llac Copais. A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs fixada a Ascra (actual Pyrguáki), al peu de la muntanya, que fou la residència del poeta més famós de l'escola, [[Hesíode]]. Una part de la serralada, també dedicada a les Muses, portava el nom de Mont Leibethrion (llatí ''Leibethrium''), i correspondria probablement a l'actual Zagará o a Gránitza (aquesta darrera és més probable que fos Laphystion, llatí ''Laphystium''), on també hi havia algunes estàtues de les [[muses]] i [[nimfes]], les fonts de Leibethrias i Petra i una cova dedicada a les nimfes leibetrianes. Una altra part de la serralada, també sagrada i dedicada a les Muses, portava el nom de Mont ''Leibetrion'' (Λειβήθριον), que Pausànies diu que es trobava a 40 estadis de [[Coronea]], i correspondria probablement a l'actual Zagará, separada de l'Helicó per una vall elevada, o potser a Gránitza. En aquesta muntanya també hi havia algunes estàtues de les muses i [[nimfes]], i dues fonts anomenades Leibethrias i Petra que tenien forma dels pits d'una dona per on sortia l'aigua. També hi havia una cova dedicada a les nimfes leibetrianes, segons diu [[Estrabó]]. ~~El pic més alt de la serralada és l'actual Paleovúni (1.524 m).~~ La ciutat d'Acra organitzava cada cinc anys uns jocs i un concursos dedicats a les Muses (els ''[[Musea]]'') que es celebraven al bosquet sagrat, prop de la font Aganippe. Segons [[Èsquines d'Atenes]] el festival era organitzat per l'escola de poesia que existia al peu de l'Helicó. El pic més alt de la serralada és l'actual Paleovúni (1.524 m).<ref>{{ref-web \|cognom=Smith \|nom=William (ed.) \|url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DH%3Aentry+group%3D2%3Aentry%3Dhelicon-geo \|consulta=6 de gener de 2021 \|títol=Helicon \|obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref> == Referències == {{Referències}} ~~{{coord\|38.3528\|22.8225\|source:elwiki_type:mountain\|format=dms\|display=title}}~~ {{commonscat}} {{Autoritat}} {{Viccionari-lateral\|helicó}} {{ORDENA:Helico}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Muntanyes de Grècia]] [[Categoria:Beòcia]]

Helicó: diferència entre les revisions