Fracturació hidràulica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Tipografia
Línia 9:
Durant les dècades posteriors, es va seguir utilitzant el mètode dràstic anteriorment explicat fins que aproximadament als anys 30, es va començar a utilitzar àcids com a substitut dels explosius. Disset anys més tard, es comença a pensar en l'aigua com a possible agent fracturador del terra dur, però no va ser fins al 1949 quan l'empresa Stanolind Oil va començar a aplicar una versió semblant del “fracking” que es fa servir avui en dia de manera industrial.
 
Dos anys abans del nou mil·lenni, l'empresa Mitchell Energy, liderada pel seu fundador George P. Mitchell, va dur a terme la primera fracturació hidràulica comercial i també va fer que aquesta primera fracturació, feta en el jaciment de Barnett Shale, fos viable econòmicament, ja que va aconseguir que cada bilió de Joules (250  milions de calories aproximadament), utilitzats en el procés, només costés 4 dòlars. {{CN|data=desembre de 2016}}
 
Les injeccions al subsol per afavorir l'extracció de [[petroli]] es remunten fins al 1860, en la Costa Est dels Estats Units, emprant en aquell temps [[nitroglicerina]].<ref name=aa/> El 1930 es van començar a utilitzar àcids en lloc de materials explosius, però és el 1947 quan s'estudia per primera vegada la possibilitat d'utilitzar [[aigua]]. Aquest mètode va començar a aplicar-se industrialment el 1949 per l'empresa Stanolind Oil.<ref name=aa/> Amb l'aigua s'inclou una certa quantitat de sorra per evitar que les fractures es tanquin quan s'aturi el bombament, i també s'afegeix entorn d'un 1% d'additius,<ref name=ab/> compostos de fins a 500 productes químics,<ref>{{ref-web |url=http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/espiritusanimales/2011/02/26/hollywood-contra-el-gas-natural-y.html|títol=¿Un Oscar contra el gas natural?}}</ref> la funció dels quals és potenciar l'efectivitat de la fractura. Tanmateix no és fins a l'any 2002 quan es combina l'ús d'aigua tractada amb additius que redueixen la fricció amb la perforació horitzontal i la fractura en múltiples etapes.<ref>{{ref-web |url=http://www.dec.ny.gov/energy/58440.html|títol=Natural Gas Development and High Volume Hydraulic Fracturing (NYS SGEIS, 2009) |llengua=anglès}}</ref>
Als [[Estats Units]] s'estima que la generalització d'aquest mètode ha augmentat les reserves provades de gas al voltant d'un 40% en quatre anys.<ref name=ab>{{ref-web |url=http://www.ngsa.org/assets/Docs/Issues/Hydraulic%20fracturing%20-%20final%20Aug%202009.pdf|títol=Hydraulic Fracturing|llengua=anglès}}</ref>
Fins al 2010, es calcula{{CN|data=maig de 2015}} que s'han realitzat 2,5  milions de fractures hidràuliques a tot el món.<ref name=aa/> A [[Europa]] no existeix una regulació específica sobre la tècnica del fracking. Un informe del [[Parlament Europeu]] recomana la seva regulació i que es facin públics els components que s'empren als pous de perforació.{{CN|data=maig de 2015}} El Parlament de Bulgària va prohibir el seu ús el 2012. {{CN|data=maig de 2015}}
 
A Espanya, el Ministeri d'Indústria i comunitats autònomes com el País Basc o Castella i Lleó estan concedint permisos d'investigació, malgrat la disconformitat de diverses organitzacions.<ref>[http://www.europapress.es/cantabria/noticia-ccoo-pide-prohibir-extraccion-gas-fracking-retirar-permisos-concedidos-cantabria-otras-ccaa-20120112163047.html comunicats emesos el 12 de gener de 2012]</ref><ref>[http://www.uaganet.net/noticias_detalle.asp?id_noticia=183 comunicat de gener de 2012]</ref>