François Pienaar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 5:
Després de completar l'escola secundària a Witbank, va guanyar una beca esportiva per a la Universitat Rand Afrikaans, on hi va estudiar Dret. Va debutar al Transvaal Rugbi Union, equip de rugbi amb seu a [[Johannesburg]], el 1989, abans de ser convocat a la selecció nacional (els [[Springboks]]) el 1993. Va ser nomenat capità dels Springboks des de la primera prova i va mantenir el càrrec fins que va abandonar l'equip en 1996. Segueix sent un dels més reeixits capitans dels Springboks de tots els temps. El 1994, l'equip va retenir la Currie Cup i els Springboks van arribar així mateix algunes victòries memorables. Pienaar va ser elegit jugador internacional de l'any per la revista Rugby World. El país es trobava en transició, després de l'esfondrament de l'apartheid i l'arribada de [[Nelson Mandela]] al maig de 1994. Mandela va donar tot el seu suport als Springboks, que només comptaven amb un jugador de raça negra, Chester Williams. Els Springboks van derrotar les seleccions d'Austràlia, Romania, Canadà, Samoa i França. Després van jugar la final amb els seus clàssics rivals de Nova Zelanda a l'estadi [[Estadi Ellis Park|Ellis Park ]]<nowiki/>de [[Johannesburg]].
Pienaar es va exercir en el temps extra, i malgrat la tensió del partit els tres punts del drop de Joel Stransky garantir una victòria dels Springboks. Després del partit, Pienaar va deixar en clar en una entrevista a peu de camp que l'equip havia guanyat el trofeu, no només per als 60.000 aficionats presents a l'Ellis Park, sinó per als 43
L'any 2000, Pienaar es va retirar com a jugador i el 2002 va tornar a [[Ciutat del Cap]] on viu amb la seva esposa Nerine i els seus dos fills, un dels quals té a [[Nelson Mandela]] com a padrí.
| |||