Diferència entre revisions de la pàgina «Tribú de la plebs»

m
Toga romana|
m (categoria inadecuada)
m (Toga romana|)
Els tribuns tenien també inicialment comandament militar, el que els donava dret a la convocatòria de les [[assemblees per centúries]] (''comitia centuriata''), però aviat es va decidir un nou sistema d'assemblees i votacions, mitjançant reunions per tribus. Però com les quatre antigues tribus existents eren massa extenses i constituïen un nombre parell, es va dividir el territori romà en vint-i-un districtes o tribus ([[495 aC]] = 260 [[AUC]]). Les tribus es dividien en urbanes (la ''succusana'' després ''suburrana'', la ''collina'', l'''esquilina'' i la ''palatina''), i rústiques.
 
Els tribuns van ser declarats inviolables (''sacrosancti'') i inamovibles. Els tribuns no tenien la consideració de magistrats romans, ja que les seves facultats al principi eren merament negatives, i per tant no podien seure a les selles curuls reservades als magistrats i havien de seure en els bancs. A diferència dels cònsols no disposaven de [[lictor]]s, de [[Toga romana|toga]] galonejada de púrpura (''toga praetexta'') ni d'insígnies de magistrat. Els tribuns no podien votar al senat ni formar part del consell de la ciutat (''curia''). El seu càrrec era anual i acabava cada any el [[10 de desembre]]. En general el càrrec de tribú requeia en plebeus rics.
 
Tiberius Sempronius Gracchus des el seu càrrec de tribú va proposar una llei agrària sense l'aprovació del senat ([[133 aC]]); el seu col·lega Marcus Octavius, va posar el vet per primera vegada; Gracchus va fer deposar a Octavius a l'assemblea popular (un fet sense precedents) i va optar a la reelecció (una cosa que tampoc havia passat mai) per assegurar l'aplicació de la llei. Gracchus va morir assassinat pels conservadors i el seu germà Gaius Gracchus va patir la mateixa sort. Des llavors el càrrec va quedar reformat i els tribuns van arribar a ser deu.
132.052

modificacions