Agència Fabra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''L'agència Fabra''' L'agència Fabra va ser fundada el 1865 pel periodista Nil Maria Fabra i Delàs i va estendre la seva xarxa de recollida d'informació pe...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
L'agència[[Agència Fabra]] va ser fundada el [[1865]] pel[[ periodista]] [[Nil Maria Fabra i Delàs]] i va estendre la seva xarxa de recollida d'informació per [[Espanya]] i [[Portugal]]. El [[1870]] [[Agència Havas|Havas]], [[Agència Reuter|Reuter]] i [[Agència Wolf|Wolf]] (agències [[francesa]], [[britànica]] i [[alemanya]], respectivament) van signar un acord per a intercanviar-se informació i repartir-se les àrees d'influència, la primera va quedar com mestressa de l'espai [[hispanoamericà]] i va comprar l'agència[[Agència Fabra]].
'''L'agència Fabra'''
La correspondència de [[Agència Havas|Havas]], enviada per [[correu]] o per [[telègraf]], era el nucli de la informació de [[Agència Fabra|Fabra]], el que incidia que l’estatl’[[Espanya|estat espanyol]] tingués una cosmovisió formada per l'agència parisenca. [[Agència Fabra|Fabra]] nodria de notícies peninsulars a [[Agència Havas|Havas]], remetent-les per via telegràfica o per correu.
 
Òbviament, en les notícies al món hispà prevalien els interessos de l'[[França|estat francès]], d'acord amb la doctrina d’Havasd’[[Agència Havas|Havas]]. A l’estatl’[[Espanya|estat espanyol]], el més conflictiu, es va posar de manifest especialment en les disputes en el Nord d'Àfrica (guerra[[Guerra del Marroc]]) o la [[Guerra de Cuba]].
L'agència Fabra va ser fundada el 1865 pel periodista Nil Maria Fabra i Delàs i va estendre la seva xarxa de recollida d'informació per Espanya i Portugal. El 1870 Havas, Reuter i Wolf (agències francesa, britànica i alemanya, respectivament) van signar un acord per a intercanviar-se informació i repartir-se les àrees d'influència, la primera va quedar com mestressa de l'espai hispanoamericà i va comprar l'agència Fabra.
En ocasió de la [[Primera Guerra Mundial]], [[Agència Havas|Havas]] es va convertir en un canal de propaganda aliada. [[Agència Fabra|Fabra]] va ser durant aquest període una agència aliada de la francesa [[Agència Havas|Havas]], eufemisme que encobria una dominació total, en els àmbits econòmic i polític. Un informe de gener de [[1921]] precisa que la informació internacional de [[Agència Fabra|Fabra]] comprenia 33.000 paraules d'informació procedents de [[França]]; 7.000 d'[[Anglaterra]], 7.500 d'[[Alemanya]] (via [[París]]), 4.500 d'[[Itàlia]], 4.500 d'[[Amèrica del Nord]] i 12.500 de la resta del món.
La correspondència de Havas, enviada per correu o per telègraf, era el nucli de la informació de Fabra, el que incidia que l’estat espanyol tingués una cosmovisió formada per l'agència parisenca. Fabra nodria de notícies peninsulars a Havas, remetent-les per via telegràfica o per correu.
L'entrada de [[United Press]] i [[Associated Press]] en el mercat espanyol, amb més imparcialitat política; la crisi econòmica dels anys trenta; el creixement de despeses; van motivar una crisi i endeutament que [[Agència EFE|EFE]] va pagar a l'absorbir-la el [[1939]].
Òbviament, en les notícies al món hispà prevalien els interessos de l'estat francès, d'acord amb la doctrina d’Havas. A l’estat espanyol, el més conflictiu, es va posar de manifest especialment en les disputes en el Nord d'Àfrica (guerra del Marroc) o la Guerra de Cuba.
En ocasió de la Primera Guerra Mundial, Havas es va convertir en un canal de propaganda aliada. Fabra va ser durant aquest període una agència aliada de la francesa Havas, eufemisme que encobria una dominació total, en els àmbits econòmic i polític. Un informe de gener de 1921 precisa que la informació internacional de Fabra comprenia 33.000 paraules d'informació procedents de França; 7.000 d'Anglaterra, 7.500 d'Alemanya (via París), 4.500 d'Itàlia, 4.500 d'Amèrica del Nord i 12.500 de la resta del món.
L'entrada de United Press i Associated Press en el mercat espanyol, amb més imparcialitat política; la crisi econòmica dels anys trenta; el creixement de despeses; van motivar una crisi i endeutament que EFE va pagar a l'absorbir-la el 1939.