|
Abans del relleu actual, que podem veure a la plana i que està format per parts més elevades -els turons i serrats- i per parts més baixes formades per petites depressions degudes a l'erosió, el nostre paisatge era diferent.
A l'inici del període [[terciari]] (fa uns 65 milions d'anys), es forma el Pirineu i el Massís catalanobalear a conseqüència del plegament alpí. Al mateix temps, s'enfonsa l'àrea de l'Ebre. Les aigües marines arriben fins al Pirineu. A mesura que passa el temps, aquestes noves serralades es van erosionant i els sediments que es formen s'acumulen o bé al seu peu, els més grollers, o bé van omplint el mar formant els sediments marins, els més fins.
La línia de costa del mar que cobria l'actual plana de Vic no era estàtica i, amb el temps, es va anar modificant. A partir de finals de [[Eocè|l'eocè]], fa aproximadament uns 37 milions d'anys, aquest mar es va anar tancant progressivament fins que, en el [[Miocè]] (fa uns 24 milions d'anys), s'aixeca en bloc l'actual Catalunya i se situa la línia de costa aproximadament on és ara.
A principis del [[quaternari]], fa uns 2 milions d'anys, la plana de Vic i la resta de terres catalanes estan fora de l'aigua; per tant, els sediments que es formen durant aquest període són d'origen continental. El clima durant el quaternari ha sofert diferents canvis i ha generat també diferents paisatges. Concretament, hi ha hagut quatre grans períodes freds o glaciacions -el darrer dels quals va ser entre 70.000 i 20.000 anys abans d'ara- i períodes temperats o interglaciacions, més càlids que l'actual. Durant les glaciacions, les neus permanents varen baixar a Catalunya fins als 2.000 metres. Aquestes variacions climàtiques varen influir en el cabal dels rius i en el nivell del mar, que va oscil·lar diverses vegades. Els últims milions d'anys, durant el quaternari, s'han intercalat curtes fases d'acumulació de sediments lligades a la dinàmica dels rius (terrasses fluvials) i dels vessants (glacis). Algunes d'aquestes acumulacions han resistit els processos erosius i les podem trobar a la part superior d'alguns turons: el de la Barraca, el del Vicenç i el de Puig-rodon.
L'actual plana de Vic és, doncs, una depressió fruit de l'erosió diferencial dels materials d'origen marí i continental, sedimentats durant el terciari. Els turons testimoni són les restes finals d'aquest procés erosiu i ens indiquen l'alçada anterior al quaternari que tenia l'actual plana. Les roques més resistents formen els actuals turons i les més toves s'han anat disgregant.
|
