Làurion: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referència |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Làurion''' (en [[grec antic]] Λαὐρειον i també Λαύριον, en [[llatí]] ''Laurium'') eren unes muntanyes que s'aixecaven a l'[[Àtica]], al sud de la regió, una mica al nord del cap [[Súnion]], que tenien mines de plata. Eren més aviat turons no gaire alts, coberts de matolls. El nom fa referència probablement als arbres que es van haver de tallar per aconseguir el mineral, ja que Λαύρα ("laúra") en grec significa carreró, passadís, és a dir una mina que es va explotar obrint vies per a extreure'n la plata.
Queden gran quantitat de restes de les mines i de les fortificacions que les defensaven, i també de la ciutat de Làurion, que era probablement el lloc on habitaven els miners i les seves famílies. Es dubta de si realment hi va haver una ciutat o les edificacions eren només magatzems i espais per processar el mineral, però tant ''[[Suides]]'' com [[Foci I de Constantinoble|Foci]] parlen de Làurion com un lloc (τόπος), que sembla que significa alguna cosa més que una muntanya. El nom s'ha conservat en la paraula corrompuda ''Legrana'' o ''Alegraná'', llogaret al costat del monestir de Mendeli.
Les mines de plata, segons [[Xenofont]], s'explotaven des de l'antiguitat i es processaven a la ciutat de [[Thorikos]]. La possessió d'un gran subministrament de plata va ser una de les causes de la prosperitat d'[[Atenes]]. Les mines eren propietat de l'estat que les cedia o arrendava per un temps limitat a companyies o particulars, i cobrava un 24% del producte. Poc abans de les [[Guerres mèdiques]] hi havia gran quantitat de diners a les arques d'Atenes, producte de les mines, i [[Temístocles]] va convèncer els atenencs d'utilitzar-los per a construir [[trirrems]], cosa que va fer augmentar la flota fins a tres-centes naus, i obtenir el gran poder naval que va permetre de guanyar la [[Batalla de Salamina]], segons diuen [[Heròdot]] i [[Plutarc]].
| |||