Maria I d'Escòcia: diferència entre les revisions

'''Maria d'Escòcia''', també coneguda com a '''Maria Stuart''' ([[8 de desembre]] de [[1542]]<ref>El bisbe John Lesley va dir que la Maria havia nascut el dia 7, però la Maria i [[John Knox]] deien que havia nascut el dia 8, que era la festa de la [[Immaculada Concepció]] ({{Harvnb|Fraser|1994|p=13}}; {{Harvnb|Wormald|1988|p=11}}).</ref> - [[8 de febrer]] de [[1587]])<ref>Mentre que l'Europa catòlica canviava al [[calendari gregorià]] durant la dècada de 1580, Anglaterra i Escòcia van romandre al [[calendari julià]] fins al 1752. En aquest article, les dates anteriors a 1752 són a l'estil antic, amb l'excepció que s'assumeix que els anys comencen l'1 de gener en comptes del 25 de març.</ref> fou reina d'[[Escòcia]], filla de [[Jaume V d'Escòcia|Jaume V]] i [[Maria de Guisa]].

Mentrestant, Maria, que es refugiava al [[Castell de Dumbarton]], fou duta a [[França]] el 1548 sota la regència del bisbe Beton, i la hi casarien amb el futur rei de França [[Francesc II de França|Francesc II]]. Alhora, el nou regent lord Somerset va vèncer alsels anglesos a Pinkie (154810 de setembre de 1547) i conquerí la fortalesa de Saint Andrew, refugi protestant dels seguidors de Wishart. Tots foren condemnats a galeres llevat el capitost, [[John Knox]], qui aconseguí de fugir a [[Ginebra]], on [[Joan Calví]] li va oferir aixopluc. El 15551559 Knox va tornar a Escòcia i fundà l'església [[presbiterianisme|presbiteriana]]; aconseguí convertir diversos nobles i el 1557 fundaren el primer [[covenant]] per a defensar-se dels catòlics(1560).

El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el [[Tractat d'Edimburg]], pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensió sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el país. Maria va tornar a Escòcia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cosí [[Henry Stuart]] ([[Lord Darnley]]) el [[1565]], qui també era pretendent al tron anglès. Això i la seva vida íntima dissoluta provocaria que el [[1567]] fos acusada d'assassinar el seu marit per tal de poder casar-se amb el seucomte de Bothwell (suposat amant seu, elsegons comteels enemics de Bothwellla reina). Va rebre el suport del partit catòlic, però fou vençuda per les forces protestants del parlament a Carberry Hill i empresonada al castell de Loch Leven. Se n'escapà poc després i fou vençuda novament a Langside el maig del [[1568]]. Per aquest motiu va fugir a [[Anglaterra]] i es refugià a la cort de la seva cosina i rival [[Elisabet I d'Anglaterra]], qui la faria executar el 1587 sota el pretext de conspirar contra ella.