Diferència entre revisions de la pàgina «Miocè»

11 bytes afegits ,  fa 8 mesos
m
Tipografia
m (Manteniment de plantilles)
m (Tipografia)
Els sis [[estatge faunístic|estatges faunístics]] del Miocè són:
 
* '''[[Aquitanià]]''': començà fa 23,03 ± 0,05  milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per la [[cronozona]] de [[polaritat magnètica]] C6Cn.2n, la primera aparició del [[foraminífer]] [[plàncton|planctònic]] ''[[Paragloborotalia kugleri]]'' i la quasi-extinció del [[fòssil|nanofòssil]] [[pedra calcària|calcari]] ''[[Reticulofenestra bisecta]]''. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Globigerinoides altiaperturus]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C6An. S'acabà fa 20,43 ± 0,05  milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1850]] pel [[geòleg]] [[Suïssa|suís]] [[Karl Mayer-Eymar]], fa referència al nom [[llatí]] d'[[Aquitània]], una [[regió francesa]].<ref name="Aquitanià"/>
* '''[[Burdigalià]]''': començà fa 20,43 ± 0,05  milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Globigerinoides altiaperturus]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C6An. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Praeorbulina]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C5Cn.1n. S'acabà fa 15,97 ± 0,05  milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1892]] pel [[geòleg]] [[Rosselló|rossellonès]] [[Charles Depéret]], fa referència a ''Burdigala'', el nom original cèltic de l'actual [[Bordeus]].<ref name="Burdigalià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102155/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Burdigalian.html |títol= Burdigalian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] | editor= International Commission on Stratigraphy | consulta= 25-02-2009}}</ref>
* '''[[Langhià]]''': començà fa 15,97 ± 0,05  milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminífer planctònic ''[[Praeorbulina]]'' o la part superior de la cronozona de polaritat magnètica C5Cn.1n. Durant aquest període es produí la [[disrupció del Miocè mitjà]], una onada d'[[extincions]] que afectà tant els organismes marins com els terrestres, les causes de la qual encara no es coneixen amb certesa.<ref>{{ref-llibre|títol=Evolutionary Paleoecology: The Ecological Context of Macroevolutionary Change |cognom=Allmon |nom=Warren D. |coautors=Bottjer, David J. |any=2001 | editorial=Columbia University Press |lloc=Nova York |isbn=0231109946 |pàgines=}}</ref> El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofòssil ''[[Sphenolithus heteromorphus]]'', dins de la cronozona de polaritat magnètica C5ABr. S'acabà fa 13,65 ± 0,05  milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1865]] pel [[geòleg]] [[Italians|italià]] [[Lorenzo Pareto]], fa referència a les [[Langhe]], una zona muntanyosa del [[Piemont]].<ref name="Langhià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102403/http://www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Langhian.html |títol= Langhian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] | editor= International Commission on Stratigraphy | consulta= 25-02-2009}}</ref>
* '''[[Serraval·lià]]''': començà fa 13,65 ± 0,05  milions d'anys. [[Estratigrafia|Estratigràficament]], el seu inici queda marcat per una de les primeres aparicions del nanofòssil ''[[Sphenolithus heteromorphus]]'', dins de la cronozona de polaritat magnètica C5ABr. El seu final queda marcat per les últimes aparicions comunes del nanofòssil calcari ''[[Discoaster kugleri]]'' i el [[foraminífer]] [[plàncton|planctònic]] ''[[Globigerinoides subquadratus]]'', i està associat amb el subcron curt de polaritat normal C5r.2n. S'acabà fa 11,608 ± 0,005  milions d'anys i el seu nom, encunyat el [[1864]] pel [[geòleg]] [[Italians|italià]] [[Lorenzo Pareto]], fa referència a [[Serravalle Scrivia]], un municipi de la [[província d'Alessandria]].<ref name="Serraval·lià">{{ref-web|cognom= Rohde |nom= Robert A. |any= 2005 | url = http://web.archive.org/web/20071205102613/www.stratigraphy.org/geowhen/stages/Serravallian.html |títol= Serravallian ICS Stage |obra= [http://www.stratigraphy.org GeoWhen Database] | editor= International Commission on Stratigraphy | consulta= 04-05-2009}}</ref>
* '''[[Tortonià]]''': 11,608 – 7,246  milions d'anys
* '''[[Messinià]]''': 7,246 – 5,332  milions d'anys
 
== Clima ==
El Miocè és la primera època del [[Neogen]], i el món ja començava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la [[fauna]] marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amèrica i Austràlia, que es trobaven aïllades de la resta dels continents. A principi del Miocè encara hi havia diversos grups de l'Oligocè amb una gran diversitat, com ara els [[nimràvid]]s, els [[entelodont]]s i els cavalls de tres peülles. Com a l'Oligocè, els [[mericoidodontoïdeus]] encara eren diversos, però acabarien desapareguent al [[Pliocè]] molt primerenc. A l'acabament del Miocè, els mamífers esdevingueren encara més moderns, amb l'aparició de [[hiènids]]{{sfn|Agustí|1997|loc=48. Protictitherium|pp=110-111}}, [[cànids]], [[ós rentador|ossos rentadors]], [[cavalls]], [[castors]], [[cérvols]], [[camell]]s i [[balenes]] recognoscibles, així com grups extints com ara els [[borofagí|borofagins]], els [[gomfoteri]]s, els cavalls de tres peülles, o [[rinoceronts]] semiaquàtics i amb banyes petites com ara ''[[Teleoceras]]'' o ''[[Aphelops]]''. Amb la formació de les primeres illes entre Sud- i Nord-amèrica a la fi del Miocè, [[peresós gegant|peresosos gegants]] com ara ''[[Thinobadistes]]'' pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-amèrica.
 
Els [[simis]] i [[micos]] començaren a estendre's d'[[Àfrica]] a [[Europa]] i [[Àsia]] durant el Miocè.<ref name="Andrews">{{ref-publicació|autor = Andrews, P. & Kelley, J. | article = Middle Miocene Dispersals of Apes | publicació = Folia Primatologica | volum = 78 | any = 2007 | pàgines = 328–343 | doi = 10.1159/000105148}}</ref> Poc després, els seguiren els [[Loris (subfamília)|loris]] i els [[tarser]]s, Els primers fòssils d'[[homínid]]s foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.<ref name="evolution">{{ref-llibre|títol=Primates in Perspective|autor=Hartwig, W.|capítol=Primate Evolution| editor=Campbell, C., Fuentes, A., MacKinnon, K., Panger, M. & Bearder, S.|any=2007| editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517133-4|pàgines=13–17}}</ref> Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8  milions d'anys.<ref name="Strier2007">{{ref-llibre|títol=Primate Behavioral Ecology|autor=Strier, K.| editorial = [[Allyn & Bacon]] | edició =3a ed.|any=2007|isbn=0-205-44432-6|pàgines=7, 64, 71, 77, 182–185, 273–280, 284, 287–298}}</ref> També evolucionaren els primers [[cercopitecoïdeu]]s, incloent-hi [[gènere (biologia)|gèneres]] coneguts com ara ''[[Proconsul]]'', ''[[Dendropithecus]]'' o ''[[Nyanzapithecus]]'', tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com ''[[Otavipithecus]]'' de jaciments cavernosos de Namíbia, o ''[[Pierolapithecus]]'' i ''[[Dryopithecus]]'' de França, [[Catalunya]] i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del [[Mediterrani]] durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, ''[[Oreopithecus]]'', fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.
 
Els [[carnívors]] evolucionaren en una de les seves famílies fòssils més conegudes, la dels [[hemiciònid]]s. Els hemiciònids, anomenats també "óssos-gos", eren carnívors semblants a [[ós]]sos. Mesuraven aproximadament 150&nbsp;cm de llarg i 70&nbsp;cm d'alt, amb proporcions semblants a les dels [[tigre]]s i dents semblants a les dels gossos. Visqueren a [[Europa]], [[Àsia]] i [[Nord-amèrica]], i possiblement a [[Àfrica]]. Hi ha un ample consens que els hemiciònids eren [[hipercarnívor]]s (s'alimentaven estrictament de [[carn]]) i grans [[depredador]]s. A diferència dels ossos modens, els hemiciònids caminaven sobre els dits, és a dir, no eren [[plantígrad]]s sinó [[digitígrad]]s, amb llargs [[metatars|metàpodes]]. Això suggereix que els hemiciònids devien haver estat caçadors actius i bons corredors, i aparentment caçaven a les planes, possiblement en grups.
1.842.723

modificacions