Diferència entre revisions de la pàgina «País Basc»

m
Tipografia
m (Revertides les edicions de 83.50.119.214. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Tipografia)
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors, el PNB governa la comunitat autònoma del País Basc; en solitari en el període (1980–1986) i amb diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980, es reinstaura el model tributari del "[[concert econòmic]]" i comença la transferència de competències del govern d'Espanya al govern basc. El 1981, una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca: el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la [[LOAPA]] (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic), que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
 
El 1982, el PSOE de [[Felipe González]] arriba a la presidència del govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el PSOE el vot a UCD, [[Alianza Popular|Aliança Popular]] (AP) i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències, el PNB impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut (''[[Osakidetza]]'') aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió ([[ETB]]), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, i la seva pròpia policia ([[ertzaintza]]). Aquest govern va resistir la "[[reconversió industrial]]" que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialització per import de 88.012  milions de pessetes.
 
En les eleccions autonòmiques celebrades el febrer de 1984, va resultar vencedor el PNB, que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrada per la dreta espanyolista, 9,3%, resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.
1.374.777

modificacions