Revolució Cubana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 51:
La pèrdua del 85% del mercat exterior amb la caiguda del bloc socialista combinada amb el bloqueig econòmic per part dels Estats Units va portar el país a una profunda crisi. Tot i així, el govern cubà va decidir portar a terme els XI Jocs Panamericans de La Havana. Els EUA van argumentar que calia canviar de seu degut a la crisi a Cuba i celebrar-los al seu país o en un altre de la regió. Al final aquests jocs van significar més despeses que beneficis per a Cuba, encara sense la participació de televisions estrangeres i fins i tot regalant a les nacions més pobres les transmissions televisives. Les enormes despeses dels Jocs Panamericans van accelerar el col·lapse que s'acostava.
 
Entre 1992 i 1994 el pressupost nacional es va reduir a menys de 2000  milions de dòlars anuals, un nombre impensable per a una nació d'11 milions d'habitants. No obstant això, malgrat la fam i l'escassetat, el règim es va mantenir en el poder gràcies a la confiança i al suport majoritari de la població. Però inevitablement va començar l'aparició de malalties relacionades amb la malnutrició. Entre elles es trobaven neuropaties per avitaminosi com la neuritis òptica.
 
Des dels Estats Units es vaticinava la fi imminent de la Revolució Cubana gràcies la crisi humanitària per brots de noves malalties i penúries que havien de portar a la desesperació ciutadana. A causa del bloqueig nord-americà era pràcticament impossible adquirir els medicaments necessaris a l'estranger, fins i tot la del tractament d'afeccions infantils. El govern cubà es va veure obligat a prendre mesures urgents com la producció intensiva de suplements nutricionals, les tauletes popularment conegudes a l'illa amb els noms comercials de Multivit o Nutriforte.