Tanc Sadurní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 25499694 de Experto en armas y dispositivos militares (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Reorganització article i afegides referències.
Línia 1:
{{Infotaula vehicle militar 2
| nom = IGCTanc Sadurní
| imatge = <!-- Exemple.jpg (sense cap altre paràmetre) -->
| imatge=
| peu de foto =
| alt =
| tipus= Tanc lleuger
| serv_dataperíode en actiu = 1936-1937
| país= [[Fitxer:Flag of the Second Spanish Republic.svg|25px|Bandera de la Segona República Espanyola]] [[Segona República Espanyola]]<br>[[Fitxer:Flag of Catalonia.svg|25px|Bandera de Catalunya]] [[Catalunya]]
| operadors =
| serv_data= 1936-1937
| guerra = [[Guerra civil espanyola]]
| operadors=
 
| guerra= [[Guerra civil espanyola]]
| tipus = [[Vehicle blindat de combat]]
| dis_data=
| país =
| fabricant= [[Comissió d'Indústries de Guerra]]<br/>Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE
| any = 2007 =
| cost=
| fabricant = Fàbrica Z de la [[Comissió d'Indústries de Guerra]]
| prod_data= 1936
 
| quantitat= ≈15
| longitudpes = 2,8 m
| amplada = 1,56 m
| longitud =
| altura=
| longitud canó =
| pes= 4,7 tones
| altura total =
| suspensió=
| altura terra =
| velocitat=
| autonomiatripulació =
| armamentptropa =
 
| armaments =1 metralladora Hotchkiss de 7 mm
| motor = [[Hispano-Suiza]]{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=37}}
| blindatge=
| potència = 60 [[Cavall de vapor|CV]]{{sfn|Querol i Rovira|desembre 2008|p=1}}
| motor= SEFA de 4 cilindres
| principal = [[Metralladora Hotchkiss]] de 7 mm (prototip de tanc){{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=37}}
| tripulació=
| casc = Planxa d'acer{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=41}}
| potència= 43 cv
}}
Els '''IGC Sadurní''', també coneguts com a '''tancs Sadurní''', van ser una sèrie de [[Vehicle blindat de combat|blindats]] fabricats per a la [[Comissió d'Indústries de Guerra]] durant la [[Guerra Civil espanyola]].{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=39}}<ref>Besses, Montserrat. 2007, min. 52.</ref>
El '''Carro d'Assalt i Transport IGC Sadurní''' va ser un tanc [[Catalunya|català]] desenvolupat a partir de [[1936]]. Se'n van fabricar vint-i-dues unitats, comptant els prototipus, per al bàndol republicà en la [[Guerra Civil espanyola]], i foren compatibilitzats com a «Camions eruga per al remolc de canons» per la [[Comissió d'Indústries de Guerra]]. Es va usar com a [[transport blindat de personal]] i artilleria, però també com a [[carro de combat]], sent un sistema notable. Es va deixar de fabricar el [[1937]] a causa de motius no relacionats amb el seu rendiment bèl·lic.<ref>{{ref llibre
 
| cognom = Tarradellas
A la primera meitat de la dècada dels trenta, els tallers Benach de [[Sant Sadurní d'Anoia]] eren una reputada empresa de fabricació de maquinària amb erugues per a obres públiques.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}} Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola la companyia va ser col·lectivitzada i es van començar a modificar els tractors eruga com a vehicles de combat.{{sfn|Querol i Rovira|desembre 2008|p=3}} Els blindats funcionaven amb un motor Hispano-Suiza de 60 [[Cavall de vapor|CV]] i se'n van fer diferents variants: per a l'arrossegament de peces d'artilleria, transport de tropes i també es van fer tanquetes armades amb una [[metralladora Hotchkiss]].{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=37}}
| nom = Josep
 
| títol = La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939)
Les dificultats de producció i reparació, l'arribada de tancs soviètics [[T-26]]B i els conflictes polítics interns de la [[Segona República Espanyola]] van impedir que els blindats Sadurní s'arribessin a fabricar en sèrie.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=41}} Després dels [[fets de maig del 1937]] se'n va cancel·lar la producció i el taller de cal Benach es va dedicar a la reparació d'altres vehicles. Tot i això, el seu nivell tecnològic era adequat per a l'època. Hi ha poca informació sobre l'ús en combat dels blindats Sadurní, les averies i la manca de logística adequada els devia deixar inservibles eventualment, però hi ha constància d'un blindat Sadurní capturat en servei a les forces franquistes el novembre del 1938.{{sfn|Querol i Rovira|desembre 2008|p=3}}<ref>{{citar ref |títol = Vuitanta anys després es fabrica un tanc dissenyat a Sant Sadurní… |editor = Querol i Rovira |nom = Carles |obra = A contracorrent |data = 9 desembre 2015 |url = https://carlesquerol.wordpress.com/2015/12/09/vuitanta-anys-despres-es-fabrica-un-tanc-dissenyat-a-sant-sadurni/ |consulta = 8 gener 2021 }}</ref>
| editorial = [[Pagès editors]]
| pàgines= 202
| any = 2007
| isbn = 978-84-9779-579-1}}</ref>
 
== Producció ==
 
L'origen de l'empresa ''Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE'', popularment cal Benach, de Sant Sadurní es remunta a la dècada dels vint. Inicialment, era un taller regentat per la família Busquets que fabricava segadores mecàniques motoritzades. A la primera meitat de la dècada dels trenta havia esdevingut una empresa de reconegut prestigi en la fabricació de tractors eruga per a obres públiques. El taller estava ubicat al carrer Doctor Torras i Bages i disposava d'utillatge modern per a producció metal·lúrgica: fornals, martinets, cisalles, radials, torns, fresadores i màquines de foradar.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}}
 
A l'inici de la [[Guerra Civil espanyola]] el [[1936]], els dissenyadors de la [[Comissió d'Indústries de Guerra]] (IGC) presidida per [[Josep Tarradellas]]<ref>Diversos autors, ''[http://books.google.cat/books?id=2xHiSbO_j98C&pg=PA107&dq=comissi%F3+ind%FAstries+de+guerra&hl=ca&ei=5xSvS7KDBt-N4ga8kOW-Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=comissi%C3%B3%20ind%C3%BAstries%20de%20guerra&f=false Catalunya i la guerra civil, 1936-1939]'', p.106</ref> i dirigida per [[Eugeni Vallejo]] van elaborar un programa de construcció d'unitats blindades, i en ell va sorgir la necessitat de fabricar un [[transport blindat de personal]] i [[carro de combat]].
 
D'aquesta necessitat en va néixer el Carro d'Assalt i Transport IGC Sadurní. L'únic lloc amb capacitat per a produir l'aspiració d'un tanc semblant era [[Sant Sadurní d'Anoia]]. L'empresa col·lectivitzada Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE (cal Benach), tallerhavia deestat renomcol·lectivitzada a l'èpocainici ide especialitzatla encontesa lapels producciótreballadors, deva vehiclesser perreanomenada aFàbrica obresZ i treballs'hi alva camp,instal·lar vaun serrefugi l'elegitantiaeri per alprotegir dissenyels itreballadors produccióen delcas tancde bombardeig aeri.{{sfn|Pujadó Puigdomènech|2006|p=151}} L'enginyer Casanova, basant-se en els tractors que ja muntaven abans de la guerra, de Joan Benach Olivella, va dissenyar el carro. Casanova va afegir un bon [[blindatge]] d'acer [[rebló|reblonat]], va canviar la forma del tractor,tractori vade dotar-lo dl'una eruga i va donar la forma al Sadurní amb la base que li proporcionà Benach Olivella.
 
Tot i que la producció exacta de blindats Sadurní és desconeguda, al llibre ''La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939)'' de [[Josep Tarradellas i Joan]] hi consten 22 entregues de «camions eruga per al remolc de canons» que podrien ser els blindats Sadurní que va rebre la [[Comissió d'Indústries de Guerra]].{{sfn|Tarradellas|2007|p=157}}
El disseny del buc seguia les línies de l'època dels carros lleugers i mitjans, i fins i tot s'hi avançava comparant-lo amb altres tancs posteriors com el [[Tipus 98 Ke-Ni]] japonès, l'[[M4 Sherman]] nord-americà o el [[Fiat]] M13/40 italià. És de suposar que la seva font principal d'inspiració va ser el carro soviètic [[T-26]], que va ser el tanc més usat per la [[Segona República Espanyola]], ja que tant abans com després del [[Comitè de No-intervenció]] l'[[URSS]] n'hi va anar subministrant. Se li poden trobar diverses similituds, com l'angle del buc, les dimensions, la disposició dels rodaments, etc.
 
Se'n van fer dues versions:
 
#'''Versió d'assalt''': Era un model pensat per al combat a primera línia de combat, però per culpa de les seves mancances en potència ofensiva van resultar poc efectius respecte d'altres blindats armats amb [[Canó de tanc|canons]], com l'abans esmentatels [[T-26]]B importats de la [[Unió Soviètica]].
#'''Versió de transport i suport''': era una versió amb una [[carrosseria]] més baixa, oberta i ample permetia carregar fins a sis persones. Aquesta versió resultà més útil, ja que la seva fiabilitat, ja comprovada en ser una eina que derivava d'un tractor, el convertia en una bona eina de transport d'[[artilleria]] i de personal, tot i no entaular combat directe contra l'enemic en situacions normals.
 
[[Fitxer:T-26T Artillery Tractor.jpg|miniatura|Desfilada soviètica l'1 de maig de 1937 a [[Moscou]]. A la imatge es veu un T-26T remolcant una peça d'artilleria, les semblances entre T-26T i Sadurní en ambdues versions són molt importants.|375px]]
 
== Cancel·lació del projecte ==
Linha 54 ⟶ 52:
 
Tot i que el tanc no va prosperar, va quedar molt lluny de ser una simple prova. La producció cessà, amb prou feines havent-ne acabat els primers prototips del que prometia ser un bon tanc de suport a la [[infanteria]] i l'[[artilleria]]. Tot i així, sembla que no hi havia prevista cap remodelació que inclogués una torreta dotada de més potència de foc, cosa que hagués condemnat al fracàs la versió d'assalt del Sadurní.
 
L'any 2008 no es tenia constància de cap model IGC Sadurní que s'hagués conservat, i només queda documentació bibliogràfica i fotogràfica del blindat.{{sfn|Pedret Otero|maig 2003|p=98}} Tanmateix, el mecànic sadurninenc Carles Rimbau Sogas, que treballava a cal Benach durant la guerra, va fer diverses maquetes a escala dels blindats.{{sfn|Querol i Rovira|desembre 2008|p=3}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Montserrat Besses. ''Del pintallavis a la bala'' [Vídeo documental]: ''La indústria de guerra a Catalunya''. Catalunya: [[Televisió de Catalunya]] SA, 2007. 1 hora 10 minuts. [[DVD]].
* {{citar ref |cognom = Pedret Otero |nom = Gerard |article = La memòria rovellada. Sobre els carros de combat de la Guerra civil espanyola |publicació = Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, Núm. 1 |data = maig 2003 |pàgines = 93-100 |url = https://raco.cat/index.php/Ebre/article/view/39455 |consulta = 8 gener 2021}}
* {{citar ref |cognom = Pujadó Puigdomènech |nom = Judit |títol = Contra l'oblit: els refugis antiaeris poble a poble | volum = Volum 350 de Biblioteca Serra d'or |editorial = L'Abadia de Montserrat |data = 2006 |pàgines = 364 |url = |consulta = 8 gener 2021 |isbn = 978-84-8415-760-1}}
* {{citar ref |cognom = Querol i Rovira |nom = Carles |article = Els tancs de la Fàbrica Z |publicació = el 3 de vuit |data = febrer 2008 |pàgines = 36-41 |url = https://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/tancs_z.pdf |consulta = 8 gener 2021}}
* {{citar ref |cognom = Querol i Rovira |nom = Carles |article = La utopia blindada |publicació = el 3 de vuit |data = desembre 2008 |pàgines = 1-3 |url = http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/Lautopiablindaa.pdf |consulta = 8 gener 2021}}
* {{ref llibre | cognom = Tarradellas | nom = Josep | títol = La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939). L'obra de la Comissió, creada per la Generalitat, i el seu report d'actuació | editorial = [[Pagès editors]] | pàgines= 202 | any = 2007 | col·lecció = Guimet nº101 | isbn = 978-84-9779-579-1}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.elpuntavui.cat/article/19205-els-papers-de-barcelona.html Article a El Punt Avui: Els papers de Barcelona ]
* {{ca}} [http://www.tv3.cat/industriadeguerra/arma_15.html]
* [https://www.ccapenedes.cat/actualitat/noticies/l2019historiador-penedesenc-carles-querol-rovira-cedeix-el-seu-fons-documental-a-l2019arxiu-comarcal-de-l2019alt-penedes Notícia al Consell Comarcal de l'Alt Penedès: L’historiador penedesenc Carles Querol Rovira cedeix el seu fons documental a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès]
* {{ca}} [http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/Lautopiablindaa.pdf]
* Imatge del tanc: [http://www.argoli.org/POBLACIONS/Sant_Sadurni_dAnoia/GRAN-14-tanc_Benach.htm]
 
{{ORDENA:Tanc Sadurni}}