Terra rara: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 152:
Utilitzades durant molt de temps en pedres més lleugeres, les terres rares són difícils d'extreure i es va haver d'esperar que es produïssin en gran quantitat en el [[projecte Manhattan]], segons el químic canadenc Frank Spedding, que va desenvolupar tècniques de [[bescanvi iònic]] sobre resines que produeixen terres rares en forma pura.<ref name="Caro">{{ref-web|nom=Paul|cognom=Caro|url=https://www.canalacademie.com/ida9942-Les-terres-rares-des-proprietes-extraordinaires-sur-fond-de-guerre-economique.html?page=article&id_article=9942 |títol=Les terres rares: des propriétés extraordinaires sur fond de guerre économique|obra=Canal Académie|data=9 desembre 2012|llengua=francès}}</ref>
Per raó dels seus múltiples usos, sovint en zones d'alta tecnologia estratègicament importants, les terres rares estan sotmeses a informes estatals limitats, de manera que les estadístiques macroeconòmiques es mantenen al mínim. El 2018, les reserves mundials d'òxids de terres rares van ser estimades pel [[Servei Geològic dels Estats Units]] en 120
{{En}} [https://prd-wret.s3-us-west-2.amazonaws.com/assets/palladium/production/atoms/files/mcs-2019-raree.pdf USGS Minerals – « ''Rare Earths'' »], [[Servei Geològic dels Estats Units|Institut d'études géologiques des États-Unis]], février 2019.</ref> La Xina estima que conté el 30 % de les reserves del món, tot i que proporciona el 90 % de les necessitats de la indústria i estudia les tècniques del seu reciclatge en residus electrònics.<ref>{{ref-publicació|url=http://french.peopledaily.com.cn/96851/7312487.html|article= Chen Deming: La Chine étudie le recyclage et la substitution des terres rares|publicació=Quotidien du peuple|llengua=francès}}</ref> La producció mundial d'òxids de terres rares procedents de la [[República Popular de la Xina|Xina va]] ascendir a unes 120.000 tones el 2018 en una producció mundial de 170.000 tones, més del 70 % del total mundial; [[Austràlia]], el segon major productor, va extreure només 20.000 tones (12 %), els Estats Units 15.000 tones (9 %), Myanmar 5.000 tones (3 %), Rússia 2.600 tones (1'5 %).<ref name="USGSREO" />[[Fitxer:The Big Mine in 2013 - Amazon Rainforest - Brazil produção de terras raras in Brazil. - panoramio.jpg|miniatura|La Mina Gran a l'Amazonia]]
Al juliol de 2011, científics japonesos van anunciar que havien trobat una nova reserva a [[Alta mar|les aigües internacionals]] del Pacífic <ref>{{Ref-publicació|url=https://www.researchgate.net/publication/253929395_Deep-sea_mud_in_the_Pacific_Ocean_as_a_potential_resource_for_rare-earth_elements|publicació=[[Nature Geoscience]]|data=juillet 2011|doi=10.1038/ngeo1185|autor=Yasuhiro Kato|exemplar=4(8)|pàgines=535-539}}</ref> (1.850 quilòmetres al sud-est de Tòquio), cosa que podria elevar el nivell de reserva actual fins a uns cent milions de tones, repartides en 78 llocs a profunditats de 3.500 per 6.000 metres.<ref>{{Ref-web|url=http://www.futura-sciences.com/fr/news/t/developpement-durable-1/d/des-terres-rares-au-fond-du-pacifique_31280/|títol=Des terres rares au fond du Pacifique|obra=[[Futura-Sciences|Futura]] Planète|data=2011-7-7}}</ref> Tot i que aquest descobriment és interessant, atesa la creixent demanda d'aquests materials, l'extracció planteja problemes mediambientals importants <ref>{{Ref-web|url=https://www.novethic.fr/actualite/environnement/pollution/isr-rse/mongolie-les-terres-rares-empoisonnent-l-environnement-132199.html|títol=Mongolie: les terres rares empoisonnent l'environnement|obra=Novethic|data=2011-2-2}}</ref> i només podria començar cap al [[2023]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.sciencemag.org/news/2018/04/global-trove-rare-earth-metals-found-japans-deep-sea-mud|títol=Global trove of rare earth metals found in Japan's deep-sea mud|data=2018-4-13|obra=[[Science (magazine)|Science]]}}</ref>
Línia 166:
=== Economies i diversificació de l'aprovisionament des de 2011 ===
[[Fitxer:Mountain Pass Rare Earth Mine, Mountain Pass, California (15470415247).jpg|miniatura|Zona de la mina de Mountain Pass a Califòrnia, EUA]]
El preu creixent el 2011 (per exemple, el preu del disprosi es va multiplicar per sis, el de terbi per nou)<ref name="Les Échos">{{ref-publicació |url=https://www.lesechos.fr/27/12/2012/lesechos.fr/0202482785467_la---bulle---des-terres-rares-n-en-finit-plus-de-se-degonfler.htm |article=La bulle des terres rares n'en finit plus de se dégonfler|nom= Pierrick|cognom= Fay|publicació=Les Échos|data= 27 desembre 2012|llengua=francès}}</ref> i el quasi-monopoli xinès va portar diversos països a rellançar l'exploració. El 2011, es van identificar més de 312 projectes d'exploració a tot el món, i van participar més de 202 empreses de diverses mides en no menys de 34 països.<ref>{{Ref-web|nom= David |cognom=Weber|url=http://www.terresrares.fr|títol=Page de présentation du livre Terres Rares}}</ref> S'està estudiant la reobertura de la mina sud-africana.<ref>[http://www.gwmg.ca/projects/Steenkampskraal_Mine Site web du Great Western Minerals Group.]</ref> També s'estan avaluant alguns dipòsits [[Canadà|canadencs]] (llacs de Hoidas), [[Vietnam|vietnamites]], [[Austràlia|australians]] i [[Rússia|russos]]. El 2013, la companyia australiana Lynas va obrir una mina a [[Malàisia]], la més gran fora de la Xina. La mina de Mountain Pass a [[Califòrnia]] es va reobrir després de deu anys de tancament i després d'inversions d'1,25
A principi del 2015, només dos jaciments són explotats fora de la Xina, un a l'oest d'[[Austràlia]], Mount Weld, l'altre a Mountain Pass, [[Califòrnia]], [[Estats Units d'Amèrica|EUA]]. Aproximadament cinquanta projectes estan en desenvolupament, la meitat dels quals són molt avançats, particularment a Canadà, Austràlia, Estats Units i [[Groenlàndia]] (Kvanefjeld). El 2020, unes vint empreses probablement podran produir terres rares fora de la Xina, amb costos de desenvolupament d'uns 12.000
El 2019, en l'escalada la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, s'atien les especulacions que els xineses podrien utilitzar aquesta «arma» per pressionar el govern de [[Donald Trump]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Solanas|nom=Paula|article=La Guerra Freda del segle XXI és de la tecnologia|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/economia/Guerra-Freda-segle-XXI-tecnologia_0_2240775952.html|data=25/05/2019|pàgines=}}</ref> com que la indústria tecnològica nord-americana depèn en un 80% de les seves necessitats de primeres matèries xineses.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=La Xina amenaça els EUA de paralitzar l'exportació de terres i minerals rars|publicació=Regió 7|url=https://www.regio7.cat/economia/2019/05/21/xina-amenaca-eua-paralitzar-lexportacio/545679.html|data=20.05.2019|pàgines=}}</ref>
| |||