[[Fitxer:Pescara_avec_turbine.gif|miniatura|Esquema de funcionament d'un generador de gas de pistons lliures de tipus [[Raúl Pateras Pescara|Pescara]] amb la seva [[turbina de gas]].]]Un '''motor de pistó lliure''' és un [[motor de combustió interna]] o [[Motor de combustió externa|externa]] de [[Motor de dos temps|dos temps]] amb ignició espontània (com en un motor dièsel). En aquest motor el moviment del [[pistó]] respon únicament a la pressió del gas, sense necessitat de [[biela]] ni de [[cigonyal]] per originar una rotació. Les configuracions bàsiques dels motors de pistó lliure són: un únic pistó, un pistó doble o dos pistons oposats.<ref name="ATI2">{{ref-publicació|cognom=Mikalsen R., Roskilly A.P.|nom=|enllaçautor=|any=2007|títol=A review of free-piston engine history and applications|publicació=Applied Thermal Engineering|volum=|exemplar=27|pàgines=2339-2352|lloc=|editorial=|issn=|url=http://www.mikalsen.eu/papers/FPEreview.pdf|llengua=anglès|consulta= 11 de desembre de 2015}}</ref>
Una dels seus avantatges és que poden emprar-se combustibles poc refinats com el [[fueloil]],<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|enllaçautor=|any=diciembre de 1979|títol=Du pétrole à l'électricité par la ligne droite|publicació=Science et Vie|volum=|exemplar=747|pàgines=100|lloc=|editorial=|issn=|url=http://www.econologie.info/share/partager/1225712161mFUOJZ.jpg|consulta= 11 de desembre de 2015|llengua=francès}}</ref> olis vegetals o biocombustibles amb millor rendiment que en els motors dièsel.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|enllaçautor=|any=diciembre de 1979|títol=Principe de fonctionnement du moteur linéaire|publicació=Science et Vie|volum=|exemplar=747|pàgines=101|lloc=|editorial=|issn=|url=http://www.econologie.info/share/partager/1225712240Dh0jiQ.jpg|consulta= 21 de desembre de 2015|llengua=francès}}</ref> No obstant això, la sensibilitat que posseeix a les variacions en els cicles de combustió els converteixen en difícils de controlar i susceptibles de tenir baixes prestacions; a més de ser molt sorollosos.<ref>{{ref-web|url=http://www.gizmodo.fr/2008/10/05/le-moteur-sans-piston-est-ultra-efficace.html|títol=Le moteur à pistons libres est ultra-efficace|consulta= 3 de gener de 2016|cognom=|nom=|data= 5 d'octubre de 2008|sitioweb=Gizmodo|editor=|llengua=francès|cita=}}</ref>
== Primera generació de motors ==
El [[1864]], l'enginyer britànic Francis Herbert Wenham va patentar un motor de pistó lliure. Al gener de [[1907]] la companyia francesa [[Michelin]] va patentar un compressor d'aire de pistons lliures.<ref>{{ref-llibre|cognom=Beecroft|nom=David|enllaçautor=|títol=History of the American Automobile Industry|url=http://books.google.cat/books?id=3A4CTZbOemcC&lpg=PA56&dq=Free-piston%20history&hl=ca&pg=PA56#v=onepage&q=Free-piston%20history&f=false|consulta= 3 de gener de 2016|llengua=anglès|altres=|edició=|any=2009|editor=|editorial=|lloc=|isbn=978-0-5570-5575-3|capítol=|pàgines=56|cita=}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|enllaçautor=|any=2007|títol=Brevet del 15 de enero de 2007|publicació=|volum=|exemplar=|pàgines=|lloc=|editorial=Michelin|issn=|url=http://freikolben.ch/media//DIR_44101/9fb8a118b46ea9d8ffff80dc7f000101.pdf|consulta= 3 de gener de 2016|llengua=francès}}</ref> En els [[Dècada del 1930|anys 1930]], l'argentí [[Raúl Pateras Pescara]] va desenvolupar un motor de pistons lliures modern a Europa i a càrrec de la empresa alemanya [[Junkers]]. El [[1936]] una de les primeres aplicacions va ser una locomotora de <span class="nowrap">200</span> [[Cavall de vapor|CV]] en la qual es va substituir la [[caldera]] per dos compressors ''Pescara'' que proporcionaven aire comprimit a la mateixa pressió que el vapor, amb una variació entre 12 i 18 [[Bar (unitat de pressió)|bars]].
La primera generació de motors de pistons lliures era del tipus de dos pistons oposats, on tots dos pistons estaven connectats per assegurar un moviment simètric.
Línia 11:
La primera aplicació amb èxit del motor de pistó lliure va ser el [[Compressor|compressor d'aire.]] Els cilindres de compressió d'aire van acoblats als pistons en moviment. En alguns motors s'utilitza l'aire restant en els cilindres de compressió per tornar a empènyer al pistó, eliminant així la necessitat d'un dispositiu de rebot.
Els compressors d'aire de pistons lliures [[Junkers]] van ser utilitzats en la marina alemanya durant la [[Segona Guerra Mundial]] en els [[Destructor|destructors]] (per produir l'aire comprimit necessari per al llançament de [[Torpede|torpedes]]), i a bord de [[Submarí|submarins]] per reajustar les reserves d'aire en superfície.<ref>{{ref-publicació|cognom=Toutant|nom=W.T.|enllaçautor=|any=1952|títol=The Worthington–Junkers free-piston air compressor|publicació=Journal of the American Society of Naval Engineers|volum=|exemplar=|pàgines=|lloc=|editorial=|issn=|url=|consulta= 3 de gener de 2016}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.archeosousmarine.net/Pdf/dernierjour_u171.pdf|títol=Le dernier jour du U 171|consulta= 3 de gener de 2016|cognom=|nom=|data=|sitioweb=archeosousmarine.net|editor=|llengua=|cita=}}</ref> Aquests motors tenien un elevat rendiment amb un grau d'obstrucció reduït.
