Muhàmmad V de Gharnata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Granadins a partir de Wikidata |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 8:
Amb suport de [[Pere I de Castella]] va poder tornar al regne de Granada el [[1361]] i reunir un exèrcit a [[Ronda]]. Els castellans, amb un estol català comandat per [[Bernat II de Cabrera]] [[Setge de Gibraltar (1361)|atacaren Gibraltar]],<ref>{{GEC|0013197|Bernat II de Cabrera}}</ref> i una conjunció de forces castellanes i de Muhàmmad V va iniciar l'ofensiva el 1361 però sense gaire èxit; l'atac castellà a la [[Vega de Granada]] fou rebutjat i els atacants foren després derrotats a [[Guadix]] el gener del 1362, queien molts soldats presoners dels granadins. Però després els castellans van començar a ocupar fortaleses, destacant especialment [[Iznájar]]. Muhàmmad V es va apoderar de [[Màlaga]] i van seguir [[Loja (Granada)|Loja]], [[Antequera]], [[Vélez-Màlaga|Vélez]] i Alhama. El març de 1362 el rei Muhàmmad VI (el Bermejo) va fugir de Granada i es va anar a entrevistar amb Pere I el Cruel a Sevilla, esperant arribar a un acord, però el castellà el va fer executar a Tablada (prop de Sevilla, [[25 d'abril]] de [[1362]]). Muhàmmad que era a les portes de Granada, fou llavors reconegut i va poder entrar a la ciutat.
Muhàmmad va seguir fidel al seu pacte amb Castella. Va enviar un contingent al [[Setge de Terol (1363)|Setge de Terol]] de 600 homes comandats per Faraig ibn Ridwan el [[1363]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Ferrer i Mallol |nom=María Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià |url= http://books.google.cat/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA158&lpg=PA158&dq=valencia+1362&source=bl&ots=HATqlB3giO&sig=MysEE5msNsTPX0NosdnEm6vKX34&hl=ca&ei=ymNJTvCmGYyk-ga8kvWKBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CGAQ6AEwCA#v=onepage&q=valencia%201362&f=false | editorial=CSIC |data=1988 |pàgines=p.158 |isbn=8400068149
El març de 1369 Pere I el Cruel fou assassinat i Enric II va poder retornar però no es va ocupar de Granada on el rei nassarita va poder seguir recuperant posicions com [[Cambil]], Haver i [[Rute]], i finalment [[Algesires]] (juliol de [[1369]]) que fou desmantellada. Llavors Muhàmmad, que estava en pau amb Fes i Catalunya-Aragó, va decidir pactar amb Enric II i va signar una treva de 8 anys ([[31 de maig]] de [[1370]]).<ref>que fou renovada el 1375</ref> També des de 1370 Muhàmmad va negociar hàbilment una sèrie de tractats menors que van assegurar a Granada un llarg període de pau. Les relacions amb Fes es van complicar i el 1371/1372 [[Ibn al-Khatib]], el primer ministre pro-marínida va fugir a Fes per temor per la seva vida.<ref>després el seu successor i antic protegit, Ibn Zamarak, el va fer condemnar per heretgia i va morir assassinat en una presó de Granada el 1375</ref> El [[1374]] Gibraltar, que estava en mans dels marínides, va passar a Granada.
|