Bé comú: diferència entre les revisions

 

Ja a l'[[Antiga Grècia]] filòsofs com [[Plató]] i [[Aristòtil]] van analitzar el concepte. Aristòtil ho entenia com ''allò que és de la comunitat i accessible només per aquesta, compartit individualment pels seus membres''.<ref name="Dupré">{{ref-publicació|cognom1=Dupré|nom1=Louis|títol=The Common Good and the Open Society|publicació=The Review of Politics|data= 5 agost 2009|volum=55|exemplar=04|pàgines=687|doi=10.1017/S0034670500018052}}</ref> El concepte de bé comú s'ha anat desenvolupant al llarg de la història gràcies a les reflexions de diversos polítics, teòrics, filòsofs i economistes, entre els quals destaquen [[Tomàs d'Aquino]], [[Nicolau Maquiavel]], [[John Locke]], [[Jean-Jacques Rousseau]], [[James Madison]], [[Adam Smith]], [[Karl Marx]], [[John Stuart Mill]], [[John Rawls]].

Durant els segles XV i XVI, el bé comú va ser un dels temes destacats al [[Teoria política|pensament polític]] de la [[Florència]] [[Renaixentista]]. La idea va ocupar un rol central a la teoria de [[Nicolau Maquiavel]]. A ''[[El Príncep]]'', Maquiavel argumenta en una vena processal que assegurar el bé comú depèn de l'existència de ciutadans ''virtuosos''. De fet, desenvolupa la idea de ''virtù'' per denotar la qualitat de promoure el bé comú, sigui mitjançant l'acció política o fins i tot militar.<ref name="Britannica"/> En treballs posteriors, Maquiavel diferencia entre ''bene commune'' (bé comú) i ''comune utilità'' (utilitat comuna), on el segon terme es refereix més al benestar social del conjunt de la població.<ref name="Waldemar"/> En els passatges clau dels [[Discursos sobre Livi]], indica que aquest bé comú (''comune utilità'') es relaciona amb un mode de vida lliure, però no és exactament el mateix.<ref name="Waldemar">{{ref-publicació|cognom1= Waldemar |nom1= Hanasz |any= 2010 |títol= The common good in Machiavelli | url = |publicació= History of Political Thought |volum= 31 |exemplar= 1|pàgines= 57–85}}</ref><ref>''Discourses,'' I 16, p. 174.</ref> En la resta de ''Discursos'', argumenta que la [[llibertat]], la [[seguretat]] i la [[dignitat]] són elements bàsics per obtenir el bé comú, així com la [[Propietat privada|propietat]] i la [[família]]. Més enllà, el bé comú aporta benestar, salut, prosperitat econòmica, seguretat, diversió i bona vida.<ref name="Waldemar"/> Cal destacar, però, que tot i que Maquiavel relaciona el bé comú amb la llibertat, no ho fa amb la llibertat política, ja que argumenta que el bé comú pot ser gestionat per governants autocràtics, i posa com a exemple a fundadors de regnes i antigues repúbliques com [[Moisès]], [[Licurg]], [[Soló]] i [[Ròmul]], els quals van governar donant preferència a la ''communie utilità'' abans que a l'interès personal.<ref name="Waldemar"/><ref>''Discourses,'' I 2, p. 132;''Discourses,'' I 9, p. 154.</ref>

 

[[Fitxer:Allan Ramsay 003.jpg|miniatura|[[Jean-Jacques Rousseau]]]]

Al ''[[El Contracte Social|Contracte Social]]'' de [[Jean-Jacques Rousseau]], escrit a mitjans del segle XVIII, l'autor argumenta que la societat només pot funcionar des del moment que els individus tenen interessos en comú, i que l'objectiu final de qualsevol Estat és la realització del bé comú. Postula que el bé comú només pot ser identificat i implementat per la voluntat d'una comunitat política, definida com a [[Sobirania|sobirana]]. Rousseau diferencia però entre l'interès comú i l'interès de tothom, que no és més que la suma d'interessos particulars.<ref>''Of the Social Contract'', Book IV, Chapter 1, Paragraphs 1 & 2</ref> La recerca del bé comú, habilita l'estat per actuar com a comunitat moral.<ref name="Britannica"/>