Diferència entre revisions de la pàgina «Vandana Shiva»

146 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m
cap resum d'edició
m (Tipografia)
m
}}
 
'''Vandana Shiva''' (Hindi: वंदना शिवा; [[5 de novembre]] de [[1952]], [[Dehra Dun, Índia|Dehra Dun]], [[Uttarakhand]], [[Índia]]) és una [[activista]] climàtica índia. És també llicenciada en [[física]], [[filòsofa]], [[ecologista]], [[escriptorafeminista]] i és autora de més de 20vint llibres i 300 articles en les revistes [[científiques]] més prestigioses del món.<ref>{{ref_web|url= http://www.navdanya.org/publications| títol=Vandana Shiva's Publications| consulta=24 de febrer de 2011|idioma=anglès}}</ref> Actualment viu a [[Nova Delhi]].<ref>{{ref-web|url= http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/vandana-shiva/16371 | consulta=17 de febrer 2016|títol= Vandana Shiva |obra=web| editor= [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref>
 
Durant la dècada dels anys [[1970s|setanta]], va participar en el [[moviment Chipko]], que va ser una mobilització [[no-violència|noviolenta]] composta fonamentalment per dones que s'abraçaven als arbres per tal d'evitar la seua tala. És una de les líders de l'[[Fòrum Internacional sobre Globalització|International Forum on Globalization]], junt a [[Jerry Mander]], [[Edward Goldsmith]], [[Ralph Nader]] o [[Jeremy Rifkin]], i una figura destacada del moviment per la solidaritat global conegut amb el nom de [[antiglobalització|moviment altermundista]].<ref>{{ref-llibre|url= https://books.google.com/books?id=2swUg4ZKTgsC&q=vandana+shiva+leader+of+the+international+forum+on+globalization&pg=PA999|autor=Chattergee, D.K.|títol=Encyclopedia of Global Justice, A-I Vol. 1 |consulta=22 octubre 2014|isbn=9781402091599|any=2011}}</ref> És defensora del manteniment de moltes pràctiques tradicionals,[[tradicional]]s com a formes de fer respectuoses amb l'entorn natural[[natura]]l.
 
== Biografia ==
Shiva va néixer a [[Dehradun]], [[Uttaranchal]], antigament part de l'estat indi d'[[Uttar Pradesh]], el seu pare era [[guardaboscos]] i la seva mare [[grangera]], amant de la natura. Es va educar a l'Escola Santa Maria a Nainital, i en el Convent de Jesús i Maria, de Dehradun.<ref name=fifty>Joy Palmer, David Cooper, Peter Blaze Corcoran: ''Fifty Key Thinkers on the Environment''. Routledge, 2002, {{ISBN|9781134756247}}, p. [https://books.google.com/books?id=J7ml-rrcTboC&pg=PA313 313]</ref> En 1973 va participar en el moviment Chipko per impedir la tala de boscos a l'Himàlaia, mitjançant resistència no violenta.
 
Shiva va estudiar física a la Universitat de Panjab a Chandigarh i es va graduar com a llicenciada en ciències el 1972.<ref name=shearer>Benjamin F. Shearer, Barbara S. Shearer: ''Notable Women in the Physical Sciences: A Biographical Dictionary''. Greenwood Press, 1997, p. 364</ref> Després d'un breu període en el Centre d'Investigació Atòmica de Bhabha, es va traslladar al Canadà on va obtenir un títol de mestratge en Filosofia de la ciència per la Universitat de Guelph -Ontario, Canadà- el 1976.<ref name=shearer/><ref>{{cite thesis|title=Changes in the concept of periodicity of light|url= http://collectionscanada.gc.ca/ourl/res.php?url_ver=Z39.88-2004&url_tim=2012-09-22T06%3A42%3A18Z&url_ctx_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Actx&rft_dat=29194872&rfr_id=info%3Asid%2Fcollectionscanada.gc.ca%3Aamicus&lang=eng|publisher=Canadian Theses Division, National Library, Ottawa|accessdate=22 setembre 2012|author=Vandana Shiva|type=M.A. Thesis (microfiche)|year=1977}}</ref> El 1979 la Universitat d'Ontario Occidental - li va atorgar el doctorat per una tesi titulada «Variables ocultes i localitat en la teoria quàntica» <ref>Shiva, Vandana (1978). [http://proquest.umi.com/pqdweb?did=1987521101&sid=3&Fmt=2&clientId=2256&RQT=309&VName=PQD "''Hidden variables and locality in quantum theory''"].</ref><ref>{{ref-web|url= https://theprogessivecontrarian.wordpress.com/tag/chipko-movement/|títol=Vandana Shiva: brahmin in shudra clothing|consulta=sábado, 03 de juny de 2017|autor=Bernie Mooney|enllaçautor=|data=1 de juny de 2013|llengua=anglès|sitioweb=|editor=}}</ref>
 
El 1982 va crear la Fundació per a la Investigació Científica, Tecnològica i Ecològica, la qual compta entre les seves iniciatives l'impuls i difusió de l'[[agricultura ecològica]] (programa Navdanya), l'estudi i manteniment de la [[biodiversitat]] (Universitat de les llavors, Col·legi Internacional per a la vida Sostenible), fomentar el compromís de les [[dones]] amb el moviment [[ecologista]] (dones Diverses per la Diversitat), o la regeneració del sentiment democràtic (moviment Democràcia Viva).
 
''[[Navdanya]]'' és una organització índia revolucionària i significa 'els nou cultius'.<ref>{{ref-web|url= http://www.navdanya.org/site/|títol=Organización Navdanya}}</ref> La intenció d'aquesta organització és donar suport agricultorsa localsl'agricultura local, rescatar i conservar les varietats locals, en perill de desaparició per l'ús de varietats comercials.<ref name=imow>[http://www.imow.org/wpp/stories/viewstory?language=es&storyid=1236 Semillas de resistencia ¡Guardar las semillas es un acto político!] {{Wayback|url= http://www.imow.org/wpp/stories/viewstory?language=es&storyid=1236 |date=20121209195254 }}; ''Mujeres, pder y política''.</ref> Navdanya està constituït per ecologistes i agricultorsagricultores indisindies i és un moviment en defensa de la [[reserva de llavors]].<ref name="Cosecha"/> Shiva culpa d'aquesta progressiva desaparició a les companyies productores de [[llavors]], [[fertilitzant|fertilitzants químics]] i [[pesticida|pesticides]], especialment aquelles que desenvolupen [[Organisme modificat genèticament|varietats transgèniques]].
 
En el seu esforç per conservar la biodiversitat de l'[[Índia]], mobilitzen a agricultors de moltes comunitats perquè no consumeixin llavors genèticament modificades. Així mateix, a través de "Navdanya" ha creat campanyes contra l'ús de pesticides, educant agricultors sobre els béns de les llavors natives; van establir 34 bancs de llavors comunitaris en tot el país que preserven les llavors índies naturals i les distribueixen sense cost a agricultors interessats. Navdanya ha contribuït a la conservació de més de 2000 varietats d'arròs. Ha estat capaç de mobilitzar a l'Índia 5 &nbsp;milions de camperols contra la Unió General de Tarifes de Comerç (GAT) i de posar-se al capdavant de la gran mobilització en contra de la globalització del comerç a Seattle a finals de 1999. Entre les iniciatives d'aquesta organització també trobem la difusió i impuls de l'agricultura ecològica, l'estudi i manteniment de la biodiversitat, la regeneració del sentiment democràtic o el foment del compromís de les dones amb el moviment ecologista.<ref name=masa>[https://web.archive.org/web/20130613151707/http://www.masarboles.es/admin/noticias/winarcdoc.php?id=21 Vandana Shiva] 1.<sup>er</sup> Encuentro Internacional de Amigos de los Árboles.</ref>
 
Shiva, inspirada en el concepte de Mohandas Gandhi de no-violència, impulsa a les dones agricultores a recuperar el tradicional paper que havien tingut durant segles, en guardar les llavors per a preservar l'espècie i tornar a plantar-la; negant-se a obeir les lleis internacionals de comerç o acatar les regles de l'economia de mercat per crear el seu propi mercat independent.
El 1993, en reconeixement a la seva dedicació als moviments alternatius i "... per situar la dona i a l'ecologia al cor del discurs modern sobre el desenvolupament", va rebre el Premi ''Right Livelihood'', també conegut com el Premi Nobel Alternatiu. Altres premis que ha rebut són el Global 500 de 1993 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) i el premi internacional del [[Dia de la Terra]], també de les [[Nacions Unides]].
 
El 1994 va participar juntament amb les comunitats de la costa índia en la seva lluita d'acció no violenta per posar fi a la cria i [[pesca]] [[industrial]] del [[llagostí]] que s'havia popularitzat a l'Índia i que segons les comunitats, estava ocasionant una greu devastació dels [[ecosistemes]].<ref name="Cosecha">Shiva, Vandana.Cosecha robada. El secuestro del suministro mundial de alimentos. Paidós, 2003. Barcelona.</ref>
 
Actualment és una líder del ''Fòrum Internacional sobre la Globalització'', així com un membre destacat del moviment [[antiglobalització]] que sorgeix com a resposta a l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT, general sobre Inversió Tariffs and Trade) en on es va fundar l'Organització Mundial de Comerç (OMC). En el seu llibre recent ''[[Manifest per una democràcia de la terra]]'' ha proposat el concepte i la causa de la [[democràcia de la terra]] com a alternativa al [[capitalisme]].
 
Lluita activament contra la política neoliberal de globalització i en favor dels drets dels pobles denunciant que la cobdícia de les corporacions usurpen els recursos naturals, com la terra i l'aigua i violen els drets fonamentals de la gent.<ref name=masa/>
 
== Carrera ==
Vandana Shiva ha lluitat per canviar les pràctiques i paradigmes de l'agricultura i el menjar. Entre les àrees en què Shiva ha contribuït intel·lectualment i a través de campanyes activistes, es troben els drets de [[propietat intel·lectual]], biodiversitat i [[bioètica]]. Així mateix, ha ajudat organitzacions de lluita social del Moviment Verd a l'Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, Irlanda, Suïssa i Àustria amb les seves campanyes en contra de l'[[enginyeria genètica]].
 
Pel que fa al Dret de la Propietat Intel·lectual i la Biodiversitat, Shiva juntament amb el seu equip del ''Research Foundation for Science, Technology and Ecology'', van lluitar reeixidament en contra de la bio pirateria[[biopirateria]] del [[nim]] (''Azadirachta indica''), de l'[[arròs basmati]], i del [[blat]].
 
El seu primer llibre, ''Staying Alive'' (1988), va ajudar a redefinir la percepció de la dona del tercer món. El 1990, va escriure un informe per a la FAO sobre Dones i Agricultura titulat "La majoria dels agricultors a l'Índia són dones". Va fundar la unitat de gènere a l'''International Center for Integraded Mountain Developmen'' (ICIMOD) a [[Katmandú]] i va ser Membre Fundadora del ''Women 's Environment & Development Organization'' (WEDO).<ref>{{ref-web|url= http://www2.port.ac.uk/portsmouth-business-school/conferences-and-business-events/fair-trade-international-symposium-2018/about-dr-vandana-shiva/|títol=About Dr Vandana Shiva - University of Portsmouth|website=www2.port.ac.uk|access-date=25 maig 2019}}</ref><ref>{{ref-web|url= https://law.wisc.edu/gls/documents/dr_shiva_bio.pdf|títol=BIOGRAPHY of Vandana Shiva}}</ref>
 
== Ecofeminisme ==
Vandana Shiva és una representant destacada de l'[[ecofeminisme]]. Entre els seus escrits sobre el tema es troben Abraçar la vida: dona, ecologia i desenvolupament; La praxi de l'ecofeminisme: biotecnologia, consum i reproducció; i Ecofeminisme. Teoria, crítica i perspectives, aquest últim escrit en conjunt amb Maria Mies.
 
El ''Moviment Chipko'' en els [[Himalaies de Garhwal]], en el qual Shiva va participar,quan tenia poc més de vint anys, va portar endavant la seva primera acció notòria en aquest sentit, és una de les lluites més simbòliques de la relació entre les dones i el [[medi ambient]] ( ecofeminisme). Els activistes de Chipko argumentaven que les plantacions comercials de [[pi]]ns o [[eucaliptus]] donaven feina a alguns vilatans (principalment homes), però no satisfeien les necessitats de les dones que s'ocupaven, gairebé totes, en els cultius i comptaven amb els arbres per a [[combustible]] i com [[farratge]] per als animals. El moviment no va ser espontani i tenia una base política influïda per diversos factors, incloent-hi la perllongada i decidida lluita dels seguidors de [[Gandh]]i políticament compromesos a aquesta regió. Durant les primeres etapes del moviment dels homes i dones es van unir en contra del desenvolupament fuster comercial, però els seus interessos van entrar en conflicte perquè els homes s'interessaven a aconseguir accés aal bosc per al desenvolupament comercial del llogaret i les dones desitjaven preservar el bosc per les seves necessitats tradicionals de subsistència i per impedir l'[[erosió]] del terra.<ref>Mellor, Mary. Feminismo y ecología. Siglo XXI, 2000. México</ref>
 
Per Shiva els tres principis de l'ecofeminisme són:<ref name=seminario>[http://seminariodefeminismonuestroamericano.blogspot.mx/2013/04/vandana-shiva-ecofeminismo-derechos-de.html Vandana Shiva: Ecofeminismo, derechos de la naturaleza, suma kawsay]; Diálogo con mujeres ecuatorianas y conferencia (2010). ''Seminario de Feminismo Nuestroamericano''.</ref>
* La [[Terra]] està viva, és sagrada i és la connexió entre tots els éssers vius.
* La naturalesa va ser reemplaçada pel [[patriarcat]], i les dones, part de la natura, es troben subordinades enfront de l'[[home]] i de la [[producció]] [[capitalista]].
* Respecte a tot ésser vivent. Per desenvolupar aquesta tesi va plantejar diverses idees, com construir altres tipus d'instruments, més enllà del [[Producte Interior Brut]] (PIB), que evidenciïn la millora en el desenvolupament de les poblacions, i tenir [[drets]] amb [[responsabilitat]].
 
Segons Shiva, l'ecofeminisme és un moviment tan antic com la vida mateixa i consisteix a posar la vida al centre de l'organització social, política i econòmica; cosa que les dones ja practiquen perquè són elles a qui se'ls ha deixat la [[treball reproductiu|tasca de la cura i el manteniment de la vida]] tenint en compte la determinació biològica. De tal manera que el seu objectiu és maximitzar la riquesa de la vida.<ref name=Eco/>
"L'ecofeminisme és la convergència de l'[[ecologia]] i el [[feminisme]]. L'ecologia diu que no es poden destruir els fonaments ecològics a través dels quals sobrevivim i el feminisme recorda que no hem nascut iguals, però que formem part de la mateixa espècie. Així, l'ecofeminisme és realment la filosofia de tota societat duradora".<ref name=Eco>[http://www.ecopolitica.org/index.php?option=com_content&view=article&id=111%3Ael-ecofeminismo-es-realmente-la-filosofia-de-toda-sociedad-duradera&catid=25%3Aecofeminismo&Itemid=1 El ecofeminismo es realmente la filosofía de toda sociedad duradera]; ''Ecopolítica''.</ref> l'ecofeminisme per Shiva i [[Maria Mies|Mies]], és una articulació de moviments existents i el plantegen com una filosofia basada en la relació dual indivisible d'acció-reflexió i en una política de [[responsabilitat]], [[amor]] i [[compassió]]. Per tant, elles afirmen que hi ha principis fonamentals de [[justícia]] i de [[sostenibilitat]], els quals permeten que fins i tot en diferents contextos i formes de vida, es pugui convergir en un mateix moviment.
 
El segon principi de l'ecofeminisme per a ella és el reconeixement que, d'alguna manera, la [[creativitat]] ha estat desplaçada pel [[capitalisme]]. Diu que la [[maternitat]] pertany a la banda física de la vida, l'únic que les dones comparteixen amb els animals; i que el principi espiritual de la [[paternitat]] els pertany a ells per si sols. La paternitat triomfant forma part de la vida celestial, mentre que la cura dels nens està relacionat amb la Terra que ho beneeix tot. Per tant diu que la reproducció simplement desapareix i és reemplaçada per la producció. Però la producció és redefinida, passa de ser una producció de la vida, manteniment de la vida, producció de salut, de menjar, de nutrició, d'aigua, per ser, en realitat, la destrucció de cadascun d'aquests recursos.<ref name=guerrasdelaguaShiva>{{ref-notícia|nom=Gabriel|cognom=Díaz|títol="Los políticos encubren los conflictos del agua como si fueran religiosos y étnicos"|url= http://www.eldiario.es/desalambre/politicos-encubren-conflictos-religiosos-etnicos_0_282772327.html| editorial=eldiario.es|data=7 d'agost de 2014|consulta=8 d'agost de 2014}}</ref> d'aquesta forma la destrucció es torna creació i la creació desapareix. A això ho diu la frontera de la creació, la qual diu que és instal·lada pel capitalisme patriarcal. I tota la línia de la vida és traçada per declarar cada cosa més enllà d'aquesta línia la qual cosa significa tota la creativitat de la naturalesa, dels éssers humans, de les dones, de les comunitats indígenes, de tots els éssers humans, en les seves relacions amb la cura de la naturalesa i de la comunitat humana; tot això és definit com no activitat, no productiu. D'aquí és d'on es pot deduir que les dones "no treballen[[treball]]en". A partir d'això es desprèn el fet que l'agricultura de les comunitats indígenes "no és productiva", encara que avui dia aquesta agricultura indígena signifiqui el 70% de la producció mundial fins al 2010, però és esborrada, com si no existís.<ref name=seminario/>
 
Sosté també que la [[biopirateria]] ha estat possible per l'existència de la frontera de la creació, en on l'evolució de la naturalesa i l'evolució dels éssers humans són definides com no intel·ligents i no creades. "Nosaltres som definits com a [[matèries primeres]] passivapassives", diu Shiva. Aada que la segona frontera de creativitat i productivitat de les dones i la natura que és negada és la frontera de la producció, aquella on el creixement és mesurat i definit. "Si tu produeixes el que consumeixes, llavors no estàs produint."
 
Per Vandana Shiva el principi més important de l'ecofeminisme és el reconeixement i el respecte a la diversitat en totes les seves formes, és a dir, tota forma de planta, tota forma d'animal, tot organisme de terra, tota forma de comunitat humana, tota cultura que ha evolucionat. Creu que hem arribat a un punt on podem començar a dir que el creixement de què s'ha parlat, és una mesura incorrecta. Proposa que hem de començar a mesurar el creixement en termes de la vida i creixement en les [[reproducció social|institucions de la societat que mantenen la vida]]. I també diu que podem començar a dir és que el creixement de la [[contaminació]] els està permetent a les corporacions fer-se d'enormes guanys, però que no podem permetre l'externalització. Afirma que l'ecofeminisme és bàsicament el dir que els drets van juntament amb les responsabilitats. Argumenta que el coneixement a través dels sentits té un mateix nivell d'entesa i el cos en si mateix és un ésser. Entre tots els pobles indígenes el cos és la font d'on brolla el [[coneixement]]. El cos és l'espai des d'on tots els curadors o [[xamà|xamans]] obtenen el seu coneixement i, a través d'ell, poden curar altres cossos. Llavors per l'ecofeminisme, el cos de les dones i tots els cossos, de fet, són éssers que coneixen. Per l'ecofeminisme no hi ha res com una ment deslligada del cos.
16.717

modificacions