Diferència entre revisions de la pàgina «Ecologia»

66 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m
cap resum d'edició
m (Tipografia)
m
L''''ecologia''', com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i [[interaccions interespecífiques]] ([[depredació]] i [[pol·linització]]) (baix). És la part de la [[biologia]] que estudia les interaccions dels [[éssers vius]] entre ells i amb llur medi;<ref name="GEC">{{GEC|0100177|ecologia|consulta=17 d'agost de 2010}}</ref> és la biologia dels [[ecosistemes]].<ref>* {{Ref-llibre| cognom = Margalef| nom = Ramon| enllaçautor = Ramon Margalef| editorial = Omega| títol = Ecología| any = 1998| edició =9a ed.| lloc = Barcelona| isbn = 8428204055| capítol = 1| pàgines = 2}}</ref> També es pot definir com l'estudi científic de les distribucions, l'abundància i les relacions dels [[organisme]]s i les seves interaccions amb el [[medi ambient]].<ref name="Begon 2006">{{ref-llibre|cognom=Begon |nom=M. |coautors= Townsend, C. R., Harper, J. L. |títol=Ecology: From individuals to ecosystems. (4th ed.) |any=2006 |editorial=Blackwell |isbn=1405111178}}</ref> El [[1866]] [[Ernst Häckel]] va introduir el concepte d'ecologia, terme compost de les paraules [[Grec modern|gregues]] ''οικος'' (''oikos'': casa, habitatge, llar) i ''λόγος'' (''logos'': coneixement, ciència, raó). En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de [[matèria]] i [[energia]] i la seva transformació en les [[comunitat (ecologia)|comunitats]] biològiques.
 
Entren dins el camp de l'ecologia l'estudi de les poblacions de [[plantes]] i [[animals]], de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes. Un [[ecosistema]] representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d'organització i els diferents [[servei ecològic|serveis]] que es realitzen. Els '''ecòlegs''' s'interessen per qualsevol forma de [[biodiversitat]], des del paper dels [[bacteris]] en el reciclatge dels [[nutrient]]s als efectes de la [[selva tropical]] en la dinàmica de l'[[atmosfera terrestre]]. La disciplina de l'ecologia va emergir de les [[ciències naturals]] durant el {{segle|XIX}}. L'ecologia no és sinònim de medi ambient o d'[[ecologisme]], i també es diferencia de les [[ciències ambientals]].<ref name="Begon 2006"/><ref name="Allee49">{{ref-llibre|cognom=Allee |nom=W. C. |coautors= Emerson, A. E., Park, O., Park, T., and Schmidt, K. P. |títol=Principles of Animal Ecology |any=1949 |editorial=W. B. Saunders Company |isbn=0721611206}}</ref><ref name="Smith00">{{ref-llibre|cognom=Smith |nom=R. |coautors= Smith, R. M. |títol=Ecology and Field Biology. (6th ed.) |any=2000 |editorial=Prentice Hall |isbn=0321042905}}</ref> L'ecologia també està estretament relacionada amb disciplines com la [[fisiologia]], l'[[evolució]], la [[genètica]] i l'[[etologia]].<ref name="Huffaker et al">{{ref-llibre|editor= Huffaker, C. B. |títol=Ecological Entomology |editorial = John Wiley and Sons |any = 1999 |edició =2a ed.|url = http://books.google.cat/books?id=aw5Iycas70cC |isbn = 9780471244837}}</ref>
 
Hi ha moltes aplicacions pràctiques de l'ecologia dins el camp de la [[biologia de la conservació]],<ref>Disciplina que pretén la identificació dels processos que amenacen la conservació d'espècies i ecosistemes, així com la provisió d'un marc conceptual en el qual estudiar-los.</ref> el control dels [[aiguamolls]], la gestió dels recursos naturals ([[agricultura]], [[silvicultura]], [[pesca]]), la planificació de ciutats sostenibles (ecologia urbana), la [[salut pública]], l'[[economia]], i en general, les ciències bàsiques i aplicades; proporciona un marc conceptual per a la comprensió i la investigació de la interacció social humana (ecologia humana).<ref name="Omerod99">{{ref-publicació|cognom=Omerod|nom=S.J.|cognom2=Pienkowski|nom2=M.W.|cognom3=Watkinson|nom3=A.R.|article=Communicating the value of ecology|publicació=Journal of Applied Ecology|any=1999|volum=36|pàgines=847–855|doi=10.1046/j.1365-2664.1999.00474.x}}</ref><ref name="Phillipson09">{{ref-publicació|cognom=Phillipson|nom=J.|cognom2=Lowe|nom2=P.|cognom3=Bullock|nom3=J.M.|article=Navigating the social sciences: interdisciplinarity and ecology|publicació=Journal of Applied Ecology|any=2009| volum=46|pàgines=261–264| doi=10.1111/j.1365-2664.2009.01625.x}}</ref><ref name="Pickett08">{{ref-publicació|cognom=Steward T. A. Pickett, Mary L. Cadenasso, J. Morgan Grove, Peter M. Groffman, Lawrence E. Band, Christopher G. Boone, William R. Burch Jr., C. Susan B. Grimmond, John Hom, Jennifer C. Jenkins, Neely L. Law, Charles H. Nilon, Richard V. Pouyat, Katalin Szlavecz, Paige S. Warren, Matthew A. Wilson| article=Beyond Urban Legends: An Emerging Framework of Urban Ecology, as Illustrated by the Baltimore Ecosystem Study|publicació=BioScience| any=2008| volum=58| pàgines=139–150| doi=10.1641/B580208|nom=Steward T. A.|cognom2=Cadenasso|nom2=Mary L.|cognom3=Grove|nom3=J. Morgan|coautors=et al}}</ref><ref name="Aguirre09">{{ref-publicació|cognom=Aguirre|nom=A.A.|article=Biodiversity and Human Health| publicació=EcoHealth|any=2009 |doi=10.1007/s10393-009-0242-0|volum=6|pàgina=153}}</ref>
Les opinions difereixen sobre qui va ser el fundador de la teoria ecològica moderna. Per alguns la definició inicial és de Haeckel.<ref name="Hinchman07">{{ref-publicació|cognom = Hinchman |nom = L. P. |cognom2 = Hinchman |nom2 = S. K.|article = What we owe the Romantics |publicació = Environmental Values |volum = 16 |exemplar = 3 |pàgines = 333–354 |any = 2007 |doi = 10.3197/096327107X228382}}</ref> Altres diuen que va ser Eugen Warming amb el llibre ''Plantesamfund'' (Ecologia de les plantes: Una introducció a l'estudi de les comunitats vegetals), el 1895.<ref name="Goodland75">{{ref-publicació|cognom = Goodland |nom = R. J. |article = The Tropical Origin of Ecology: Eugen Warming's Jubilee |publicació = Oikos |volum = 26 |exemplar = 2 |pàgines = 240–245 |any = 1975 |url = http://www.jstor.org/pss/3543715 |doi = 10.2307/3543715}}</ref> Ecologia també es pot pensar que han començat amb Carl von Linné que portà a terme investigacions sobre l'economia de la natura que va madurar al {{segle|XVIII}}.<ref name="Egerton07">{{ref-publicació|cognom = Egerton |nom = F. N. |article = A History of the Ecological Sciences, Part 23: Linnaeus and the Economy of Nature. |publicació = Bulletin of the Ecological Society of America |volum = 88 |exemplar = 1 |pàgines = 72–88 |any = 2007 |doi = 10.1890/0012-9623(2007)88[72:AHOTES]2.0.CO;2}}</ref><ref name="Kormandy78">{{ref-publicació|cognom = Kormandy |nom = E. J. |article = Review: Ecology/Economy of Nature--Synonyms? |publicació = Ecology|volum = 59 |exemplar = 6 |pàgines = 1292–1294 |any = 1978 |url = http://www.jstor.org/pss/1938247 |doi = 10.2307/1938247 |cognom2 = Wooster |nom2 = Donald}}</ref> Ell va fundar una branca precoç d'estudi ecològic que ell anomenava l'economia de la natura.<ref name="Egerton07"/> Les obres de Linné influència de Darwin a L'origen de les espècies on va adoptar l'ús de la frase de Linné en l'economia o l'economia de la natura.<ref name="Stauffer57">{{ref-publicació|cognom = Stauffer |nom = R. C. |article = Haeckel, Darwin and ecology. |publicació = The Quarterly Review of Biology |volum = 32 |exemplar = 2 |pàgines = 138–144 |any = 1957 |url = http://www.clt.astate.edu/aromero/ECO3.Haeckel.pdf |doi = 10.1086/401754}}</ref> Linné va ser el primer a tractar de definir l'equilibri de la natura, que prèviament havia estat detingut com a suposat lloc de formular com una hipòtesi comprovable. Haeckel, que admirava l'obra de Darwin, que es defineix l'ecologia en referència a l'economia de la naturalesa que ha portat a alguns a qüestionar si l'ecologia és sinònim de Linné "conceptes de l'economia de la natura.<ref name="Kormandy78" /> El biogeograf Alexander von Humboldt va ser també fonamental i va ser un dels primer a reconèixer gradients ecològics i va al·ludir a la llei moderna ecològica de les espècies a les relacions d'àrea.<ref name="Rosenzweig03">{{ref-publicació|cognom = Rosenzweig |nom = M.L. |article = Reconciliation ecology and the future of species diversity |publicació = Oryx |volum = 37 |exemplar = 2 |pàgines = 194–205 |any = 2003 |url = http://eebweb.arizona.edu/COURSES/Ecol302/Lectures/ORYXRosenzweig.pdf}}</ref><ref name="Hawkins01">{{ref-publicació|cognom = Hawkins |nom = B. A. |article = Ecology's oldest pattern. |publicació = Endeavor |volum = 25 |exemplar = 3 |pàgina = 133 |any = 2001 |url = http://www4.ncsu.edu/~rrdunn/Hawkins%202001.pdf |doi = 10.1016/S0160-9327(00)01369-7}}</ref>
 
L'actual ecologia és una ciència jove, que primer va atreure l'atenció formal substancial a finals del segle XIX (aproximadament al mateix temps que els estudis evolutius) i va ser encara més popular durant la [[dècada del 1960]] amb el creixement del moviment ambiental.<ref name="McIntosh85" /> No obstant això, moltes observacions, les interpretacions i els descobriments relatius a l'ecologia es remunten a molt abans en els estudis d'història natural. Per exemple, el concepte en l'equilibri o la regulació de la natura es remunta a [[Heròdot]] (va morir c. 425 &nbsp;aC), que va descriure un compte a principis del mutualisme al llarg del riu Nil, on els cocodrils obren la boca per permetre l'accés beneficiós del sandpiper que s'alimentava de les sangoneres.<ref name="Egerton01" /> En les contribucions més ampli per al desenvolupament històric de les ciències ecològiques, Aristòtil és considerat un dels primers naturalistes que tenia un paper influent en el desenvolupament filosòfic de les ciències ecològiques. Un dels estudiants d'Aristòtil, Teofrast, van fer astutes observacions ecològiques sobre les plantes i postulava una postura filosòfica sobre les relacions autònomes entre les plantes i el seu medi ambient que està més en consonància amb el pensament ecològic modern. Tant Aristòtil i Teofrast va fer extenses observacions sobre les plantes i les migracions d'animals, la biogeografia, la fisiologia, i els seus hàbits en el que podria ser considerat un anàleg del nínxol ecològic modern.<ref name="Hughes85">{{ref-publicació|cognom = Hughes |nom = J. D. |article = Theophrastus as Ecologist |publicació = Environmental Review |volum = 9 |exemplar = 4 |pàgines = 296–306 |any = 1985 |url = http://www.jstor.org/stable/info/3984460?seq=1 |doi = 10.2307/3984460}}</ref><ref name="Hughes75">{{ref-publicació|cognom = Hughes |nom = J. D. |article = Ecology in ancient Greece |publicació = Inquiry |volum = 18 |exemplar = 2 |pàgines = 115–125 |any = 1975 |url=http://www.informaworld.com/smpp/content~db=all~content=a902027058}}</ref>
[[Fitxer:Darwin EcoExperiment.JPG|miniatura|up300px|El disseny del primer l'experiment ecològic, assenyalat per Charles Darwin a ''L'origen de les espècies'', es va estudiar en un jardí de gespa a Woburn Abbey el 1817. L'experiment estudia el desenvolupament de diferents mescles d'espècies plantades en diferents tipus de sòls.<ref name="Hector02" /><ref name="Sinclair26">{{ref-notícia|cognom=Sinclair |nom= G. |títol= On cultivating a collection of grasses in pleasure-grounds or flower-gardens, and on the utility of studying the Gramineae. |place = New-Street-Square |editorial= A. & R. Spottiswoode |magazine = London Gardener's Magazine |any= 1826 |volum= 1 |pàgina= 115 |url = http://books.google.cat/?id=fF0CAAAAYAAJ&pg=PA230}}</ref>]]
 
16.717

modificacions