Diferència entre revisions de la pàgina «Natura»

238 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m
cap resum d'edició
m (Manteniment de plantilles)
m
{{Viquipèdia parlada|Ca_natura_medol.ogg}}
La '''natura''', '''naturalesa'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=naturalesa|títol=Naturalesa, terme recollit en el Diccionari Normatiu Valencià|editor=}}</ref> o '''naturalea'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=naturalea|títol=Naturalea, variant normativa de "naturalesa", sinònim de "natura"|editor=}}</ref> inclou tot allò [[físic]] que existeix en l'[[Univers]], i que no és [[artificial]] o [[imaginació|imaginat]]. En el seu sentit més ampli, equival al [[conjunt]] del [[cosmos]], de l'Univers existent, i això abasta des de [[partícules subatòmiques]] fins als objectes [[Astronomia|astronòmics]], incloent-hi la [[Terra]], els [[éssers vius]] i els processos que s'hi relacionen.
 
El terme "natura" fa referència als fenòmens del món físic, i també aincloent la [[vida]] en general. En principi, no inclou els objectes artificials ni la intervenció humana, llevat que es faci servir un qualificatiu que hi al·ludeixi. En un sentit més restringit, se sol utilitzar el terme per referir-se al [[medi ambient]].
 
== Etimologia i significat ==
=== Perspectiva històrica ===
:''Article principal: [[Història de la Terra]]''
[[Fitxer:Pediastrumboryanum.jpg|esquerra|125px|miniatura|El [[plàncton]] existeix des de fa almenys 2.000 &nbsp;milions d'anys.<ref name="Ref">{{ref-llibre|cognom=Margulis |nom=Lynn |coautors=Dorian Sagan |any=1995 |títol=What is Life? |editorial=Simon & Schuster |lloc=Nova York |isbn= 0-684-81326-2}}</ref>]]
Els científics han recollit informació detallada sobre el passat del planeta basant-se en les proves disponibles. Es creu que la Terra es va formar fa uns 4.550 &nbsp;milions d'anys a partir de la [[nebulosa protosolar]], al mateix temps que el [[Sol]] i els altres planetes.<ref>{{ref-llibre|nom=G. Brent |cognom=Dalrymple |any=1991 |títol=The Age of the Earth |editorial=Stanford University Press |lloc=Stanford |isbn= 0-8047-1569-6}}</ref> La [[Lluna]] es va formar relativament poc després, aproximadament 20 &nbsp;milions d'anys més tard, és a dir, fa uns 4.530 &nbsp;milions d'anys. Molt probablement [[Teoria del Gran Xoc|la seva creació]] es deu a una col·lisió entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o més gran que Mart.
 
Al principi, la capa exterior del planeta era de material en estat líquid, roca fosa, però s'anà refredant fins a constituir una escorça sòlida. Les emissions de gasos i l'activitat [[volcànica]] van formar l'atmosfera inicial. La condensació del [[vapor d'aigua]], juntament amb el gel dels [[Cometa|cometes]] que en aquella època impactaven amb la Terra, van crear els [[oceans]].<ref>{{ref-publicació|nom=A. |cognom=Morbidelli |coautors=''et al.'' |any=2000 |url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2000M&PS...35.1309M |article=Source Regions and Time Scales for the Delivery of Water to Earth |publicació=Meteoritics & Planetary Science |volum=35 |exemplar=6 |pàgines=p. 1309-1320}}</ref> Es creu que ara fa uns 4.000 &nbsp;milions d'anys va produir-se un intens procés químic, en unes condicions de molta energia, que féu possible l'aparició d'una molècula amb capacitat d'autoduplicar-se.<ref>{{ref-notícia|títol=Earth's Oldest Mineral Grains Suggest an Early Start for Life|editorial=NASA Astrobilogy Institute|data=2001-12-24|url=http://nai.arc.nasa.gov/news_stories/news_detail.cfm?ID=76 |consulta=24 de maig de 2006}}</ref>
 
Els continents es van formar i, per la dinàmica explicada en la tectònica de plaques, es van separar i es van tornar a unir en un procés de centenars de milions d'anys; en certs moments es van unir per donar lloc a un [[supercontinent]]:
* [[Rodínia]]. És el primer supercontinent reconegut, i començà a fracturar-se fa uns 750 &nbsp;milions d'anys.
* [[Pannòtia]]. Més tard, els continents es van tornar a unir per formar Pannòtia, que es va dividir fa uns 540 &nbsp;milions d'anys.
* [[Pangea]]. L'últim supercontinent del qual es tenen proves és Pangea, que es va començar a separar fa uns 180 &nbsp;milions d'anys.<ref>{{ref-publicació|nom=J.B. |cognom=Murphy |coautors=R.D. Nance |any=2004 |url=http://www.americanscientist.org/template/AssetDetail/assetid/34004;jsessionid=aaa4W2jLnnG9QG |article=How do supercontinents assemble? |publicació=American Scientist |volum=92 |exemplar=4 |id= doi: 10.1511/2004.4.324 |pàgines=pp. 324-333}}</ref>
[[Fitxer:ChampiEnForet.jpg|miniatura|Les [[plantes]] i els [[fongs]] han format part de la natura durant els darrers 400 &nbsp;milions d'anys. Han hagut d'adaptar-se i traslladar-se tantes vegades com es desplaçaven els continents i canviava el clima.<ref>{{ref-web
| url = http://www.greenspirit.org.uk/resources/chronology.htm| títol = Chronology of Earth History| cognom = Colebrook| nom = Michael| obra = Cosmology and The Universe Story
}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Stanley |nom=Steven M. |any=1999 |títol=Earth System History |editorial=W.H. Freeman |lloc=Nova York |isbn= 0-7167-2882-6}}</ref>]]
 
Hi ha proves significatives que indiquen que es va produir un [[període glacial]] molt rigorós durant el [[Neoproterozoic]], i una gran part del planeta va quedar coberta per una gruixuda capa de [[gel]]. Aquesta hipòtesi, encara discutida entre la comunitat científica, s'anomena "[[Snowball Earth]]" ("Terra - Bola de neu"), i té un especial interès, ja que precedeix l'[[explosió cambriana]] en la qual començaren a proliferar les formes de vida [[pluricel·lulars]], ara fa uns 530 o 540 &nbsp;milions d'anys.<ref>{{ref-llibre|nom=J.L. |cognom=Kirschvink |any=1992 |capítol=Late Proterozoic Low-Latitude Global Glaciation: The Snowball Earth |urlcapítol=http://www.gps.caltech.edu/~jkirschvink/pdfs/firstsnowball.pdf |títol=The Proterozoic Biosphere |editor=J.W. Schopf, C. Klein eds. |editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |pàgines=p. 51-52 |isbn= 0-521-36615-1}}</ref>
 
Des de l'explosió cambriana s'han registrat cinc grans [[extincions en massa]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Raup |nom=David M. |coautors=J. John Sepkoski Jr. |any=1982 |mes=març |article=Mass extinctions in the marine fossil record |publicació=Science |volum=215 |exemplar=4539 |pàgines=p. 1501–1503 |id= doi: 10.1126/science.215.4539.1501}}</ref> La darrera tingué lloc fa uns 65 &nbsp;milions d'anys, quan el probable xoc d'un gran [[meteorit]] va causar la desaparició dels [[dinosaures]] i altres grans [[rèptils]], però no pas dels petits animals, com els [[mamífers]], que en aquell temps eren semblants a les actuals [[musaranyes]]. Al llarg dels darrers 65 &nbsp;milions d'anys, els mamífers s'han anat diversificant, amb un gran èxit evolutiu.<ref>{{ref-llibre|cognom=Margulis |nom=Lynn |coautors=Dorian Sagan |any=1995 |títol=What is Life? |editorial=Simon & Schuster |lloc=Nova York |isbn= 0-684-81326-2 |pàgines=p. 145}}</ref>
 
Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit [[simi]] africà va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta.<ref name="Ref"/> L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'[[agricultura]] i de la [[civilització]] van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la [[catàstrofe de l'oxigen]], produïda durant el període [[Siderià]] a causa de la gran proliferació d'[[algues]], va necessitar uns 300 &nbsp;milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.
 
Una enquesta duta a terme pel Museu Americà d'Història Natural el [[1998]] va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinció massiva, l'extinció massiva de l'[[Holocè]], que seria la més ràpida de totes les conegudes.<ref>{{ref-publicació|autor = Diamond J|article = The present, past and future of human-caused extinctions|publicació = Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci|volum = 325|exemplar = 1228|pàgines = 469-76; discussion 476-7|any = 1989|id = {{PMID|2574887}}}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Novacek M, Cleland E|article = The current biodiversity extinction event: scenarios for mitigation and recovery|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 98|exemplar = 10|pàgines = 5466-70|any = 2001|id = {{PMID|11344295}}}}</ref> Alguns experts, com E. O. Wilson, de la [[Universitat Harvard]], prediuen que la destrucció humana de la biosfera podria causar l'extinció de la meitat de totes les espècies en els pròxims cent anys.<ref>"The mid-Holocene extinction of silver fir ''(Abies alba)'' in the..." [http://www.springerlink.com/index/D85T53513002564V.pdf pdf]</ref> Tot i això, l'abast d'aquesta extinció actual encara continua sent investigat, discutit i calculat pels biòlegs i altres experts.<ref> Sobre el tema, vegeu els següents enllaços {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/holmass.html|títol=The Holocene Extinction<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/extincmenu.html|títol=Mass Extinctions Of The Phanerozoic<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/patterns.html|títol=Patterns of Extinction<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
L'atmosfera terrestre és un factor clau en el sosteniment dels [[ecosistema|ecosistemes]] planetaris. Aquesta fina capa de [[gasos]] que embolcalla la Terra es manté en el seu lloc gràcies a l'acció de la [[gravetat]] terrestre. Està composta per un 78% de [[nitrogen]], un 21% d'[[oxigen]], un 1% d'[[argó]] i altres [[gasos inerts]], [[diòxid de carboni]] i una quantitat variable de [[vapor d'aigua]].
 
La [[pressió atmosfèrica]] disminueix amb l'altitud de manera constant, fins a arribar a uns 8 &nbsp;km de la superfície terrestre; com més altura, menys pressió, d'acord amb una constant matemàtica, el [[nombre e]], que equival aproximadament a 2.71.<ref>{{ref-web
| url = http://www.grc.nasa.gov/WWW/K-12/Numbers/Math/Mathematical_Thinking/ideal_gases_under_constant.htm| títol = Ideal Gases under Constant Volume, Constant Pressure, Constant Temperature, & Adiabatic Conditions| consulta=07-01-2007| editor= NASA}}</ref>
<ref>{{ref-publicació|cognom = Pelletier|nom = Jon D.|article=Natural variability of atmospheric temperatures and geomagnetic intensity over a wide range of time scales|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences | any = 2002 | volum = 99 | pàgines = 2546-2553 |url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/suppl_1/2546|consulta=2007}}</ref>
D'una manera més simple, també es pot considerar la vida com l'estat característic dels organismes. Tanmateix, no totes les definicions que hi ha sobre la vida consideren essencials totes aquestes propietats; també es fa servir el terme "vida" en el cas de formes anàlogues creades per l'home, i llavors es parla de "[[vida artificial]]".
 
La [[biosfera]] és la part de la capa més externa de la Terra, incloent-hi l'aire, la terra, les roques superficials i l'aigua, i és en aquesta part on s'ha desenvolupat la vida i on es realitzen i es transformen els processos biòtics. Des d'una visió geofísica molt ampla, la biosfera és el sistema ecològic global que integra tots els éssers vius i les seves relacions, incloent-hi la seva interacció amb els elements de la [[litosfera]] (roques), la [[hidrosfera]] (aigua) i l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] (aire). Actualment, s'estima que la Terra conté prop de 75.000 &nbsp;milions de tones (uns 6,8 x1013 kg) de [[biomassa]], que és present en diversos ambients dins de la biosfera.<ref>Vegeu, per ex., {{ref-llibre|cognom=Leckie |nom=Stephen |any=1999 |capítol=How Meat-centred Eating Patterns Affect Food Security and the Environment |urlcapítol=http://www.idrc.ca/en/ev-30610-201-1-DO_TOPIC.html |títol=For hunger-proof cities : sustainable urban food systems |editorial=International Development Research Centre |lloc=Ottawa |isbn= 0-88936-882-1}}, i prenen com a pes mitjà global la xifra de 60 kg, la biomassa humana total és el pes mitjà multiplicat per la població humana actual d'aproximadament 6.5 &nbsp;milions (vegeu, 'per ex., {{ref-web |títol=World Population Information |url=http://www.census.gov/ipc/www/world.html |consulta=28 de setembre de 2006 |editor=U.S. Census Bureau}}): La biomassa total de tota classe d'éssers vius s'estima que està per sobre de 6.8 x 10<sup>13</sup> kg (75 billions de tones) </ref>
 
Prop de nou desenes parts de la biomassa total de la Terra és vida vegetal, de la qual la vida animal depèn per a la seva supervivència.<ref>{{ref-web
| url = http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/e54/54c.htm| títol = The Flow of Energy in Ecosystems - Productivity, Food Chain, and Trophic Level| cognom = Sengbusch| nom = Peter V.| obra = Botany online| editor= University of Hamburg Department of Biology
}}</ref> Fins a la data, s'han identificat més de 2 &nbsp;milions d'espècies de plantes i animals,<ref>{{ref-web
| url = http://www.physicalgeography.net/fundamentals/9h.html| títol = Introduction to the Biosphere: Species Diversity and Biodiversity| cognom = Pidwirny| nom = Michael| obra = Fundamentals of Physical Geography (2nd Edition)| any = 2006
}}</ref> i les estimacions fetes sobre la quantitat real d'espècies existents varien entre uns quants milions i més de 50 &nbsp;milions d'espècies.<ref>{{ref-web
| url = http://faculty.plattsburgh.edu/thomas.wolosz/howmanysp.htm| títol = How Many Species are There?| obra = Extinction Web Page Class Notes
}}</ref><ref>"Animal." World Book Encyclopedia. 16 vols. Chicago: World Book, 2003. This source gives an estimate of from 2-50 million.</ref><ref>{{ref-web
:''Article principal: [[Evolució]]''
[[Fitxer:Tree of life.svg|miniatura|esquerra|Arbre de la vida acceptat actualment]]
La vida, tal com s'entén generalment, només s'ha constatat que existeix al planeta Terra. L'origen de la vida encara és un procés poc conegut, però es creu que va aparèixer ara fa entre uns 3.900 i 3.500 &nbsp;milions d'anys, durant els [[eons]] de l'[[hadeà]] o [[arqueà]], en què la Terra tenia unes condicions ambientals substancialment diferents de les actuals.<ref name=Line>{{ref-publicació|autor = Line M|article = The enigma of the origin of life and its timing|url=http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/148/1/21?view=long&pmid=11782495|publicació = Microbiology|volum = 148|exemplar = Pt 1|pàgines = 21-7|any = 2002|id = {{PMID|11782495}}}}</ref> Aquestes formes vitals primigènies ja posseïen els trets bàsics d'autoreplicació i de transmissió hereditària. Una vegada la vida va aparèixer, el procés d'evolució, segons sembla mitjançant la [[selecció natural]], va generar la formació de formes de vida diverses.
 
Les espècies que han estat incapaces d'adaptar-se als canvis ambientals i a la [[Competència (biologia)|competència]] d'altres formes de vida s'han extingit. Tot i això, el registre fòssil ha guardat indicis de moltes d'aquestes espècies antigues. Els [[fòssils]] i l'[[ADN]] confirmen que totes les espècies existents formen part d'algun llinatge que enllaça amb les formes de vida primerenques.<ref name=Line/>
== Ecosistemes ==
[[Fitxer:View of loch lomond.JPG|miniatura|esquerra|[[Loch Lomond]] a [[Escòcia]]. Aquest llac forma un ecosistema relativament aïllat i la comunitat de peixos s'hi ha mantingut inalterada durant molt de temps.<ref>{{ref-publicació|cognom=Adams|nom=C.E.|article=The fish community of Loch Lomond, Scotland : its history and rapidly changing status|publicació=Hydrobiologia|any=1994|volum=290|exemplar=1-3|pàgines=91-102|url=http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3302548}}</ref>]]
:''Articles principals: [[Ecologia]] i, [[Ecosistema]] i [[Serveis de l'ecosistema]]''
Totes les formes de vida tenen la necessitat de relacionar-se, d'interaccionar amb l'entorn en què estan immerses, i també amb altres formes de vida. Al {{segle|XX}}, aquesta premissa va donar lloc al concepte d'[[ecosistema]], que es va començar a desenvolupar-se entre els anys [[1920]] i [[1930]], i que es pot definir com qualsevol situació en la qual hi ha una interacció entre organismes i el seu entorn. L'ecosistema és un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural i el seu ambient físic. El concepte té en compte les complexes interaccions entre els [[organismes]] (plantes, animals, bacteris, algues, protozous i fongs, entre d'altres) que formen la comunitat i els fluxos d'[[energia]] i materials que la travessen.
 
}}</ref> L'estructura i composició ve determinada per diversos factors ambientals que interaccionen. Les variacions d'aquests factors provoquen modificacions dinàmiques dins l'ecosistema. Alguns dels components més importants són: la terra, l'atmosfera, la radiació del sol, l'aigua i els éssers vius.
 
Cada organisme viu té una relació contínua amb cadascun dels altres elements que constitueixen el seu entorn. En l'ecosistema, les espècies es relacionen i depenen les unes de les altres, dins de l'anomenada [[cadena alimentària]], es proveeixen [[servei de l'ecosistema|serveis]] i s'intercanvien [[matèria]] i [[energia]] entre elles mateixes i amb el seu entorn.<ref>{{ref-web
| url = http://www.physicalgeography.net/fundamentals/9d.html| títol = Introduction to the Biosphere: Organization of Life| cognom = Pidwirny| nom = Michael| obra = Fundamentals of Physical Geography (2nd Edition)| any = 2006
}}</ref>
== Interacció amb l'ésser humà ==
[[Fitxer:Na Pali Coast - Kauai.jpg|miniatura|esquerra|En valls aïllades al llarg de la costa [[Na Pali]], a [[Hawaii]], hi viuen tribus que alteren molt poc la natura que les envolta.]]
{{AP|Recursos naturals|servei ambiental}}
Encara que els éssers humans actualment representen, aproximadament, només un 0,5% de la biomassa total de la Terra,<ref name="wilderness"> Vegeu: {{ref-web |url=http://www.wilderness.org/Library/Documents/Beauty_Quotes.cfm |títol=On the Beauty of Nature |editor=The Wilderness Society |consulta=29 de setembre de 2006 }} i Ralph Waldo Emerson's analysis of the subject: {{ref-llibre|cognom=Emerson |nom=Ralph Waldo |any=1849 |títol=Nature; Addresses and Lectures |capítol=Beauty |urlcapítol=http://www.emersoncentral.com/beauty.htm}}</ref> l'efecte de la seva activitat sobre la natura és desproporcionadament gran. A causa de l'abast de la influència humana, els límits entre el que es considera natura i el que són ambients creats per l'home no són clars, excepte als pols. I fins i tot als pols, la quantitat d'ambient natural que està lliure de tota influència humana disminueix actualment a un ritme cada vegada més ràpid, o, segons alguns, ja ha desaparegut. De fet, l'espècie humana és l'única que modifica conscientment l'entorn per adaptar-lo a les seves necessitats, en comptes de canviar ella per assumir els canvis de l'ambient.
 
16.717

modificacions