Diferència entre revisions de la pàgina «Racisme ambiental»

m
cap resum d'edició
m
m
El '''racisme ambiental''' o '''racisme mediambiental''' és la in[[justícia ambiental|justícia ambiental]] en un context [[racisme|racialitzat]]. Entre d'altres coses, descriu com certes [[comunitat]]s pertanyents a segons quines [[ètnies]] estan [[submissió|sotmeses]] a una exposició a [[contaminant]] desproporcionada o a com se'ls nega l'accés a alguns [[recursos naturals]], com per exemple l'[[aire]] net, l'[[aigua potable]] o altres [[servei ambiental|serveis]] i beneficis [[ecològic]]s.<ref>{{en}} [https://web.archive.org/web/20120426012710/http://geography.ssc.uwo.ca/faculty/baxterj/readings/Cutter_environmental_justice_PIHG_1995.pdf Race, class and environmental justice.] Progress in Human Geography. 1995.</ref><ref>[http://www.publico.es/culturas/racismo-ambiental-y-otros-ejemplos.html Racismo ambiental y otros ejemplos de capitalismo salvaje.] Público. 1 de junio de 2016.</ref><ref>[http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Racismo-climaticos-Sioux-Dakota-Norte_6_577152290.html Racismo ambiental, conflictos climáticos y la revuelta Sioux en Dakota del Norte.] Eldiario.es. 7 de noviembre de 2016.</ref>
 
Internacionalment, la [[marginació]] descriu les relacions ecològiques [[discriminació|discriminatòries]] entre els [[privilegi]]ats estats industrialitzats del [[primer món]] i els del [[segon món|segon]] i [[tercer món]], el [[sud global|Sud Global]], associant-se al [[colonialisme]], el [[neoliberalisme]] i la [[globalització]]. El [[racisme]] ambiental inclou l'exposició a [[residusresidu]]s [[toxicitat|tòxics]], inundacions, [[contaminació]] per l'extracció de [[recursos naturals]], per la [[producció]] de recursos [[energètic]]s i [[industrial]]s, manca de [[béns essencials]] o exclusió de l'administració i presa de decisions sobre la terra i altres recursos naturals locals.<ref>[https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3720217.pdf Justicia ambiental y climática: de la equidad al funcionamiento comunitario.] Ecología Política. 2011.</ref>
 
Us cas paradigmàtic n'és [[cas Saúl Luciano contra RWE|el de Saúl Luciano contra RWE]], als tribunals alemanys en aquests moments. D'altres exemples són els desplaçament de poblacions negres a [[Brasil]] per part de comunitats blanques i riques, les afectacions a poblacions locals negres generades pel [[monocultiu]] de la canya de sucre a [[Colòmbia]] o els conflictes ecològics distributius entre les petroleres i el poble mapuche a [[Argentina]].<ref>{{Cita publicación|url=https://journals.openedition.org/polis/pdf/4754|título=Desigualdad, injusticia ambiental y racismo: una lucha que transciende el color de la piel|apellidos=Pacheco|nombre=Tania|fecha=26 de marzo de 2017|publicación=Polis Revista Latinoamericana|fechaacceso=20 de marzo de 2019|doi=|pmid=}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://doi.org/10.1016/j.landusepol.2018.03.026|título=Territorial transformations produced by the sugarcane agroindustry in the ethnic communities of López Adentro and El Tiple, Colombia|apellidos=Correa-García|nombre=Esteban|fecha=2018-03|publicación=Land Use Policy|fechaacceso=20 de marzo de 2019|doi=10.1016/j.landusepol.2018.03.026|pmid=}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/2090609/Violencia_y_racismo_ambiental_en_Argentina._Resistencia_y_movilizaci%C3%B3n_de_los_pueblos_ind%C3%ADgenas_en_el_Chaco._Etnograf%C3%ADa_wich%C3%AD_del_conflicto._Cap%C3%ADtulo_Antropolog%C3%ADa_de_la_violencia|título=Violencia y racismo ambiental en Argentina. Resistencia y movilización de los pueblos indígenas en el Chaco. Etnografía wichí del conflicto. Capítulo: Antropología de la violencia|apellidos=Rámirez|nombre=J|fecha=2011|publicación=Editorial Académica Española|fechaacceso=20 de marzo de 2019|doi=|pmid=}}</ref>.
16.717

modificacions