Parròquia de Sant Medir: diferència entre les revisions

Va ser creada per decret signat l'any [[1945]]<ref name=":1"/> per l'[[arquebisbe de Barcelona]] [[Gregorio Modrego Casaus|Modrego Casaus]]. Després d'un temps de compartir culte amb la parròquia de Sant Isidre, al carrer de Santa Eulàlia de [[L'Hospitalet de Llobregat]], amb mossèn Joan Bonet i Baltà com a rector, l'any 1949 s'inaugurava una primera petita església provisional<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Torras Corbella|nom = Albert|títol = Barcelona. Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Recull gràfic 1855-1975.|url = |edició = |llengua = Català|data = 2012| editorial = Editorial efaddós|lloc = Barcelona|pàgines = 506|isbn = 978-84-15232-17-9}}</ref> situada al número 52 del carrer de la Constitució de Barcelona, en un espai al costat de [[Can Batlló (la Bordeta)|Can Batlló]], cedit per la família Planas-Pahissa.<ref name=":1">{{Ref-web|url = http://www.arquebisbatbarcelona.cat/node/435|títol = Parròquia de Sant Medir - Arquebisbat de Barcelona| consulta = 20/12/2014|llengua = | editor = |data = }}</ref> Va ser una realitat sota la direcció de [[mossèn Amadeu Oller|mossèn Amadeu Oller i Berenguer]], rector de Sant Medir des de l'any [[1948]], iniciant així la independència respecte a Sant Isidre.

El dia 4 de setembre de [[1960]], essent ja rector de la parròquia (des del 1957) mossèn [[Josep Maria Vidal i Aunós|Josep Ma Vidal]], l'arquebisbe Modrego va beneir i celebrar la primera missa en el nou i definitiu temple parroquial,<ref name=":1" /> al carrer de la Constitució número 17, projectat per l'arquitecte [[Jordi Bonet i Armengol]],<ref name="elperiodico">{{Ref-web|url = http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/sants-montjuic/una-esglesia-que-beneir-classe-obrera-3115469|títol = Una església que va beneir la classe obrera| consulta = |llengua = Català| editor = El Periódico Catalunya|data = 19/02/2014}}</ref><ref name="Barris">{{Ref-llibre |cognom=Fabre |nom=Jaume |autor= |enllaçautor=Jaume Fabre i Fornaguera|cognom2=Huertas Claveria |nom2=Josep Maria |autor2= |enllaçautor2=Josep Maria Huertas Claveria |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol=La Bordeta. Una carretera, una fàbrica, una parròquia. - Una pàrròquia progressista abans d'hora |urlcapítol= |editor= |títol=Tots el barris de Barcelona - I. El Clot - El Poble Nou - La Sagrera - Sants - La Bordeta - Hostafrancs |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició=2a edició (revisada i ampliada) |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=juliol de 1980 |mes= |any= |pàgina= |pàgines=pàgs. 206-207 |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref><ref>Jordi Bonet és fill del també arquitecte, i deixeble d'[[Antoni Gaudí]], [[Lluís Bonet i Garí]], de qui n'heredà la tasca de continuador de l'obra gaudiniana de la [[Sagrada Família]].</ref> A partir d'aquell moment, la parròquia va convertir-se un pol dinamitzador polític i social de marcat caràcter progressista i catalanista,<ref name=":0" /> influent més enllà dels límits del barri de [[La Bordeta (Sants-Montjuïc)|la Bordeta]].

El [[20 de novembre]] de [[1964]], en una assemblea on hi van participar al voltant de 300 treballadors de sectors productius diferents, va néixer [[Comissions Obreres de Catalunya]].<ref name="Bigordà">{{Ref-llibre |cognom=Bigordà|nom=Josep|enllaçautor=Josep Bigordà i Montmany |coautors= |títol=Sant Medir, des de la crònica i des del demà (1948 - 1998)|url= http://www.worldcat.org/oclc/38439743 |pags=143| editorial=Biblària|lloc=Barcelona|data=1997|isbn=9788489095151 |citació=''Acabo […] fent referència a una data que ha entrat ja en la història oficial de la resistència: la data fundacional de les Comissions Obreres de Catalunya als locals del Centre Parroquial de Sant Medir: el 20 de novembre de 1964. / Mossèn Vidal explica: "Ens van venir a trobar un grup de persones, totes elles amb pseudònims, demanant la sala per reunir-se. Cada diumenge s'hi van anar reunint. Jo veia que s'havia de fer i ho permetia. Amb por. Fins que va arribar el dia que s'hi va fer la constitució oficial de les CCOO de Catalunya.[…]"''}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Sans Amenós |nom=Rosa (comissària exposició) |enllaçautor= |cognom2=Tébar Hurtado |nom2=Javier (comissari exposició) |autor2= |enllaçautor2= |cognom3=Vallejo Calderón |nom3=Carles (comissari exposició) |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=Els nostres orígens: com neix una comissió obrera? (Àmbit I El desafiament obrer a la dictadura: les lluites per les llibertats (1964-1976) |url= http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2014/dossier_premsa_exposicio_50_aniversari.pdf |format=pdf |llengua= | consulta= 22 març 2015|publicació=CCOO. 50 anys d'història de Catalunya 1964-2014. Dossier de premsa de l'exposició | editorial=Museu d'Història de Catalunya. |lloc= |volum= |exemplar= |data= |mes= |any= |pàgina=7 |pàgines= |issn= |doi= |citació=''El 20 de novembre de 1964, al teatre annex de l'església de Sant Medir, al barri barceloní de Sants, es reuniren en una assemblea al voltant de 300 persones per discutir sobre els seus problemes laborals. La reunió no estava legalment autoritzada. Els assistents eren en la seva majoria homes; la presència de dones, assistentes socials i militants antifranquistes no superava la desena. Una bona part dels presents eren militants d'organitzacions obreres clandestines: comunistes, socialistes, anarquistes i marxistes revolucionaris. Altres procedien d'organitzacions catòliques progressistes tolerades pel règim. I alguns no tenien cap vinculació política. Aleshores, decidiren crear la Comissió Obrera Central de Barcelona per impulsar una organització estable de totes les comissions que anaren sorgint en diferents empreses de la ciutat. / La reunió de Sant Medir constitueix, per al nostre relat històric, l'acte fundacional del moviment de Comissions Obreres a Catalunya.''|ref= }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom= |nom= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=CCOO, 50 anys construint presents i futurs. |url= http://docpublicos.ccoo.es/cendoc/03960750AniversarioCCOO.pdf |format=pdf |llengua= | consulta= 22 març 2015|publicació=CCOO-Documents públicos | editorial=CCOO |lloc= |volum= |exemplar= |data= |mes=gener-març |any=2014 |pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació=''El 20 de novembre del 1964, uns 300 enllaços sindicals i treballadors i treballadores de diferents sectors de la producció, acollits per mossèn Vidal als locals parroquials de l'Església de Sant Medir, al barri de Sants, van constituir la Comissió Obrera Central de Barcelona. En aquella assemblea es va aprovar una plataforma reivindicativa on es reclamaven millores salarials, la llibertat sindical i el dret a la vaga. Després de diversos cops repressius, les comissions obreres es van reorganitzar i van crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Era la primera vegada que un sindicat a Catalunya incorporava el terme nacional a les seves sigles.'' |ref= }}</ref> Es tractava de la primera comissió d'aquest tarannà a Catalunya, tal com anunciava el full informatiu de la Comissió Obrera Central de Barcelona, el gener de 1965. Després d'aquella trobada, però, es van produir diverses detencions a partir dels testimonis policials que s'havien infiltrat a l'assemblea del 20 de novembre.<ref>{{Ref-web|url = http://www.eldiario.es/catalunyaplural/eldiarideltreball/Sant-Medir-Comissio-Obrera-Central_6_326227410.html|títol = “Després de l'assemblea de Sant Medir vam recollir 10.000 firmes demanant llibertat sindical”| consulta = |llengua = Català| editor = Eldiario.es|data = 19/11/2014}}</ref> Uns anys més tard, el [[29 de febrer]] de [[1976]], es refundava la [[CNT]] al teatre parroquial de Sant Medir.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Aracil |nom=Rafael (ed.) |cognom2=Batista |nom2=Antoni (ed.) |cognom3= Mayayo|nom3=Andreu (ed.) |cognom4=Segura |nom4=Antoni (ed.)|capítol= |urlcapítol= | editor= |títol=Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya. Els joves de la Transició |títoltraduït= |url= https://books.google.cat/books?id=DTXv-wj3XGgC&pg=PA264&dq=#v=onepage&q&f=false |format= | consulta= |llengua= |volum= |edició= | editorial=Edicions de la Universitat de Barcelona |lloc=Barcelona |data= |mes= |any=2003 |pàgina=264 |pàgines= |col·lecció= |isbn=9788483384077 |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació=''El 29 de febrer del 76, una crida "a tots els nuclis llibertaris interessats en la reconstrucció de la CNT" aplegà 500 persones a la sala d'actes de Sant Medir de Sants. Es tracta de l'Assemblea de Sants, de la qual va sortir el compromís de construir una nova CNT i la formació d'una comissió de treball per organitzar el procés constitutiu i estructural de l'organització confederal.'' |ref= }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://memoriadesants.blogspot.com.es/2009/07/cronologia-historica-de-sants-segle-xx.html|títol = Memòria de Sants| consulta = 20/12/2014|llengua = Català| editor = Agus Giralt|data = }}</ref>

Actualment la parròquia acull diverses entitats socials, com és el cas de la [[Federació de Colles de Sant Medir|Colla Sant Medir]], la [https://coralsantmedir.cat/ Coral Sant Medir], la Colla Sardanista Joan Francesc Rubio, l'Aula Oberta de la Bordeta, el Grup de Solidaritat de Sant Medir, l'Esplai Sant Medir, Club de Bàsquet Proa-Sant Medir, la publicació Pedres Vivents, a més d'un teatre i l'arxiu parroquial.<ref name=":1"/> D'entre les diverses activitats d'àmbit cultural de la parròquia, destaca la concessió anual del [[Premi Amadeu Oller|Premi Amadeu Oller de poesia, per a poetes inèdits]], des de l'any 1965 fins al present. D'uns anys ençà, s'ha instaurat al barri la Festa de Sant Medir,<ref>{{Ref-web|url = http://www.santmedir.org/?page_id=262&lang=es|títol = Festa a la Bordeta| consulta = 20/12/2014|llengua = Català| editor = |data = }}</ref> organitzada per la colla de la mateixa parròquia de Sant Medir, cosa que va permetre a la Bordeta disposar d'una festivitat pròpia diferenciada de la resta de barris propers i de la ja instituïda festa de Sant Medir de Gràcia, de 1828.