Partisans (Iugoslàvia): diferència entre les revisions

Els '''partisans''' [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|iugoslaus]] van ser la principal força de resistència contra les [[potències de l'Eix]] als [[Balcans]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Amb la denominació oficial d'''<nowiki/>'<nowiki/>''Exèrcit Popular d'Alliberament i Separació Partisana de Iugoslàvia''''' (''Narodno-oslobodilačka vojska i partizanski odredi Jugoslavije''),<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Trifunovska|nom = Snežana|títol = Yugoslavia Through Documents: From Its Creation to Its Dissolution.|url = |edició = |llengua =anglès|data = |editorial = Martinus Nijhoff Publishers|lloc = |pàgines = Pàg. 209|isbn = }}</ref> els partisans iugoslaus van ser comandats directament per [[Josip Broz Tito]] i el politburó del [[Partit Comunista de Iugoslàvia]]. El seu objectiu principal era l'alliberament de l'ocupació de l'Eix i la creació un estat [[Socialista]] a Iugoslàvia. El Partit Comunista de Iugoslàvia va intentar aglutinar diversos grups ètnics del país, per la preservació dels drets de cada grup. Els objectius del moviment de resistència rival, els [[Txètniks]], d'ideologia tradicionalista i conservadora eren la permanència en el poder de la monarquia Iugoslava, així com garantir la seguretat de la població ètnica sèrbia, i la creació d'una [[Gran Sèrbia]]. Els dos moviments van estar enfrontats des del principi, però a partir de l'octubre de 1941 les relacions van degenerar en un conflicte a mesura que els txètniks evitaven l'enfrontament amb els forces ocupants o hi col·laboraven.

La crueltat de l'exèrcit de l'[[Alemanya nazi]], que podia assassinar de forma indiscriminada fins a 100 habitants locals per cada soldat de la [[Wehrmacht]] mort, i les autoritats de l'[[Estat independent de Croàcia]] van ser contraproduents, augmentant el suport als partisans. La tàctica de Hitler i els seus titelles va fracassar; la seva brutalitat va tenir com a conseqüència que la població nacional proporciones un extens suport als partisans. La propaganda partisana, oberta a totes les nacionalistes iugoslaves, va resultar més atractiva per la majoria de la població que la Txètnik. Els partisans accentuaven més la seva lluita en l'alliberació nacional i l'acceptació de la diversitat iugoslava que en el [[Comunisme]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Walter|nom = R. Roberts|títol = Tito, Mihailovic, and the Allies, 1941-1945|url = |edició = |llengua =anglès|data = | editorial = Rutgers University Press|lloc = |pàgines = pàg. 48|isbn = }}</ref>