Patrimoni històric espanyol: diferència entre les revisions

Existeixen tres nivells de protecció en funció de la rellevància:<ref>{{citar web |url=http://www.mcu.es/patrimonio/CE/BienCulturales/NivProtec/RegimenGeneral.html |títol=Régimen general de protección del Patrimonio Histórico |consulta= 16 juliol 2011 |autor=Ministerio de Cultura |llengua=castellà }}</ref>

Per sentència del Tribunal Constitucional 17/1991 sobre la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat per part dels governs de Catalunya, Galícia i País Basc, es van determinar les competències entre l'administració de l'estat i les comunitats autònomes. Correspon al Ministeri de Cultura les competències sobre exportació, defensa davant l'espoliació i sobre els béns adscrits a serveis públics gestionats per l'administració de l'estat.<ref>{{citar web |url=http://www.mcu.es/patrimonio/CE/InfGenral/GestionMinisterio/Introduccion.html |títol=Gestión del Patrimonio Histórico en el Ministerio de Cultura |consulta= 17 juliol 2011 |llengua=castellà |editor=Ministeri de Cultura }}</ref> Correspon a les comunitats autònomes la regulació del patrimoni incloent la declaració dels béns protegits i el seu foment.<ref>{{citar web |url=http://www.isel.org/cuadernos_E/Articulos/a_munoz.htm |títol=Medidas fiscales de protección del patrimonio histórico |consulta= 16 juliol 2011 |cognom=Muñoz Merino |nom=Ana |llengua=castellà |editor=Instituto Superior de Economía Social |data=novembre 2001}}</ref>