Leonardo Vinci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
Línia 12:
A la mort d'[[Alessandro Scarlatti]] el [[1725]], Vinci va ser nomenat el seu successor com a mestre de la capella reial de Nàpols. En aquesta època la seva fama va transcendir fins i tot lluny d'Itàlia: se sap que [[Georg Friedrich Händel|Händel]] va presentar a [[Londres]] un ''Pasticcio'' sobre temes presos d'àries de Vinci.
 
El febrer de [[1728]] Vinci va anar empleat per l'ordre del Rosari, convertint-se en el mestre de capella del Conservatori i de l'Església de Santa Catalina. Per uns quants mesos va ser en conseqüència professor de [[Giovanni Battista Pergolesi]]. Després de pocs mesos, va delegar aquest treball en [[Francesco Durante]] a fi de tenir més temps per continuar component òperes. La seva amistat amb el poeta [[Pietro Metastasio]] el va proveir d'innombrables [[llibret|llibrets]] per a les seves obres, amb textos utilitzats per molts altres compositors al llarg del {{segle|XVIII|s}}.
 
Algunes de les seves obres, com l'òpera bufa ''Lo barone de Crocchia'' van ser compostes per a la interpretació d'un llegendari cantant ''[[castrato]]'' de l'època, el ''cavaliere'' Carlo Broschi, anomenat [[Farinelli (castrat)|Farinelli]]. La seva òpera ''Medo'', va ser estrenada a [[Parma]] el [[1728]] per Farinelli i el seu col·lega i amic de tota la vida, [[Bernacchi]].