Jocs Ístmics: diferència entre les revisions

Hi ha diverses tradicions sobre l'origen dels Jocs. Una diu que els va establir [[Sísif]] quan era rei de Corint, quan va trobar el cos de [[Melicertes]], al que la seva mare [[Ino]] havia arrossegat amb ella fins a llençar-se tots dos al mar, i que havia volgut honorar la seva memòria amb uns [[Jocs Fúnebres]], segons li havien ordenat unes [[nereides]] que el van anar a trobar. Melicertes va ser divinitzat per Posidó amb el nom de Palèmon i Ino es va transformar en la deessa [[Leucòtea]]. Sísif havia fundat els Jocs Ístmics en honor de Melicertes. Altres tradicions fan que els Jocs fossin fundats pel mateix Posidó i per [[Hèlios]], en unes competicions hon hi van participar els primitius herois grecs: [[Càstor i Pòl·lux|Càstor]], [[Orfeu]], [[Hèracles]], [[Peleu]], [[Telamó]], i [[Teseu]]. Altres tradicions feien de Teseu el fundador dels Jocs, en agraïment per la seva victòria sobre el gegant [[Sinis]] quan viatjava de [[TrozenTrezè (ciutat)|Trezè]] a [[Atenes]]. Si es recorda que Sinis i Teseu eren fills de Posidó, la fundació dels jocs hauria estat un acte de desgreuge i d'expiació per la mort del gegant, i per això la seva celebració inicialment era més propera a uns misteris que a una assemblea amb els seus espectacles lúdics, ja que se celebraven de nit. Encara que la ''[[Crònica de Paros]]'' diu que els Jocs Ístmics es van establir l'any 1259 o 1258 aC, la instauració oficial la va fer [[Cípsel de Corint]], quan l'any [[582 aC]] va aconseguir que els Jocs que es celebraven en honor de Melicertes tinguessin importància a tot Grècia.