Diferència entre revisions de la pàgina «Colla de Sant Medir Monumental»

segueixo ampliant
(amplio)
(segueixo ampliant)
{{Fusió a|Cafè Monumental|data=juliol de 2019}}
{{Infotaula d'organització}}
La '''Colla de Sant Medir Monumental''', o simplement '''Monumental''', és una [[Federació de Colles de Sant Medir|colla de Sant Medir]] fundada ella [[14dècada de desembre]] de [[19481940]] i que forma part de la [[Federació de Colles de Sant Medir]]. Va néixer en el ja desaparegut [[Cafè Monumental]] del [[carrer Gran de Gràcia]] impulsada per Frederic Vallès, amo del bar, Ramon Lloret, el primer president, Josep Cabanes, Joan Joé i Francesc Milà, president de la Federació durant el període 1961-1962.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Albertí i Oriol|nom=Jordi|títol=Les Colles de Sant Medir|url=|edició=|llengua=|data=febrer 2003|editorial=ed. Lluïsos de Gràcia|lloc=|pàgines=|isbn=|id=DL. B8 729-2003}}</ref>
 
L'agrupació va començar a conformar-se ja el 1947 en el desaparegut [[Cafè Monumental]] del [[carrer Gran de Gràcia]] impulsada per Ramon Lloret i Miralles, pastisser i primer president; Josep Cabanes, repartidor de llet; Joan Joé, tripaire amb parades al mercat.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Contel|nom=J. M.|article=Àlbum històric: La colla Monumental (I)|publicació=Suplement Gràcia|url=https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112948/4/Gracia_mar%c3%a72009.pdf|data=Març 2009|pàgines=|id=([http://hdl.handle.net/11703/112948 CC-BY])}}</ref><ref name=":0" /> A aquests, s'hi sumà Frederic Vallès, l'amo del bar, i Francesc Milà, primer secretari de la Colla i president de la Federació durant el període 1961-1962.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Albertí i Oriol|nom=Jordi|títol=Les Colles de Sant Medir|url=|edició=|llengua=|data=febrer 2003|editorial=ed. Lluïsos de Gràcia|lloc=|pàgines=|isbn=|id=DL. B8 729-2003}}</ref><ref name=":1" /> La tramitació oficial de l'entitat rebia oficialment el vistiplau del [[Bisbat de Barcelona]], l'11 de maig de 1948, mentre que el 14 de desembre del mateix any aconseguia l'aprovació definitiva del Departament d'Associacions del Govern Civil de Barcelona.<ref name=":1" />
La Monumental va ser la primera colla en usar vehicles de tracció per tal de sortir en romeria pels carrers de la Vila.<ref name=":0" /> També introduïren un pelegrinatge a peu a l'[[ermita de Sant Medir]] i que se celebra anualment des de 1984 el diumenge previ a la [[Festa de Sant Medir|Festivitat]], arran d'una prometença al [[Medir de Barcelona|Sant]] per part del president de la Colla d'aquell moment. Aquesta iniciativa s'anà popularitzant i expandint progressivament a d'altres colles, fins al punt que fou incorporada als actes de la Federació. Una de les parades que es fa és la visita a la tomba de [[Josep Vidal i Granés]], forner i primer romeu de la Festivitat, al [[Església de Sant Genís dels Agudells|cementiri de Sant Genís dels Agudells]].<ref name=":0" />
 
Un dels seus primers acords va ser la confecció de la bandera de la colla, la qual fou encarregada als artistes de Gràcia senyor Arisa isenyora Marcos. El 8 de desembre de 1948, la bandera vaser beneïda a la parròquia de [[Santa Maria de Jesús de Gràcia]], on actuaren com a padrins la senyora Carme Pubill de Parareda i el senyor Clemente Parareda i Artigas. El [[Festa de Sant Medir|3 de març de 1949]], la colla feia la seva primera sortida.<ref name=":1" />
 
La Monumental va ser la primera colla en usar vehicles de tracció mecànica enlloc de sang per tal de desfilar en romeria pels carrers de la Vila.<ref name=":0" /> El motiu del canvi fou que en la primera sortida els [[Break (carruatge)|breaks]] que arribaren el dia de la festa presentaven un estat prou deficient com perquè alguns dels romeus es neguessin a pujar-hi.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Contel|nom=J. M.|article=Àlbum històric: La colla Monumental (II)|publicació=Suplement Gràcia|url=https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112947/4/Gracia_abril2009.pdf|data=Abril 2009|pàgines=|id=([http://hdl.handle.net/11703/112947 CC-BY])}}</ref>
 
Un altre dels fets cabdals de la Monumental, i a més defensat amb certa contundència, fou la no admissió de dones a la colla, perquè consideraven que era una festa només per a homes, fins a l'any 1961, moment en què, obligats per les circumstàncies —per una banda eren la darrera colla que no les admetia, i per altra l'augment dels drets de les dones—, canviaren la seva posició. Les primeres sòcies foren Montserrat Alemany, Montserrat Bellver, Enriqueta Rodríguez i Marta Carsi.<ref name=":2" />
 
La Monumental va ser la primera colla en usar vehicles de tracció per tal de sortir en romeria pels carrers de la Vila.<ref name=":0" /> També introduïren un pelegrinatge a peu a l'[[ermita de Sant Medir]] i que se celebra anualment des de 1984 el diumenge previ a la [[Festa de Sant Medir|Festivitat]], arran d'una prometença al [[Medir de Barcelona|Sant]] per part del president de la Colla d'aquell moment. Aquesta iniciativa s'anà popularitzant i expandint progressivament a d'altres colles, fins al punt que fou incorporada als actes de la Federació. Una de les parades que es fa és la visita a la tomba de [[Josep Vidal i Granés]], forner i primer romeu de la Festivitat, al [[Església de Sant Genís dels Agudells|cementiri de Sant Genís dels Agudells]].<ref name=":0" /> Break (carruatge)
 
== Referències ==