Música de la dècada del 1980: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
→Salsa i merengue: fet |
||
Línia 232:
==== Pop ====
==== Rock ====
==== Salsa
La salsa que s'havia desenvolupat als anys seixanta i setanta per part d'immigrants portoricans i cubans a la zona de Nova York, no entra en el mainstream a Amèrica Llatina fins a finals dels vuitanta. La música salsa es va convertir juntament amb la cúmbia en les dues músiques de ball més populars, però no van penetrar en altres països fora del Carib com ho va fer la cúmbia.
La dècada de 1980 va ser un moment de diversificació, ja que la salsa més típica va evolucionar cap a una salsa romàntica dolça i suau, amb lletres dedicades a l’amor i al romanç, i el seu cosí més explícit, la salsa eròtica. La salsa romàntica es pot remuntar a Noches Calientes, un àlbum del 1984 del cantant José Alberto "El Canario" produït amb la productora Louie Ramirez. Una onada de cantants romàntics va trobar un gran públic entre els llatins, tant a Nova York com a Puerto Rico. A la dècada de 1980, la salsa també es va expandir a Mèxic, Argentina, Perú, Europa i Japó i es va diversificar en molts estils nous.
Als anys vuitanta, alguns intèrprets van experimentar combinant elements de la salsa amb música hip hop, mentre que el productor i pianista Sergio George va ajudar a recuperar l'èxit comercial de la salsa. Va crear un so basat en trombons destacats i en un estil inspirat en el mambo. Va treballar amb la banda de salsa japonesa Orquesta de la Luz i va desenvolupar una orquestra d’estudi que incloïa Tito Nieves, Celia Cruz, José Alberto, La India, Tito Puente i Luis Enrique. El cantant colombià Joe Arroyo va arribar a la fama per primera vegada als anys setanta, però es va convertir en un reconegut exponent de la salsa colombiana als anys vuitanta. Arroyo va treballar durant molts anys amb l’arranjador colombià Fruko i la seva banda Los Tesos.
== Europa ==
=== De tot una mica ===
| |||