Poemes en ondes hertzianes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
[[Fitxer:Poemes en ondes hertzianes.jpg|miniatura]]
'''''Poemes en ondes hertzianes''''' és el primer llibre de poemes de [[Joan Salvat-Papasseit]], publicat el [[1919]]. La primera edició del llibre aparegué amb il·lustracions de [[Rafael Barradas]] i [[Joaquim Torres i García|Joaquim Torres-Garcia]]. La crítica posterior l'ha considerat com el poemari més característic de l'avantguarda literària catalana.<ref>{{Ref-web|títol=Papasseit, el moll de Barcelona i els cal·ligrames|url=http://papasseit.cat/papasseit-el-moll-de-barcelona-i-els-cal·ligrames/|data=2014-05-16|consulta=2020-04-19|llengua=ca
== Contingut de l'obra ==
Línia 10:
{{Citació|Per a ell, el poema, com, per al pintor cubista, el quadre, no ha de descriure la realitat sinó que ha de donar un equivalent poètic de les seves experiències de la realitat. Així, el poema es converteix en una juxtaposició d'impressions, de sensacions o de sentències que, almenys en teoria, és infinita i que, a la pràctica, acaba de manera arbitrària i contundent.|[[Joaquim Molas]]|}}
El poemari, però, ja marca l'evolució que feu la seva poesia. Els poemes més antics —«Columna vertebral: sageta de foc», «Plànol»— recullen el programa politicomoral d'acció de l'etapa d'''[[Un enemic del Poble (revista)|Un enemic del poble]]'' i de ''Mots-propis'' (1917-19). El poeta s'hi expressa com un ésser en crisi, atuït per un món quotidià dominat per la màquina, que destrueix la [[individualitat]], i per la fatídica consciència de la [[condició humana]].<ref>{{Ref-publicació|article=El contingut alliberador de l'obra de Salvat Papasseit|url=https://traces.uab.cat/record/68306|publicació=El Pont|data=1961|pàgines=19–26|nom=Sergi|cognom=Beser}}</ref> En aquest context, prevalen els símbols negatius: els ambients enfosquits i els éssers inanimats, com els [[Maniquí (ninot)|maniquins]] o la maquinària. En canvi, les composicions més tardanes —«Record d'una fuga de Bach''»''— són escrites en un to distint, que tendeix a incorporar els ritmes tradicionals al costat de temes com el [[somni]], la innocència infantil o l'[[amor]]. Aquests són els principis que contenen el germen de la seva producció posterior, més allunyada dels postulats i les paradoxes avantguardistes.<ref>{{Ref-web|títol=Poemes en ondes hertzianes|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-500519.xml|consulta=2020-04-19
== Referències ==
| |||