Anell de casament: diferència entre les revisions

 

== Història ==

 

D'aquí el costum que l'espòs donés l'anell a l'esposa en penyora dels matrimoni contret, significant al mateix temps amb aquest lliurament que li encarregava la custòdia del parament. Efectivament, segons [[Climent Alexandrí]], se solia donar l'anell a la dona no com a joia sinó per segellar les coses de la casa, ''non ornatus gratia, sed uí obsignaret qua domi erant'', ja que era pràctica comuna assegurar amb el segell les [[Arca|arques]], calaixos i altres llocs on que es conservava la provisió de comestibles, per evitar tota sostracció i pèrdua en mans dels [[esclau]]s. Així doncs, l'anell era senyal de la promesa de matrimoni i amb el seu lliurament l'espòs s'assegurava l'esposa, unint amb aquesta penyora els seus cors. Per això, els cristians solien gravar-hi el signe de la [[fe]], que era tingut per símbol d'amor mutu i concòrdia; i d'aquí es creu que va sorgir també posar-lo i dur-lo en el [[dit anular]] de la mà esquerra, per haver-hi una vena que arribava fins al cor, segons deia [[Isidor de Sevilla|sant Isidor]].