Premis Eusebi Patxot i Llagustera: diferència entre les revisions

m
Manteniment de plantilles
m (Tipografia)
m (Manteniment de plantilles)
 
== Organització ==
Des de la seva creació, se celebraren 8 edicions entre els anys 1919 i 1935, en les quals participaren importantíssimes figures de l'escena musical, com: [[Higini Anglès i Pàmies|Higini Anglès]], [[Juli Garreta i Arboix|Juli Garreta]], [[Francesc Pujol i Pons|Francesc Pujol]], [[Eduard Toldrà i Soler|Eduard Toldrà]], [[Josep Sancho i Marraco|Josep Sancho Marraco]] i [[Joaquim Zamacois i Soler|Joaquim Zamacois]], entre d'altres.<ref>{{Ref-web|url = http://cdoccms.palaumusica.org/fons/open/id/21|títol = Fons Premis Eusebi Patxot i Llagustera. Centre de Documentació de l'Orfeó Català|consulta = |llengua = Català|editor = |data = }}</ref>
 
Per difondre el concurs s'elaborava un cartell explicatiu amb les bases d'aquest. Hi havia diverses categories de premis segons el gènere i la tipologia de la composició presentada. Així doncs, principalment es van promoure les composicions corals, per a cobla, la recopilació d'obres antigues, la música de cambra i per a gran orquestra. L'[[Orfeó Català]] fou l'encarregat de la gestió administrativa del concurs. Per a aquesta tasca nomenaren com a secretari Joan Salvat, a qui recaigué un any després la tasca de coordinar els [[Premis Concepció Rabell]].
Malgrat que l'organització dels premis era funció de l'[[Orfeó Català]], Rafael Patxot es reservà tres drets: escollir una de les categories del concurs en cada convocatòria, nomenar un dels tres membres del jurat i publicar les millors composicions premiades, tot retenint-ne, de la venda, les despeses de publicació i deixant en benefici dels compositors el rendiment posterior. Les obres rebudes havien d'ésser anònimes, amb títol i lema, i no podien ser autògrafes, a fi de mantenir l'anonimat del compositor i garantir, d'aquesta manera, la transparència del concurs.
 
El jurat estava format per tres membres; el primer era designat per l'Orfeó; el segon, per una de les entitats musicals de Barcelona (l'[[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Escola Municipal de Música]], el [[Conservatori Superior de Música del Liceu|Conservatori del Liceu]] i el Sindicat Musical de Catalunya), i el tercer per Patxot. Imperativament el jurat s'havia de renovar en cada concurs. Escollits els guanyadors, es publicava el veredicte i a partir d'aquest moment els músics havien d'enviar a la secretaria del concurs els primers compassos de la partitura, les dades identificatives de l'obra, el seu nom personal i l'adreça; durant els dies posteriors a la publicació del veredicte podien recollir el premi. Les obres premiades passaven a formar part de l'arxiu de l'[[Orfeó Català]], que es reservava el dret a executar les guardonades. Pel que fa a les obres no premiades, no se'n garantia la conservació i els autors les havien de recollir en el decurs dels tres mesos següents a la publicació del veredicte.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Revista Musical catalana|url = |data = 1919|pàgines = }}</ref>
 
== Referències ==
2.711.313

modificacions