Música de la dècada del 1980: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎R&B contemporani: nova pestanya
Línia 152:
 
Michael Jackson va continuar sent una figura destacada del gènere a finals dels anys vuitanta, després de la publicació del seu àlbum Bad (1987), que va vendre 6 milions de còpies als Estats Units als anys 80, i va vendre més de 30 milions de còpies a tot el món. El disc de Janet Jackson de 1989, Janet Jackson's Rhythm Nation 1814, va continuar desenvolupant l'R&B contemporani fins a la dècada de 1990.
 
==== La música pirata ====
[[File:Chicago Pride Parade 1985 033.jpg|thumb|right|Un home amb un radiocasset, 1985]]
 
Des que començat el segle XX que es forma tota una indústria de fer diners al voltant de la música. Els Beatles, per exemple, foren la imatge d'un merxandatge molt ben explotat. Hollywood és la primera que va voler fer diners amb la música i a gairebé cada dècada treia alguna pel·lícula pensada per vendre'n la banda sonora. La televisió, quan apareix, també s'hi posa. I, el motius, no són més reveladors. Atènyer el número u de les vendes és fer diners a carretades en l'espai d'una setmana. El sou de tota una vida, s'arriba a guanyar amb una única cançó, encara que només hagi estat sonant to l'estiu i prou.
 
La base de tot plegat són els discos. El format de música per emportar es torna un negoci molt lucratiu durant el segle XX i, més encara, a la dècada dels vuitanta amb els cassets. Era un tipus de format molt pràctica que va revolucionar la manera de traslladar la música amb els radiocassets. Es tracta d'uns aparells que es podien agafar, posar-hi piles per fer-los funcionar i anar pels carrers ballant amb altaveus.
 
El món del rap i del hip hop són els primers a fer-ne ús al carrer. Era una manera rebel i molt juvenil de reivindicar la música. El so raper va utilitzar els radiocassets per popularitzar el breakdance entre la població. S'agafava una plaça, una vorera o qualsevol altre lloc de la ciutat i, un cop al terra, posada la casset, hom podia veure ballar i fer-se un ple de "flow". L'aparell permetia ballar al mateix temps que s'agafava, és a dir, contràriament als discos de vinil, amb els radiocassets, hom podia anar amb la música al coll i ballar sense que hi hagués talls.
 
La cara més fosca dels cassets i els radiocassets va ser la música pirata. Per primer cop s'inventava la manera de copiar de forma casolana la música que contenien els cassets venuts per les discogràfiques. Això va tenir punts positius i negatius. Positius perquè permetia a la població mancada de diners escoltar música. També feia circular amb més facilitat els cantants més escoltats del moment, és a dir, permetia fer-ne créixer la popularitat. Però, a canvi, les discogràfiques perdien diners perquè els radiocassets permetien copiar música sense pagar els drets d'autors corresponents.
 
=== Les noves tendències del rock ===