Proteïna antigel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
Les '''Proteïnes antigel''' o '''proteïnes anticongelants''' (''PA'', i les sigles en [[anglès]] ''AFP'') són un tipus de [[polipèptids]] produït per certs animals vertebrats, plantes fongs i bacteris que els premeten sobreviure n ambients per sota dels 0 °C. Aquestes proteïnes s'uneixen a petits cristalls de gel per inhibir el creixement ([[cristal·logènesi]]) i la recristal·lització del gel que d'altra manera els seria fatal.<ref name="Madura2001">{{ref-web| url = http://www.psc.edu/science/2001/madura/fishy_proteins.html |títol= Fishy Proteins |obra= |consulta= 2011-08-24 |editor= Pittsburgh Supercomputing Center }}</ref> S'ha suggerit que aquestes proteïnes intervenen en l'[[aclimatització]] al fred dels organismres.<ref name="Fletcher2001">{{ref-publicació|autor= Fletcher GL, Hew CL, Davies PL |títol= Antifreeze proteins of teleost fishes |publicació= Annu. Rev. Physiol. |volum= 63 |exemplar= |pàgines= 359–90 |any= 2001 | pmid = 11181960 | doi = 10.1146/annurev.physiol.63.1.359 }}</ref>
 
== Propietats ==
Línia 9:
Hi ha molts tipus no homòlegs de proteÍnes anticongelants:
* Proteïnes anticongelants dels peixos, es troben per exemple, en peixos de l'oceà Antàrtic i en el bacallà del nord amb els tipus I AFP, I-hyp AFP, II AFP III AFP, IV AFP.
* En les plantes les PA són bastant diferents dels altres tipus de proteïnes anticongelants i la seva classificació és més complicada<ref name="Griffith1992">{{ref-publicació|autor= Griffith M, Ala P, Yang DS, Hon WC, Moffatt BA |títol= Antifreeze protein produced endogenously in winter rye leaves |publicació= Plant Physiol. |volum= 100 |exemplar= 2 |pàgines= 593–6 |any= 1992 |mes= October | pmid = 16653033 | pmc = 1075599 | doi = 10.1104/pp.100.2.593| url = }}</ref> Tenen una activitat més feble d'histèrisi tèrmica,<ref name="Griffith and Yaish2004">{{ref-publicació|autor= Griffith M, Yaish MW |títol= Antifreeze proteins in overwintering plants: a tale of two activities |publicació= Trends Plant Sci. |volum= 9 |exemplar= 8 |pàgines= 399–405 |any= 2004 |mes= August | pmid = 15358271 | doi = 10.1016/j.tplants.2004.06.007 }}</ref> la seva funció fisiològica és probablement més la d'inhibir la recristal·lització que la d'evitar la formació de gel<ref name="Griffith and Yaish2004" /> La majoria d'elles haan evolucionat de les proteïnes relacionades amb la patogènesi, de vegades conserven propietats antifúngiques.<ref name="Griffith and Yaish2004" />
* En insectes les PA són de dos tipus:, ''Tenebrio'' que es troba en coleòpters)<ref name="Graham1997">{{ref-publicació|autor= Graham LA, Liou YC, Walker VK, Davies PL |títol= Hyperactive antifreeze protein from beetles |publicació= Nature |volum= 388 |exemplar= 6644 |pàgines= 727–8 |any= 1997 |mes= August | pmid = 9285581 | doi = 10.1038/41908 }}</ref> i ''Dendroides'' que es troben en alguns lepidòpters. El seu sisè [[residu químic]] és la [[cisteïna]].
* Organismes que viuen en gel marí. Les [[diatomees]] ''Fragilariopsis cylindrus''i ''F. curta'' tenen PA')<ref name="pmid17651136">{{ref-publicació|autor= Raymond JA, Fritsen C, Shen K |títol= An ice-binding protein from an Antarctic sea ice bacterium |publicació= FEMS Microbiol. Ecol. |volum= 61 |exemplar= 2 |pàgines= 214–21 |any= 2007 |mes= August | pmid = 17651136 | doi = 10.1111/j.1574-6941.2007.00345.x }}</ref><ref>Kiko, R. (2010): Acquisition of freeze protection in a sea-ice crustacean through horizontal gene transfer? Polar Biology (33) 543-556.</ref>
 
== Història ==
A la dècada de 1950 el científic canadenc Scholander va explicar com podien sobreviure els peixos àrtics a la presumpta congelació de la seva sang gràcies a una substància anticongelant que va ser aïllada per Arthur DeVries a finals de la dècada de 1960.<ref name="De Vries and Wohlschlag1969">{{ref-publicació|autor= DeVries AL, Wohlschlag DE |títol= Freezing resistance in some Antarctic fishes |publicació= Science |volum= 163 |exemplar= 3871 |pàgines= 1073–5 |any= 1969 |mes= March | pmid = 5764871 | doi = 10.1126/science.163.3871.1073 }}</ref> El 1992, Griffith ''et al.'' documentaren el seu descobriment en les fulles del [[sègol]]. De forma gairebé simultània, Urrutia, Duman i Knight (1992) documentaren la proteïna amb histèresi tèrmica en les plantes angiospermes l'any següent se’n van trobar en 23 plantes algunes d'elles usades com comestibles.<ref name="Duman and Olsen1993">{{ref-publicació|autor= Duman JG, Olsen TM |any= 1993 |mes= |títol= Thermal hysteresis protein activity in bacteria, fungi and phylogenetically diverse plants |publicació= Cryobiology |volum= 30 |exemplar= 3 |pàgines= 322–328 | doi = 10.1006/cryo.1993.1031 }}</ref> També informaren de la seva presència en fongs i bacteris.
 
== Aplicacions comercials ==
Línia 31:
== Bibliografia ==
{{refbegin|colwidth=30em}}
* {{ref-publicació|cognom=Haymett |nom=A. |enllaçautor= |coautors=Ward, L.; Harding, M. |any=1999 |mes= |títol=Winter Flounder 'anti-freeze' proteins: Synthesis and ice growth inhibition of analogues that probe the relative importance of hydrophobic and hydrogen bonding interactions |publicació=Journal of the American Chemical Society |volum=121 |exemplar=5 |pàgines=941–948 |issn=00027863 |url= |consulta= |citació= |doi=10.1021/ja9801341 }}
* {{ref-publicació|cognom=Sicheri |nom=F. |enllaçautor= |coautors=Yang, D. S. |any=1995 |mes= |títol=Ice-binding structure and mechanism of an antifreeze protein from winter flounder |publicació=Nature |volum=375 |exemplar=6530 |pàgines=427–431 |doi=10.1038/375427a0 |url= |consulta= |citació= |pmid=7760940 }}
{{refend}}