Diferència entre revisions de la pàgina «Colla de Sant Medir Monumental»

retocs
m (neteja i estandardització de codi)
(retocs)
Un dels seus primers acords va ser la confecció de la bandera de la colla, la qual fou encarregada als artistes de Gràcia senyora Marcos i senyor Arisa. El 8 de desembre de 1948, la bandera va ser beneïda a la parròquia de [[Santa Maria de Jesús de Gràcia]], on actuaren com a padrins la senyora Carme Pubill de Parareda i el senyor Clemente Parareda i Artigas. El [[Festa de Sant Medir|3 de març de 1949]], la colla feia la seva primera sortida.<ref name=":1" />
 
La Monumental va ser la primera colla ena usar vehicles de tracció mecànica enllocen lloc de sang per tal dea desfilar en romeria pels carrers de la Vila.<ref name=":0" /> El motiu del canvi fou que en la primera sortida els [[Break (carruatge)|breaks]] que arribaren el dia de la festa presentaven un estat prou deficient com perquè alguns dels romeus es neguessin a pujar-hi.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Contel|nom=J. M.|article=Àlbum històric: La colla Monumental (II)|publicació=Suplement Gràcia|url=https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112947/4/Gracia_abril2009.pdf|data=Abril 2009|pàgines=|id=([http://hdl.handle.net/11703/112947 CC-BY])}}</ref> Un altre dels fets cabdals de la Monumental, i a més defensat amb certa contundència, fou la no admissió de dones a la colla, perquè consideraven que era una festa només per a homes, fins a l'any 1961, moment en què, obligats per les circumstàncies —per una banda eren la darrera colla que no les admetia, i per altra l'augment dels [[drets de les dones]]—, canviaren la seva posició. Les primeres sòcies foren Montserrat Alemany, Montserrat Bellver, Enriqueta Rodríguez i Marta Carsi.<ref name=":2" />
 
TambéArribats introduïrenal un1984, pelegrinatgei adesprés peude ala promesa feta al l'[[ermitaMedir de Barcelona|Sant Medir]] per Josep Aragonès i queZafra sede celebrafer anualmentel desromiatge a peu fins a l'[[ermita de 1984Sant Medir]] el diumenge previ a la [[Festa de Sant Medir|Festivitat]], arran(3 d'unade prometençamarç). alDesprés [[Medird'aquest deprimer Barcelona|Sant]] per partpelegrinatge del president de la Colla d'aquell moment va quedar instaurat per a tota la colla a partir de l'any següent.<ref name=":2" /> Aquesta iniciativa s'anà popularitzant i expandint progressivament a d'altres colles, fins al punt que fou incorporada als actes de la Federació. Una de les parades que es fa és la visita a la tomba de [[Josep Vidal i Granés]], forner i primer romeu de la Festivitat, al [[Església de Sant Genís dels Agudells|cementiri de Sant Genís dels Agudells]].<ref name=":0" />
Un altre dels fets cabdals de la Monumental, i a més defensat amb certa contundència, fou la no admissió de dones a la colla, perquè consideraven que era una festa només per a homes, fins a l'any 1961, moment en què, obligats per les circumstàncies —per una banda eren la darrera colla que no les admetia, i per altra l'augment dels drets de les dones—, canviaren la seva posició. Les primeres sòcies foren Montserrat Alemany, Montserrat Bellver, Enriqueta Rodríguez i Marta Carsi.<ref name=":2" />
 
També introduïren un pelegrinatge a peu a l'[[ermita de Sant Medir]] i que se celebra anualment des de 1984 el diumenge previ a la [[Festa de Sant Medir|Festivitat]], arran d'una prometença al [[Medir de Barcelona|Sant]] per part del president de la Colla d'aquell moment. Aquesta iniciativa s'anà popularitzant i expandint progressivament a d'altres colles, fins al punt que fou incorporada als actes de la Federació. Una de les parades que es fa és la visita a la tomba de [[Josep Vidal i Granés]], forner i primer romeu de la Festivitat, al [[Església de Sant Genís dels Agudells|cementiri de Sant Genís dels Agudells]].<ref name=":0" />
 
Una altra de les particularitats de la colla fou la reproducció de l'ermita a escala, que, muntada sobre una plataforma, va sortir en les desfilades dels anys 1987 i 1988. El 1989 fou substituïda per la imatge de Sant Medir, una plataforma que finalment va haver de ser retirada, en ser reiteradament colpejada per alguns assistents que li llançaven caramels, com si es tractés de pedres. Quant a les banderes, el 1987 es va substituir la primera per una de nova pintada i feta per les monges benedictines de PuigGraciós.<ref name=":2" />