Cafè Monumental: diferència entre les revisions

{{Citació|Al Cafè Tost es feia música. Totes les nits acudia jo amb els meus pares a les sessions que es feien. A elles concorria Pau Casals, amb la seva mare, que era molt amiga de la meva. També hi assistien el que després va ser el cèlebre pianista, deixeble de Planté, [[Joaquim Malats]]; [[Enric Granados]], l'encara deixeble de [[Felip Pedrell]]; [[Isaac Albéniz]], que era l'animador de la tertúlia, tant pels seus mèrits propis com perquè li procurava autoritat davant els profans en estar casat amb la filla de l'alcalde don [[Federic Jordana]] (...); tots els artistes esmentats, repetim, acudien diàriament al Cafè Tost, en el qual romanien tocant fins a la mitjanit.<ref>"1898, entre la crisi d'identitat i la modernització", VVAA, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p46</ref>||}}El 1947, fou l'espai en el qual es va començar a configurar la [[colla de Sant Medir Monumental]], la qual es conformaria de membres assistents al cafè, entre ells en Frederic Vallès, l'amo del bar. La Colla aconseguiria l'aprovació del Govern Civil de Barcelona el 14 de desembre de 1948 i establiria la seva seu al Cafè durant els seus primers anys.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Contel|nom=J. M.|article=Àlbum històric: La colla Monumental (I)|publicació=Suplement Gràcia|url=https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112948/4/Gracia_mar%c3%a72009.pdf|data=Març 2009|pàgines=|id=([http://hdl.handle.net/11703/112948 CC-BY])}}</ref>