Psicometria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 9:
Les circumstàncies també influeixen en el resultat d'un test, el que no és el cas en mesures físiques. El fet mateix de saber que es tracta d'un test, que la persona sap que està observada, pot causar un estrès o una angoixa que influeix en la variable que hom vol mesurar. Igual que l'actitud de la persona que administra el test pot influir en els resultats: simpatia o antipatia per al subjecte, la seva situació personal, els seus prejudicis.<ref> Dominique Beriot @ Alain Exiga, ''Les tests en procès: les abus de la psychotechnique,'' Paris, Dunod Actualité, 1970, pp. 51 ss.</ref> Sobretot als [[Estats Units]] la discussió sobre les diferències de resultats de tests d'intel·ligència de diferents grups ètnics queda un subjecte de controversió entre els científics.<ref>V.V. Busato, [http://www.vittoriobusato.nl/boeken/intelligentie-zin-en-onzin/ ''Intelligentie. Zin en onzin''], Lisse, Swets & Zeitlinger, 2000</ref><ref>Jack Ori, [http://www.ehow.com/about_7219974_validity-reliability-iq-tests.html Validity & Reliability of IQ Tests«{{en}}]</ref>
Un segon problema fonamental de la psicometria és que l'instrument de mesura pot influir en el fenomen que hom mesura per efectes d'aprenentatge. Per mesurar l'evolució del pes, hom pot mesurar la mateixa persona dues vegades amb la mateixa balança. Ans al contrari, per a mesurar la intel·ligència, això no és possible, com que el subjecte per el test mateix va aprendre a respondre a la prova i tenir un efecte d'entrenament. La qualitat de les seves respostes pot augmentar, tot i que la seva intel·ligència no ha necessàriament augmentat. Tanmateix, si els tests són utilitzats en una situació de competició, com és el cas en un procediment de selecció de personal, el candidat pot preparar-se i aprendre les bones respostes.<ref>{{Ref-llibre|títol=Les Tests démystifiés : manuel pratique pour comprendre, analyser, utiliser les tests|url=https://www.worldcat.org/oclc/461574979|editorial=Aubier-Montaigne|data=1976|lloc=París|isbn=2-7007-0038-4|cognom=Gobet|nom=Jean
Finalment, l'instrument dependrà de la conceptualització. Si el cercador part de la tesi que la intel·ligència (o el caràcter) és constant i que no evoluciona, va cercar crear un instrument de mesura al qual el resultat queda el mateix any rere any. Quan el test mostra fluctuacions en la mesura amb el temps, va considerar això com una manca de fiabilitat del test. Si ans al contrari el cercador adhereix a la tesi que es pot entrenar la intel·ligència, o que el caràcter evoluciona va considerar aquestes variacions com una prova de la seva tesi.
| |||