|
== Història ==
[[Fitxer:Gelre Folio 62r.jpg|miniatura|333px|esquerra| A l'[[Armorial de Gelre|Armorial de Claus Heinem, herald de Gelre]], compilat entre [[1370]] i [[1386]] s'hi representen les armes de [[Pere IIIIV El Cerimoniósd'Aragó]] (''Pere terç'') creades pel mateix rei i timbrades amb la Cimera Reial amb el ''Drac alat'' i corona reial oberta, mantellina amb el «[[Creu d'Aïnsa|senyal antich del rey Daragó]]», i escut amb el ''Senyal Reial''. A la dreta, estendards amb el «[[Creu d'Aïnsa|senyal antich del rey Daragó]]», «[[Creu d'Alcoraz|les armes Daragó]]», la [[brisura]] del ''Senyal Reial'' del [[regne de Mallorca]] reconquerit per [[Pere IIIIV d'Aragó]] (''Pere terç'') el [[1349]] i les armes de Còrsega; a sota les armes del comte de Luna i duc de Montblanc, i a la renglera final, les de [[Gastó de Montcada]], del [[Alfons IV de Ribagorça|marquès de Villena]], del [[Comtat d'Urgell|comte d'Urgell]], del [[Comtat d'Empúries|comte d'Empúries]] i del [[Comtat de Prades|comte de Prades]].<br/>(Ms. 15652-56, fol. 62v. ''Blibliothèque Royal'' de Brussel·les)<ref>[[#RIQUER-1983|Riquer 1983]], Vol. II, pàg. 373</ref>]]
[[Fitxer:Escut Pere III.jpg|miniatura|Escut de [[Pere IIIIV d'Aragó]] «el Cerimoniós» a les muralles del [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]]]]
[[Fitxer:Escut- del País Valencià als Torres dels Serrans.jpg|miniatura|Escut del País Valencià, basat en el de [[Pere IIIIV d'Aragó]] «el Cerimoniós», a les [[Torres de Serrans]] de València.]]
[[Fitxer:Saló de cent - 010.jpg|miniatura|Cimera de [[Pere IIIIV d'Aragó]] «el Cerimoniós» coronant l'[[escut de Barcelona]] al [[Saló de Cent]] de la [[Casa de la ciutat de Barcelona]]]]
La ''Cimera Reial'' o ''Cimera del Drac Pennat'' fou primer un símbol personal de [[Pere IIIIV d'Aragó]] «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del [[Casal de Barcelonad'Aragó]]. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol dels reis de la Corona d'Aragó. El darrer que l'usà, bé que poc, fou [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], de la casa d'Habsburg. Al {{segle|XV|s}}, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb [[Jaume I el Conqueridor]] i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.
La ''Cimera Reial'' o ''Cimera del Drac Pennat'' s'usà primer amb l'escut reial dels [[Quatre Pals]] o Barres, també sola i en el pom de l'asta de la bandera reial; després s'incorporà als escuts de les ciutats de Barcelona, Palma i València. Tant com a símbol del Casal de Barcelona, primer, com de la nació, després, el seu ús és redundant en combinació amb els Quatre Pals, tan sols com en els escuts quarterats de [[escut de Barcelona|Barcelona]] i [[escut de Palma|Palma]]. Aquesta redundància ja existia en les representacions eqüestres dels reis del Casal de Barcelona quan apareixien representats amb la cimera i amb els Quatre Pals en l'escut i els sobresenyals.
|
